Seguidors

20251220

[2722] Val d'Aran, 1896

 

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau (BVPB).
Lo santuari de Montgarri: església i antiga hostatgeria.

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau (BVPB).
Enginyer forestal  (1863-1917), pioner en la gestió i recuperació de boscos a Catalunya a principis del segle XX.
Nascut a Vilabertran (l'Alt Empordà, Girona), va estudiar a l’Escola Especial d’Enginyers de Muntanya a l’Escorial (Madrid). Una de les primeres destinacions fou al Districte forestal de Lleida, al 1889, probablement  allà a on no volia anar-hi gaira gent, en aquell temps, i d'aquesta manera va poder conèixer-ne les meravelles del Pirineu. Posteriorment, a ser clau en la fixació i repoblació de les dunes d’Empúries i va dirigir la recuperació del Bosc de Poblet. Fou, doncs, precursor de la reforestació i pioner en educació ambiental (va crear una casa forestal com a ecomuseu al 1910). Com a enginyer en cap, va treballar a la divisió hidrologicoforestal de la Conca de l’Ebre (1902–1917). Va construir la Torre d’en Reig a Vilabertran (modernista, inspirada en la Casa Forestal de Sant Martí d’Empúries, que també va promoure). Se'l considera un visionari: va combinar gestió forestal amb divulgació ambiental i social, per sensibilitzar les autoritats sobre els beneficis ecològics i econòmics dels boscos. Avui, una beca del Parc Natural de Poblet en porta el nom en honor seu. Tot això segons resum general per AI. 

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
Editorial de Josep Thomas, BCN.

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
La ruta s'inicia al nord, al Pont de Rei, lo punt més baix de tota la Vall, llavors un petit pont de fusta, ruïnós, que travessa la Garona per trobar-se la frontera estatal francesa. Al llogaret de Puntaut, un quilòmetre i mig riu amunt, los camins costeruts cap a Bausèn i Canejan, l'un a dreta, l'altre a esquerra de la Garona (mirant riu amunt), a altitud considerable. Des de Canejan s'obre l'accés a la vall de Toran, «el cual contiene hermosos prados y tierras de labor, gran número de bordas y tres aldeas denominadas Bordius, Sant Joan de Toran y el Pradet». 

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
Seguint riu amunt, les parets de les muntanyes l'estrenyen en congost fins al pont del barranc de Bausèn: ací se separen per obrir la plana fèrtil i ben conreada de Les. Lo riu parteix Les pel mig, poble sota les runes d'antiga torre quadrada fortificada, que en deien Casa del Moro o Torre de Pompeia.

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
Al tombant d'aquell segle, lo balneari era l'indret més destacat de la població, a la dreta del riu, amb vint banyeres i les cambres «para enfermos», que llavors les aigües es prenien per salut, que ja eren conegudes de l'època romana. L'establiment convocava los estiuejants de Banheres de Luishon, que tenien posada al casino, que disposava, a més, de bon restaurant. 
(...)

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
Continuem riu amunt per entrar a Bossost per sant Roc, ermita plena d'exvots de gràcies per curacions i favors rebuts. La superstició religiosa era molt present a la vida diària i no estic gens segur que, actualment, l'haguem superat. Lo passeig de la vila era esplèndid amb grans arbres i un til·ler monumental. 

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
La plaça quadrada de Bossost disposava d'un om centenari al centre i l'església romànica del segle XII la tancava per la banda nord. L'autor en descriu, és clar, la portalada monumental de la façana septentrional.

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
Quatre quilòmetres amunt, s'arriba a la Bordeta, llogaret de sis cases, des d'on s'arriba per camí costerudíssim a Ares de Jos i Ares de Sus. Encara més enllà, lo camí cap a Arró i després al molí de les Bordes. Per un pontet estretet, travessem fins al poble.

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau (BVPB).
Església d'Aubèrt.

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
Sense cap vestigi del magne castell medieval de Castelh-Leon, lo poble restava despullat. Al sud, s'hi obria la vall de l'Artiga de Lin o del Joeu, de bones praderies, amb bordes nombroses i santuari. 

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
  L'antiga capella de Santa Maria de Mijaran.




1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
Remuntant fins a Vielha, i a l'esquerra de la carretera (que ja baixava per l'esquerra del riu, sempre mirant riu amunt), hi trobem Arró, Vilamòs, Benós, Begós, Arrós, Vila i Aubèrt, aquest a la carretera. Més amunt, Betlan, Mont, Montcorbau i Vilac. De seguida, la cruïlla de la capella de Mijaran.

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
Lo menhir de Vielha, salvat per l'ajuntament davant la intenció del propietari del terreny de tombar-lo perquè li feia ombra als conreus.

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
  Lo menhir de Mijaran.

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
La millora de les fondes de Vielha.

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
La fira de Vielha provocava la invasió de ramats i firaires per tots los carrers.

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
Lo campanar de Vielha.

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
Gausac i Casau són les poblacions a tocar de Vielha per l'oest. 
De Vielha a Arties, se fa parada a Betrén i  Escunhau.
(...)

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
D¡Escunhau a Casserill i per l'antic pont de pedra sobre la Garona, dins a Garós, amb lo seu comunidor o casa dels conjurs. A poca distància, ja hi trobem los Banys d'Arties i lo poble, sobre lo desguàs del riu Balarties a la Garona. La riuada de 1876 hi era de trista memòria.
 
1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
D'Arties per amunt, lo camí de carro deixa pas a camí de ferradura fins a Gessa, Salardú, Unha, Bagergue i Tredós. 
(...)

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
De Tredós enllà només prats i boscos.

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
Unha i Bagergue resten incomunicades per la neu durant tres o quatre mesos a l'hivern. Era popular l'aplec al santuari de Santa Margarida, a on concorrien los pastors de Beret, Parros, Forcall i altres indrets. 

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
Bagergue i la processó de Santa Margarita.
(...)
1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
L'Aplec de Santa Margarida de Bagergue.

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
La bellesa natural del Mijaran.
(...)
1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
  Naut Aran.
(...)

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
La casa familiar de Gaspar de Portolà, Arties.



 


Quinalafem.blogspot.com
Posted by
Labels: ,