1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Lo Baish Aran, des del Puntaut, a l'aiguabarreig de la Garona amb lo riu de Toran, fins al Pont de Rei, lo punt més baix de tota la Vall, amb 585 m s.n.m. A la dreta, muntanya amunt per camí zigzaguejant, hi trobem Canejant i les nombroses bordes de la llarga vall de Toran. A l'esquerra de la Garona, Bausèn.
1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
La Vall de Toran i els preciosos boscos de faigs (en color groc) i avetars (color sèpia fort).
1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
La Vall de Toran, amb molí, ferreria o farga, serradora i formatgeries.
1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Los emprius aranesos del segle XIX, que eren les terres comunals de pastura.
1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
.jpg)
1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Lo Pont de la Llana i riu amunt fins a Les (640 m), amb los banys i lo casino.
1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Bossòst (760 m) i riu amunt, que ha pujat més de cent metres des de Les,
amb lo trencall cap al Portilhon (1.380 m).
1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
La Baish Aran a es Bordes i muntanya de Vilamòs. A la part dreta de la Garona, enllà i amunt dels camps de conreu de Vilamòs, Arrò, Arres de Jos i de Sus, hi predominava lo bosc de pi, mentre l'avet formava lo bosc a la part occidental del riu. D'es Bordes amunt, s'hi iniciaven les rouredes (color lilós).
1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Tota la banda septentrional del Miei Aran, a la dreta de la carretera i de la Garona, a costat i costat de la vall de Varradòs. Arròs amunt, l'autor hi marca una font sulfurosa.
1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Los pobles del Mijaran, d'Arròs cap a orient, Vila, Aubert, Betlan, Mont, Montcorbau, Vilac. Les muntanyes eren lloc de cabanes per a refugi de pastors, fonts i alguna formatgeria.
1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Lo riu Joeu, que marca la partió del Baish i Miei Aran. A l'oest, l'Entecada (2.220 m), i més al sud, lo port de la Picada de camí a Benasc.
1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Lo cap del riu Joeu, amb la sortida de la cascada dels Uelhs, un dels fenòmens càrstics més destacats de la serralada pirinenca, a on reapareixen les aigües de la Maladeta i la glacera de l'Aneto a la part incial del riu Éssera, allà dit Forat de l'Aiguallut.