1976. Lo Simago lleidatà.
«Diario de Lérida», de 13 de juliol (AML).
A cada generació hi ha indrets que romanen de manera permanent a la memòria col·lectiva. Durant els anys 50 i 60, l'estàtua del Duo Dinàmico, els nostres primers cabdills rebels, fou punt de trobada dels joves d'aquell temps. A finals dels 70, almenys per a tots aquells qui des dels pobles anàvem a estudiar a l'institut de Lleida, als instituts, que llavors ja hi eren tots tres els del Camp Escolar, el gran punt de trobada fou lo Simago.
1976. Lo Simago lleidatà.
«Diario de Lérida», de 19 de juny (AML).
Llavors la Plaça d'Espanya no tenia encara el pont de la Universitat. Se'n deia encara del «18 de julio». Allà s'hi inaugura el primer supermercat modern de la ciutat: tota una planta, la dels baixos del gran edifici de pisos que tenia a sobre, més un soterrani a on s'hi baixava amb escales mecàniques, les primeres mai vistes a Lleida, i a on hi havia el súper del menjar. A la planta a peu de carrer s'hi entrava tant per la banda lateral, que donava en recte del semàfor que ve de l'estació d'autobusos i per on arribaven els nois i algunes noies estudiants dels pobles, com per les portes que donen pròpiament a la plaça, al costat de l'església de Sant Ignasi. Car en aquest solar hi havia hagut, abans de la guerra, cap a finals dels anys 20, el gratacel de Crist-Rei dels jesuïtes, abans que fossin altre cop expulsats del país.
1976. Lo Simago lleidatà.
«Diario de Lérida», de 3 de desembre (AML).
Estanteries i lleixes interminables de roba, calcer, parament de la llar, discos i casets, colònies, i tota mena de petits luxes casolans per a la generació dels nostres pares, crescuts en plena privació de postguerra. Però per als més joves, que teníem 14 anys, que era l'edat amb què llavors es començava lo batxillerat del BUP, i que teníem poca capacitat adquisitiva, fou més aviat un lloc de refugi. Passadissos llargs amunt i avall per on trescar les hores mortes mentre esperàvem l'hora del retorn cap a casa amb l'autocar. S'hi estava calent de debò. A més, podíem perseguir-nos, els grupets dels xics i xiques, i espiar-nos per sobre dels expositors. Aquesta i aquella, d'aquest i d'aquell poble, i d'aquest i d'aquell institut. Santa innocència.
No recordo haver-hi comprat pas mai res. En canvi, era famosa la frase Si mango no pago, i si m'anganxen la cago, repetida un i mil cops a cadascun dels petits furts que el jovent hi portava a terme (les noies feien col·lecció de pintallavis), jugant a fet i amagar amb el segurata uniformat que ens perseguia.
En canvi, el record de les hores per allà dins deambulades és ben viu. Quan vam començar a ser una mica més grans, ja no hi tombàvem tant, perquè llavors el lloc de passar l'estona va desplaçar-se uns metres, no gaires, fins al Sénglar, que en dèiem (van trigar una mica a descobrir que era Senglar, en català), al començament de l'Av. de Blondel, ben a tocar de l'edifici històric de la Vinícola, que acaba de fer cent anys.
1976. Lo Simago lleidatà.
«Diario de Lérida», de 3 de desembre (AML).
1976. Lo Simago lleidatà.
«Diario de Lérida», d'11 de novembre (AML).
La inauguració fou al 28 d'octubre, i tenia cafeteria i tot. L'altra gran cadena de distribució de la ciutat, lo Pryca, no obriria fins vuit o deu anys més tard, i remataria l'entrada de Lleida a la modernitat finisecular. Els canvis de nom i propietat, tant de l'un establiment com de l'altre, no ens han afectat gaire, als d'aquella generació. Quaranta anys després, servidor (i molts altres) encara en diem Simago i Pryca, cosa que fa posar de mal humor els nostres empantallats fills. Si no m'erro, crec que ara, al Simago, hi ha un Bon Preu. I l'altre, ja fa dècades que se'n diu Carrefour.
1976. Lo Simago lleidatà.
«Diario de Lérida», de 28 d'octubre (AML).
1976. Lo Simago lleidatà.
«Diario de Lérida», de 29 d'octubre (AML).
La inauguració. Amb discurs en la llengua del país inclòs. Crec que el nom era acrònim dels tres propietaris, com després també ho va ser el de Caprabo.
1976. Lo Simago lleidatà.
«Diario de Lérida», de 27 d'octubre (AML).
El primer anunci de la cadena a la premsa lleidatana. Era el cinquè establiment de la cadena a Catalunya.
1978. Lo Simago lleidatà.
«Diario de Lérida», de 5 de febrer (AML).
Justament aquell any 78 fou el meu primer d'estudiant a la ciutat, a partir de l'octubre, que llavors les classes començaven després de collir l'última poma.
1976. Lo Simago lleidatà.
«Diario de Lérida», de 23 de febrer (AML).
Durant uns pocs anyets, lo Simago fou punt de referència a la ciutat. Per a una part dels lleidatans. Mai no foren un Corte Inglés, i certa part de la jetsete local mai no s'hi atansaria a comprar: podent fer gasto a Cambrils, no s'hi anirien pas a barrejar amb el poble. Lo Simago era molt popular, o sia, del poble.
Anys 80. Lleida.
L'Av. Catalunya no tenia sortida al Pont de la Universitat, ni tampoc no estava alineada, que d'això en fa quatre dies. Crec que es va fer quan en Siurana va deixar de ser alcalde durant un parell o tres d'anys, cap a finals dels 80, tot i que quan es va inaugurar, al 1993, ja ho tornava a ser. L'edifici del Simago, inconfusible, al centre de la imatge. A la dreta, el gran bloc que amagava —encara amaga, per poc temps, però— l'estació d'autobusos.
