 |
| 1732. Mapa de la badia i cap de Salou, el Tarragonès. «Plan de la Baye de Salo en Catalogne», Jacques Ayrouard (Gallica). El cap i la badia de Salou, amb detall de les profunditats i dels punts de vigilància de la costa. Aquest tipus de mapes eren molt abundosos en aquelles dates en què grans galions de les armades de guerra, especialment de l'anglesa i francesa, solcaven la Mediterrània, i tots els altres mars i oceans del món, per afermar sa supremacia en el control de les rutes marítimes i comercials colonials. |
 |
| 1732. Mapa de la badia i cap de Salou, el Tarragonès. «Plan de la Baye de Salo en Catalogne», Jacques Ayrouard (Gallica). Detall de la rada o port natural de Salou: «elle est tres bonne» per la situació i per la fondària. «On peut it rester l'Esté comme dans l'iver». La qualitat del fons era destacada perquè no era de roca, perillosa per a les embarcacions, sinó d'arena, on podien ancorar i salpar amb la pujada de la marea. |
 |
| 1732. Mapa de la badia i cap de Salou, el Tarragonès. «Plan de la Baye de Salo en Catalogne», Jacques Ayrouard (Gallica). Detall del Cap de Salou, amb la torre de guarda que el presidia, no gaire lluny del futur i actual far que hi ha. |
 |
| 1732. Mapa de la badia i cap de Salou, el Tarragonès. «Plan de la Baye de Salo en Catalogne», Jacques Ayrouard (Gallica). Detall de la torre de guarda al Cap i de l'antic llogaret de pescadors, enrunat i abandonat per causa de la Guerra de Successió. El castell era enrunat des d'acabada la dels Segadors, per ordre de les tropes enemigues (castellanes), que obligaren a arrasar-lo al 1649. |
 |
| 1732. Mapa de la badia i cap de Salou, el Tarragonès. «Plan de la Baye de Salo en Catalogne», Jacques Ayrouard (Gallica). Detall de l'antic estany a l'istme de la península, i d'un mas de guarda davant la part est, davant de Tarragona, aprox al cap de la Pineda. |
 |
| 1732. Mapa de la badia i cap de Salou, el Tarragonès. «Plan de la Baye de Salo en Catalogne», Jacques Ayrouard (Gallica). Al lloc de Salou, el mapa en destaca la torre vella de Salou o torre de Barenys, juntament amb alguna edificació de consigna o duana, com a edificis principals del port, llavors sota jurisdicció de Vila-seca des de final del segle XVII. «El control per part de Vila-seca del tràfic i l’activitat comercial que es realitzava al port de Salou va completar-se després del 1673, any en què l’arquebisbe Joan Manuel d’Espinosa cedí els termes de Salou i Barenys a Vila-seca en canvi de 300 lliures anuals. Durant el segle XVIII, època pròspera, el port de Salou va ser utilitzat per tot el Camp de Tarragona. S'hi van construir els edificis de la Capitania, la Duana, el Llatzaret i Santa Maria del Mar (1766)» (enciclopèdia.cat). |
  |
| 1732. Mapa de la badia i cap de Salou, el Tarragonès. «Plan de la Baye de Salo en Catalogne», Jacques Ayrouard (Gallica). Les llargues platges salouenques, ben explicitades al mapa, no eren bon lloc d'ancoratge. Les platges planes, però, afavorien el desembarcament plàcid de mercaderies. |
