 |
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
La ressenya comença pel Baix Segre, amb indicació de la barca de Torres de Segre que permetia als carruatges de passar a la banda dreta del riu i enllaçar amb el camí de Fraga. La barca de la Granja també permetia «guanyar el riu per medi de la barca que transporta a Escarp, en l'aiguabarreig mateix del Cinca (102 metres sobre el nivell del mar)».
Es descriu la marge esquerra del Segre, des d'Albatàrrec fins a Torres, «vorejant en el trajecte l'hermosa horta que rega la important sèquia de Torres», i fins a la Granja d'Escarp.
|
 |
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
«La Granja és molt coneguda per les mines de carbó i ciment que s'han vingut explotant fins quatre o cinc anys endarrera. El pas de la barca es troba a un quart i mig del poble. En substitució de la que se'n va emportar la riuada d'octubre, avui n'hi ha una altra formada de dues ajuntades per la plataforma i de gran capacitat».
|
 |
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
Allà, «se veu l'enorme recolzada que formà el riu, enduent-se'n bona partida del terme en sa destructora avinguda del 22 d'octubre de 1907, lo que motivà com a mida de defensa que es construïssin per l'Estat uns dotze o catorze murs de penetració, espuntadors o pedrets, com allí els anomenen, de 30 a 40 m de llargada, i fets de grans pedres esgraonats en el lloc de més perill. A càrrec del poble i amb les subscripcions públiques, se n'han construït set de més petits en altres llocs igualment amenaçats per la corrent».
|
 |
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
Les barques les va pagar la Diputació... de Barcelona! El funcionament era prou senzill: «De part a part de riu hi ha tirada una sirga de fils d'acer de 33 mil·límetres de diàmetre, de la qual pengen dues carrutxes (corrioles) enforcades, a on va estacada la barca. A les carrutxes, ferro d'enforcament i cadena que ferma les barques per la proa, se les anomena cataldo».
|
 |
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
«Per posar-la en marxa, el barquer gira el govern (timó) de les barques, i amb una altra sirga més prima que també va de banda a banda del riu, a un metre damunt de les plataformes, un home fa un petit esforç per girar les proes cap al costat que vol dirigir-se, i la mateixa corrent fa caminar ben de pressa els bastiments».
|
 |
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
La façana principal del monestir d'Escarp «mira al riu, i el campanar, que encara resta en peu, es de planta quadrada i poligonal de la teulada en amunt de l'enrunada església», de les primeries del segle XIX, tot i que la fundació es remet a temps del Conqueridor o de son pare el Catòlic. Des de l'exclaustració era propietat particular.
|
 |
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
Un dels arcs gòtics de l'església del monestir d'Avinganya.
|
 |
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
L'estat d'abandó en aquells temps queda descrit quan veiem la capella de la Marededéu del Remei «convertida en llenyer».
|
 |
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
«Ja d'antic existia en aquest lloc una torre i casa forta anomenada d'Avinganya, de la qual en féu donació D. Pere de Bellvís», amb assistència del rei Pere I a la consagració de l'església al 1202, «essent el primer monestir que fundà Sant Joan de Mata en la Corona d'Aragó». Entre 1236 i 1529 fou monestir femení. Ocupat novament per religiosos després d'un fort episodi de pesta, fins a l'exclaustració de 1835, «iniciant-se allavors la seva ruina. La creu de terme que s'aixeca a l'entrada de Seròs encara és coneguda com la creu d'Avinganya».
|
 |
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
La creu gòtica d'Avinganya, a l'entrada del poble de Seròs.
|
 |
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
De Seròs diu que no ha «d'anotar-se en tot el poble cap detall digne de tenir-se en compte, puix [que] el palau del Marquès d'Aitona ni les altres cases distribuïdes en carrers ben desembarassats i amples places, res de particular ofereixen». Tenia Seròs en aquells anys 2.681 habitants, «a dues hores de Fraga i a cinc i mitja de Lleida, «amb qual capital hi ha establert servei de carruatges, sortint una tartana de bon matí, que retorna a la tarda».
|
 |
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
A Aitona, «hi trobem... una creu de terme dintre de la vila, i un exemplar del més extremat barroquisme en la fatxada de la seva església, amb totes les desproporcions i contrasentits imaginables: serà de tan mal gust com es vulgui, però és una pàgina ricament presentada d'un període del nostre art en plena decadència».
|
 |
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
La toponímia com a reflex de la «llarga dominació dels alarbs» a les nostres comarques, «a on deixaren una bella mostra de la seva civilització amb la ben disposada obra del canal que des del Segrià s'allarga per darrere Lleida fins a Soses», o sia, la sèquia de Torres.
|
 | ||
|
 |
| 1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort, Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
La Plaça de Sant Joan lleidatana, en clixé de Juli Soler, a començament del segle XX, amb la Seu Vella dalt del turó, llavors amb els arcs tapiats per causa de l'ocupació militar espanyola.
|
