 |
| 1908. El Cogul (les Garrigues). Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 158, any VIII (ddd.uab.cat). El poblet del Cogul des del camí que transcorre al llarg de l'altre costat del barranc del riu Set. Destaca la silueta l'església a redós de la qual hi hagué la vila closa medieval. Clixé de Ceferí Rocafort. Ceferí Rocafort i Sansó (La Pobla de Segur, Pallars Jussà, 1872-1917) fou un geògraf, arqueòleg i historiador pallarès. Estudià a la Facultat de Dret de Barcelona, la qual llicenciatura va assolir el 1905. Enamorat del Pirineu, el 1907 ingressà en el Centre Excursionista de Catalunya. Després d'haver-se dedicat per poc temps a l'exercici de la seva carrera, decidí entregar-se amb més assiduïtat al que ja de temps eren les seves principals aficions: la col·lecció de notes històriques, folklòriques, artístiques i pintoresques de la seva estimada terra lleidatana, del Pirineu a la Plana. Anà recollint el material que li serví per portar a bon terme la publicació del volum de la Geografia General de Catalunya, Província de Lleida, dirigida per Francesc Carreras i Candi. |
 |
1908. El Cogul (les Garrigues).
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 158, any VIII (ddd.uab.cat).
Escriu en Ceferí Rocafort que «aprofitant la casualitat d'haver de passar prop del lloc en el nostre recorregut, valia la pena d'examinar-ho; en tot cas, hauria sigut un desengany més, afegit als molts que tenim rebuts anant per aquests mons de Déu». Així es descobriren les pintures rupestres del Cogul, com la penicil·lina i altres grans descobertes: per casualitat.
El descobridor en fou Mn. Ramon Huguet, rector del Cogul, que comunicaren a l'historiador Rocafort les «notícies referents a les tals pintures, des de temps immemorial conegudes, si bé ignorant-se el seu valor». S'agraeix els esforços de conservació del propietari, «el qual ha practicat, a instància nostra, els convenients treballs perquè no es malmeti tan apreciable document històric i ha ofert el seu concurs per a ulteriors excavacions». |
 |
1908. El Cogul (les Garrigues).
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 158, any VIII (ddd.uab.cat).
Ratllava lo Cogul llavors els 500 habitants, sense «servei de carruatges: si es vol utilisar el de Lleida a Alfés, s'ha de caminar encara dues hores ben bones». L'església de Santa Maria, efectivament, no era romànica, sinó que es tracta d'un exemplar abarrocat del segle XVIII, de tres naus amb façana una mica decorada i campanar a l'ús.
|
 |
1908. El Cogul (les Garrigues).
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 158, any VIII (ddd.uab.cat).
Les pintures es troben en un «cingle de molassa de l'oligocènic, que forma diferentes baumes, essent coneguda aquesta partida amb el nom de La Cova. En el coster i part dels horts a la vora del riu, s'hi veuen escampats enormes carreus que per temps s'han anat desprenent i descomposant. Un d'aquests, ajagut al peu del camí... al capdamunt forma una petita bauma orientada a l'O-SO, a on s'hi poen soplujar tres o quatre persones, despulla probable d'una cova de molta més capacitat, avui ensorrada, i a la qual a ben segur correspondria la roca de referència abans de despendre's de la massa de què procedeix».
|
 |
1908. El Cogul (les Garrigues).
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 158, any VIII (ddd.uab.cat).
Clixé de Juli Soler, amb una nena i un home com a figurants, per donar idea de la mola de la roca despresa amb la petita bauma. El geògraf Ceferí Rocafort a la fotografia.
|
 |
1908. El Cogul (les Garrigues).
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 158, any VIII (ddd.uab.cat).
«La gent del país, no sabent-se explicar l'origen de tan estranyes pintures, les atribueixen als moros, igualment que unes sepultures que es troben 2 kilòmetres riu amunt en un roqueral de la mateixa serra. En els camps compresos entre ambdós llocs, sovintegen les troballes de sílex que ens recorden l'edat de pedra... La necròpolis de què hem parlat podria no tenir relació amb les pintures a què ens referim, emperò ve a demostrar que des de temps molt antic han sigut poblats aquests encontorns. Consta d'unes 40 fosses excavades en la penya viva, a sobre del Mas del Saladar, a mig camí de l'Albagés». Si en fa d'anys, que campem per les Garrigues! Per això som gent de caràcter, de terrer, d'arrels.
|
 |
1908. El Cogul (les Garrigues).
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 158, any VIII (ddd.uab.cat).
Clixé de Juli Soler amb les sepultures de la necròpolis del Saladar cogulenc. Al fons, les feixes d'ametllers i aulivers.
|
 |
1908. El Cogul (les Garrigues).
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 158, any VIII (ddd.uab.cat).
De les pintures, se'n destaca dos «figues en negre de 30 centímetres que es destaquen en primer terme i les de la dreta, tan incomprensible per l'actitud en què es veuen representades com per la seva indumentària... ben contornejades, de cintura excessivament comprimida en relació amb les altres parts del cos, cobert fins a la meitat de les cames...»
|
 |
1908. El Cogul (les Garrigues).
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 158, any VIII (ddd.uab.cat).
S'hi fa la hipòtesi que «hagués pertangut a una cambra sepulcral... puix l'aparició de la figura humana, que no s'ha trobat en altres de semblants, i els jeroglífics, indueixen a creure si serà quelcom més que purament ornamental».
|
 |
1908. El Cogul (les Garrigues).
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 158, any VIII (ddd.uab.cat).
«La justesa de la seva execució, la seguretat del perfil i un cert aire d'elegància, sense desmerèixer, emperò, la proporcionalitat del conjunt... denota un esperit d'observació gens comú en l'artista que les ha traçades». Oh xiquets, els garriguencs som gent aferrada al terròs, però quan ens posem a fer l'artista, la brodem!
|
 |
1908. El Cogul (les Garrigues).
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 158, any VIII (ddd.uab.cat).
La representació, reduïda «a una octava part del calc», obra dels dos primers estudiosos de la cova, Juli Soler i Ceferí Rocafort.
|
 |
1908. El Cogul (les Garrigues).
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 158, any VIII (ddd.uab.cat).
Aquestes pintures «constitueixen un tipus nou per haver-hi les representacions humanes... una fita lluminosa en la protohistòria catalana».
|
