Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Infants i orats
diuen les veritats».
Les postals eren signades per Girona, que no he pogut esbrinar a quin il·lustrador d'aquella època correspon, ni si és cognom o pseudònim. Va firmar altres sèries d'oficis i melodies, també en castellà o bàsicament. La gràcia de les postals la trobem a la innocència i candidesa del dibuix, l'aire costumista i tradicional, la suau caricatura infantil amb què s'il·lustren dites i refranys, amb faixa, barretina i espardenyes.
La Catalunya postmoderna d'aquest segle XXI l'ha rebutjada aquesta visió de la Catalunya ancestral i pairal, que de l'AP-7 al mar los hi fem vergonya, que, per posar une exemple quotidià, als nostres mitjans de comunicació de masses és més ràpid saber què passa a Beirut o Teheran que no pas a la Terra Alta o la Cerdanya, tret de si és festivitat o activitat a la qual poden acudir a diumenjar. Me pregunto sempre: costaria gaire fer un canal de tv, que algun n'hi ha d'inútil al 3Cat, per als qui vivim de la línia orbital ençà?
A molts de la generació nostra, això dels refranys i la tradició los hi semblava cosa del franquisme, que calia fugir-ne per ser internacionals i los millors del món en tot, que no calien les arrels per créixer i assentar-se bé, que les podríem oblidar, que ni la cuina nostra no hem sabut guardar, per posar-ne un altre, d'exemple. No saben tots aquests que rebutgen les manifestacions tradicionals i costumistes que són anteriors, ben anteriors al franquisme i a la mare que el va parir, que venen del molt enrere i són l'essència de la nostra manera de ser, de viure i de fer.
Lo cas és, però, que la majoria d'aquestes dites conformen part de la banda sonora de la infantesa meua, que los pares, oncles, ties i padrines les feien anar com aquell qui no vol la cosa, mentre conversaven o explicaven te'n dixaven anar un, apa, de refrany o dita, que en tenien un repertori viu i ampli i per a tota circumstància de la vida. És clar que cal posar-se al dia i evitar mostres esbiaixades de patriarquisme, de religiositat o de menysteniment de la dona en les manifestacions del passat, però bé que mos cal saber d'a on venim per capir cap a on volem anar, per corregir-nos en la justa mesura, enlloc de deixar-nos emportar per la marea urbanita, de disseny, superficial i buida, progre, de postureig i consumista. Que a mi són ells, los qui me fan vergonya, que no mos cal llançar per la borda tot allò que mos fa diferents dels veïns que tenim i mos ha tocat d'aguantar: que tallar les arrels és com tallar-se les venes, carallots!
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Feu favors a bèsties
i us pagaran a coces».
.jpg)
.jpg)
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Home casat,
ruc espatllat».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«D'on no n'hi ha,
no en pot rajar».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«D'on menys se pensa,
s'aixeca la llebre».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Sense trencar ous,
no se fan truites».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Ves-t'en Ton,
que que es queda ja es compon».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Cadascú parla de la fira
segons com l'hi va».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Ja pots xiular,
que si el ruc no vol beure...».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Qui a molta gent manté,
déu sap lo treball que té».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«No en vull, no en vull:
dona-me'n un bon tros.».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Cada ovella
amb sa parella».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Alaba't ruc,
que a fira et duc».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Cantant les veritats,
se perden les amistats».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Tres coses trauen l'home de casa:
lo fum, la gotellera i la dona baladrera».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Lo diumenge, que no n'és dia,
la Maria tot lo dia filaria».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Casa amb dos portes
fa de mal guardar».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Lo badall no pot mentir,
son o gana has de tenir».
«Lo badall no pot mentir:
o vol menjar o dormir,
o droperia mantenir»
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Aigua passada
no mou molí».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«A sants i minyons,
no els prometis si no els dons».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Qui oli remena,
los dits se n'unta».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Vesteix amb bastó
i semblaràs un senyor».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«A la taula i al llit,
al primer crit».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«A l'estiu
tota cuca viu».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«La carn fa carn,
i lo vi fa sang».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Per l'abril,
cada gota en val mil».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Aigua freda i pa calent,
fan mal al ventrell».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Gat escaldat
amb aigua tèbia en té prou».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«A l'església per resar
i a la plaça per tractar».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Amor amb amor se paga».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Qui diu mal de la mula,
comprar-la vol».
.jpg)
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«De les rialles
en venen les ploralles».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Al pot xic
hi ha la bona confitura».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Si vols ser ben casat,
porta la dona a Montserrat».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Cada oller
alaba ses olles».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Quan se presenta marit,
no esperis altre partit».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«A quinze anys,
cap dona no és lletja».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«La panxa plena
crida la son».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Les paretes tenen orelles».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Qui a l'arbre bo s'arrima,
bona ombre l'abriga».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«De gutos, no hi ha res escrit».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«No hi ha rosa sense espines».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Bon pa i bon vi
escurcen lo camí».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Renyines d'enamorats
són fineses de l'amor».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Gos que lladra no mossega».
«Gos que buix no mossega».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Hostalera hermosa,
mal per a la bossa».
Anys 1950. Adagis populars dibuixats.
Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.
«Lo dia que et cases
o et cures o et baldes».
[2685] Los primers banys de mar amb carros
[1515] «O parir o morir» (adagis valencians divuitescos)