 |
|
Una esplèndida vista de la plana del camp del Túria des de Burjassot, a l'Horta-Nord, «a deux lieues et demi de Valence», i que segons l'autor mostra «la masse des édifices que cette ville renferme, et... la richesse de la plaine qui l'environne».
|
 |
1811. València.
L'església de Sant Miquel de Burjassot per sobre de les teulades, amb el mar al fons.
|
 |
1811. València.
L'horitzó de la ciutat de València, amb les torres de la muralla barrejades amb els nombrosos campanars retallats sobre l'Albufera darrere. El Micalet de la Seu destacava per sobre de tots els seus competidors.
|
 |
1811. València.
La ciutat tota emmurallada era envoltada d'hortes i barraques.
|
 |
1811. València.
Detall dels figurants del gravat, en un terrat de Burjassot, amb els vestits tradicionals i amb un dels xicots amb barretina i tot.
|
 |
1811. València.
Detall magnífic de l'església de Burjassot.
|
 |
1811. València.
Les teulades del poblet, ben refetes de teula rogenca, probablement, i amb la xemeneia indispensable de la llar de foc. Les flors que s'inclouen en el primer terme testimonien la bonança del clima de l'Horta valenciana.
|
 |
1811. València.
El gravat fou obra de François Dequevauviller (1872-1848), amb apunts presos del natural que acabaven de perfilar-se en l'obrador de l'impressor al moment de preparar les planxes d'impremta.
|
 |
1811. València.
La noble i ferrenya porta de Serrans, al nord-est de la muralla, una de les portes més concorregudes de la capital valenciana, construïda cap al final del segle XIV, probablement sobre una part de l'antiga muralla sarraïna.
|
 |
1811. València.
Les torres de l'antiga porta de Serrans tenien la missió defensiva òbvia de l'entrada nord de la ciutat, però també sembla que haguessin estat pensades amb caràcter ornamental per la seua bellesa i composició que fan que semblin un arc de triomf.
|
 |
1811. València.
Els forts i robustos murs de la ciutat, reforçats per torres a cada tros. Des d'aquesta perspectiva s'hi veu per sobre de les teulades com apunta el campanar de Sant Llorenç.
|
 |
1811. València.
El trànsit per la porta era continu, de persones, de carruatges i de ramats, fins i tot amb alguna aglomeració en hores punta.
|
 |
1811. València.
Dos detalls de les dues majestuoses, austeres, emmerletades i hexagonals torres de la porta. A la part de dalt, les barbacanes defensives li ofereixen ornament i poder militar. A la base, s'hi observen dues petites casetes a l'entrada del cos de guàrdia, i que donen, juntament amb els figurants allà aparcats, idea de la proporció exacta de la seua imponent alçada, que podríem qualificar de paorosa per a la perspectiva de l'home medieval i fins de molts segles posteriors.
|
 |
1811. València.
«Jacques-le-Belliqueux» és el nom agavatxat del nostre magne rei en Jaume. |
