 |
1660 ca. Agramunt. Gravat del Cavaller de Beaulieu, Les plans et profils des principales villes et lieux considerables de la Principauté de Catalogna (Europeana).
La vila d'Agramunt després de la Guerra dels Segadors, segona meitat del sis-cents, entre el castell vigilant i el riu Sió als peus, i la imponent església medieval amb la magnífica portalada del segle XII sempre destacant-se des de l'horitzó. A la dreta, una de les ermites, potser la del desaparegut convent dels franciscans. |
 |
| 1660 ca. Agramunt. Gravat del Cavaller de Beaulieu. La vila emmurallada fins dalt al castell. A l'altra banda, el Sió hi feia un petit estany, on les dones devien rentar la roba i els animals s'hi abeuraven. Segles a vindre, i en aquesta mateixa perspectiva (o molt semblant) un pont de ferro travessaria el Sió per portar l'aigua del Segre a la plana d'Urgell. |
 |
| 1660 ca. Agramunt. Gravat del Cavaller de Beaulieu. Detall del castell, amb una fantàstica torre rodona d'homenatge, on avui sens dubte els agramuntins hi farien onejar una estelada. |
 |
| 1660 ca. Agramunt. Gravat del Cavaller de Beaulieu (Europeana). La porta del camí de Balaguer amb un baluard defensiu al davant. Beaulieu, topògraf militar, tenia un esquadró de dibuixants a les seues ordres, que executaven els alçats seguint les indicacions tècniques que els donava. Segurament prenien apunts del natural que ell, que arribà a mariscal, devia repassar o acabar al bureau. Aquesta sèrie cal posar-la sota l'autoria d'Adam Perelle. Seguint muralla avall, allà a on apareix una torre coberta potser hi podríem ubicar la porta del camí de Tàrrega, amb el vell pont romànic sobre el Sió, que formava un petit estany davant la població. Però que no era de fiar: de tant en tant, les rovinades o rubinades hi feien de les seues! |
