Anys 1970-80. Alentorn (la Noguera d'Urgell).
Com en tants d'altres pobles, la façana principal presidida pels residents porcins.
1898. Enterrament civil a Alentorn.
«La Campana de Gràcia», de 5 de març (ARCA).
Després de cent anys, encara no ens hem pogut desfer dels rituals d'enterrament catòlics, sobretot als pobles. Les limitacions causades per la pandèmia aquest darrer any, veurem si marquen un canvi de costums funeraris. Els primers que ho intentaren no ho tingueren gens fàcil. En el cas d'aquest veí d'Alentorn, s'hi veié abocat per la tardança del senyor rector, o simplement perquè el difunt no el pogué esperar. «Això bastà perquè negués terra sagrada al seu cadàver». Com que als cementiris es reservava un espai per als foragitats del regne del déu catòlic, el cementiri neutre, doncs el difunt hi fou sebollit, de manera que «el primer enterro civil efectuat a Alentorn, se veié tan concorregut, que no pot donar-se una protesta més eloqüent contra les intemperàncies de l'ensotanat», interpreta el setmanari republicà i anticlerical. Intueixo que les velles coneixences, potser disputes i tot, entre finat i mossèn hi degueren jugar el seu paper.
