 |
| 1850 ca. Barcelona a vista d'ocell, d'Onofre Alsamora (1825-1880). S'escriu breument a l'enciclopèdia.cat sobre aquest pintor barceloní, deixeble de l'Escola de Llotja de la capital: «En diverses exposicions celebrades a Barcelona entre 1850 i 1873 presentà nombrosos quadres amb vistes de monuments barcelonins i escenes de costums. Féu litografies per al volum dedicat a Catalunya a Recuerdos y bellezas de España. Hi ha alguns dibuixos i aquarel·les seus (potser les millors captacions de l’ambient barceloní de carrer en l’època romàntica) al Museu d’Art Modern i al Museu d’Història de la Ciutat, a Barcelona». Aquesta esplèndida vista d'ocell no pren la tradicional perspectiva de mar cap a muntanya, sinó que ben a l'inrevés la representació és presa, aprox, des del Tibidabo. La Barcelona de poc abans del començament dels enderrocs de la muralla hi apareix encara del tot tancada i constreta dins dels murs medievals, només trencats pel nord (a l'esquerra) per la ignominiosa ciutadella militar borbònica (espanyola) sobre la qual es bastí la repressió i submissió de la capital i del país (juntament amb la fortalesa de Montjuïc al sud) dels dos primers segles de colonització espanyola des del 1714. |
 |
| 1850 ca. Barcelona a vista d'ocell, d'Onofre Alsamora (1825-1880). S'hi observa amb precisió la mossegada que la Ciutadella opressora clavà a la muralla i al barri de Ribera. Un passeig rectilini i ben arbrat tapava l'ignominiosa petita ciutat militar borbònica dels primers carrers de la ciutat castigada. Allà hi anirien a passejar, a peu i en carruatge, les dames i senyors de les classes benestants, perfectament castellanitzats per a l'ocasió de compartir passeig i conversa amb el capità general espanyol de l'exèrcit ocupant. |
 |
| 1850 ca. Barcelona a vista d'ocell, d'Onofre Alsamora (1825-1880). Detall de la Ciutadella al complet, amb la característica forma estrellada per fer-la inexpugnable. La vella Torre de Sant Joan, encara aguantava dempeus. A la platja, ja s'hi havia aixecat el rectilini barri de la Barceloneta, i en el descampat que hi restava s'hi construí la primera plaça de toros rodona de la ciutat, per a esgambi d'oficials militars i soldadesca. S'hi observa ben bé l'esplanada del Pla de Palau, amb la monumental Porta de Mar en una banda, i les torres de l'església gòtica de Santa Maria del Mar a l'altra. |
 |
| 1850 ca. Barcelona a vista d'ocell, d'Onofre Alsamora (1825-1880). El tall de la Rambla a la frontera de la primera muralla medieval és ben evident, amb el Portal de l'Àngel a l'esquerra, i l'església de Santa Anna enmig, al que en un futur serà el costat de mar de la Plaça de Catalunya. Muralla enllà, la fortificació de Montjuïc, sempre vigilant amb un ull al mar i un altre sobre les bullangues de la ciutat, bombardejada uns quants cops al llarg del segle XIX per la militarada espanyola. |
 |
| 1850 ca. Barcelona a vista d'ocell, d'Onofre Alsamora (1825-1880). La muralla barcelonina a la futura Ronda de Sant Pere. Dins la trama urbana, la gran esplanada de l'antiga església i convent de Santa Caterina, ja enderrocada i convertida en plaça de mercadal. En el futur, la Via Laietana trencarà la ciutat medieval de cap a cap, en un dels pelotassos urbanístics més sonats de la història de la capital. |
 |
| 1850 ca. Barcelona a vista d'ocell, d'Onofre Alsamora (1825-1880). L'esplanada de la futura Plaça de Catalunya, confluència de camins i ben aviat de ferrocarrils. |
 |
| 1850 ca. Barcelona a vista d'ocell, d'Onofre Alsamora (1825-1880). De la Rambla a la muralla del futur Paral·lel la ciutat s'acabà omplint. Les fàbriques fumejants al perímetre de la muralla atragueren la immigració rural a la ciutat. L'església del Pi, a tocar de la Rambla, era l'edifici més destacat del lloc, juntament amb el flamant Gran Teatre del Liceu, inaugurat al 1847. Al final de la Rambla, encara dominaven les casernes militars. Caldrà esperar unes dècades encara per a la urbanització de la Plaça de la Pau primitiva i de la col·locació de la gran columna del monument a Colom. |
 |
| 1850 ca. Barcelona a vista d'ocell, d'Onofre Alsamora (1825-1880). La Catedral de la ciutat al bell mig del barri gòtic. L'atapeïment urbà en aquells anys feia inevitable el proper enderrocament dels límits murats de la vella ciutat i l'expansió o Eixample, projecte que recaurà sobre la innovadora idea de la quadrícula de Cerdà. Aquesta serà ja una altra Barcelona, la del traspàs cap al segle XX i la modernor. |
