 |
|
L'antiga ciutat mallorquina d'Alcúdia, nomenada com a ciutat des del 1523 per l'emperador hispanogermànic Carles V. El gravat de Palomino, mostra la porta principal al camí de Palma, la Porta de Mar per baixar fins al port, i els campanars que dominaven la vista, el de l'església parroquial de Sant Jaume i el del convent dels franciscans.
|
 |
|
La Porta de Palma que donava accés a la ciutat pel camí que venia de l'interior.
|
 |
|
Detall dels dos campanars, rere els dobles murs de la ciutat. Els edificis sempre molt geomètrics, joc de llums i ombres, en l'inconfusible estil del dibuixant.
|
 |
|
Detall dels murs i dels principals edificis de l'interior, la majoria grans embalums d'esglésies.
|
 |
|
L'accés al port natural de la badia d'Alcúdia. La ciutat, emplaçada al bell mig de l'istme de la península, també dominava igualment la badia de Pollença.
|
 |
|
L'escut de la ciutat, amb dos torres coronades per sengles àguiles bicèfales, base encara de l'actual símbol.
|
 |
|
Emplaçada entre dos caps, de Formentor i de la Pedra, en una espaiosa platja. Nomenada Ciutat en agraïment a la fidelitat al rei durant la revolta de les Germanies, «de que fue caudillo un pellejero llamado Calón». Aquest fet li comportà també el dret de posar dos àguiles sobre les torres de son escut.
Essent port de mar, es «muy frequentado por los menorquines, que tiene enfrente. La Ciudad es pequeña, y está bien fortificada», amb 500 veïns, o sia, uns dos mil persones. A banda d'esglésies i oratoris o ermites, se'ns diu que disposava d'un bon hospital. La producció agrícola era destacada en vi i oli, i a l'estiu hi havia a la badia gran pesca de corall. A més, «en su territorio hay una albufera famosa». En destaca també la Cova de ses Llàgrimes, «en lo fragoso de un monte, a la orilla del mar», en què hi destaquen columnes, piràmides, obeliscos i altres figures «hechas por el agua que destilan aquellas peñas». |
