Les imatges són impressionants per la vista panoràmica que donen, tant si es tracta d'una gran ciutat com d'un llogarret. És extraordinari comprovar que durant segles la ruta de Lleida cap o des de Barcelona ha transitat pel mateix recorregut, i com els viatgers de cada època han trepitjat pels mateixos vorals. Via Panadella: Martorell, Igualada, Tàrrega, Mollerussa, Lleida, Fraga. La ruta que al s. XX ens han anomenat N-II i que hem desdoblat en autovia, i que ens permet fer-la i refer-la, però a diferent velocitat, és clar: perquè ara, ni que només sigui a 110 segons la norma, hem perdut la noció del detall pròpiament geogràfic del lloc per on passem, i més aviat que un espai a trepitjar a peu o al pas del cavall, ha esdevingut una mena de túnel del temps que ens porta, sense deixar-nos ni entrepussar a les pedres, d'un punt a l'altre del mapa. I no és això, companys, no és això: un viatge no és el pas a un punt de destinació, sinó el gaudi dels senders, potser insospitats, que el conformen.
1668-69. Igualada.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
1668-69. Tàrrega.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Travessar la plana urgellenca, sobretot és clar a l'estiu, era una dura penitència per al viatger. No en va se la coneixia amb el nom del "clot del dimoni", per la sequera i temperatura desorbitades. De la primera el Canal d'Urgell ens en salvà, de la segona... què us en diré? Encara la patim! Fixeu-vos en la total i absoluta buidor d'arbres: la plana calia dedicar-la al cereal.
1668-69. Mollerussa.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
 |
| 1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
|
- amb la muralla i el riu adossats a les cases que donen al carrer Major fins al portal del carrer del Carme, mentre que al s. XX es guanyarien (i s'urbanitzarien) les banquetes de Blondel i de rambla de Ferran i Av. del Segre.
- amb el ferm pont medieval, que la riuada de 1907 s'emportaria, i que contrasta amb el pont de fusta de Fraga, no per això menys impressionant.
- amb una solitària església de St. Llorenç, que ben aviat passaria a seu catedralícia mentre duraren les obres de construcció de la Seu Nova, després de la conversió de la Seu Vella en caserna borbònica (s. XVIII).
- amb el barri universitari i senyorial dalt del pla, dalt de tot a la punta del carrer Cavallers, avui dit del "mercat del pla", derruït també pels borbons, les pedres del qual passaren a reforçar els baluards.
- amb el campanar de l'església de sant Joan, enderrocada el 1868, i més cap a l'extrem dret el de l'església del Carme.
- amb el castell de Gardeny i la Seu Vella, presidint tothora la ciutat.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
 |
| 1668-69. Fraga. «Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi. |
