Seguidors

20130412

[327] Sant Jaume d'Alcoletge

Segle XV. Sant Jaume, del pintor Jaume Ferrer II, tremp sobre fusta. 
Provinent de l'Església parroquial d'Alcoletge, i conservat al Museu Diocesà de Lleida. De petit jo, als anys 60, ja no era al poble. Diu la descripció museística:
«Taula on es representa l'apòstol sant Jaume com a pelegrí, amb el bordó [bastó] a les mans i les petxines al barret. Va vestit amb una capa de color blau fosc que a l'interior és marró vermellós. L'artista representa el sant amb tots els elements identificatius d'aquells que pelegrinaven a la seva tomba. En aquest cas, se'l representa descalç i amb un llibre a la mà esquerra. El rostre barbat emet serenitat i sobrietat, caràcter seriós i convicció.
Es troba situat en un enrajolat i davant d'una arquitectura poligonal en forma de capella en la qual es veuen unes finestres geminades. A la part superior apareix una decoració vegetal daurada, gofrada i amb treball de burí. La representació de la perspectiva és plenament intuïtiva, amb diversos defectes visuals que limiten la visió de profunditat».
Segle XV. Sant Jaume, del pintor Jaume Ferrer II, tremp sobre fusta. 
El bastó amb una cantimplora de carabassa. Si la taula és gòtica, però l'església és neoclàssica, què ens cal deduir? Que anteriorment a l'actual església, una altra n'hi hagué on es conservà una peça d'aquesta categoria, ja que es tracta del pintor del Retaule de la Verge dels Paers? L'antiga església fou destruïda durant la Guerra dels Segadors, quan el poble fou arrasat per les tropes que hi campaven durant el setge de Lleida de 1646?

També podríem suposar una certa puixança local al segle XV que permetés al poble de pagar-se un encàrrec al notori i anomenat pintor lleidatà, o fins i tot uns orígens familiars dels Ferrer pintors al «carrer» d'Alcoletge. Com a poble de jurisdicció de Lleida, els allí nascuts eren lleidatans. D'ací deu vindre la consideració que ens tenien els pobles veïns, de gent presumida i que vol lluir, quan ens deien que «els d'Alcoletge porten barret».


Tot segurament fou més simple: amb l'ocupació militar espanyola de la Seu Vella l'any 1707, moltes de les peces foren reubicades en parròquies de la diòcesi, i la taula de Sant Jaume de la capella del sant de la Seu Vella, anà a parar a Alcoletge, mentre que la similar de Sant Julià anà a parar a Aspa, al palau episcopal. Primer, doncs, fou la taula, i després vingué l'església barroca, fos perquè l'anterior quedà mig desfeta o fos perquè no n'hi havia.
Anys 2000. Alcoletge, església de Sant Miquel 
(foto festacatalunya.cat).
La nova església fou construïda entre el 1765 i el 1773 en l'estil neoclàssic del moment, tot i que amb alguna reminiscència abarrocada. És un edifici sobri de tres naus, amb creuer amb cúpula. La reconstrucció de l'església marca un moment àlgid en la història del poble. Després que fos destruït i despoblat durant les anades i vingudes dels exèrcits de la Guerra dels Segadors, el segle XVIII marca la recuperació econòmica de la vila. A banda de l'edifici religiós, la construcció de la «Secleta», derivada de Fontanet, mostra l'afany dels alcoletgencs per prosperar en aquells decennis de «pax borbònica» del XVIII: tot i que espanyolitzant per totes bandes, la pau permeté la recuperació econòmica a tot Catalunya.
Anys 2000. Alcoletge, església de Sant Miquel.
Portalada de l'església, amb un cert treball ornamental, que malgrat ser simple té un punt abarrocat, gens menyspreable per a l'època. No fou dedicada a Sant Jaume, sinó al patró tradicional de la població.
Anys 2000. Alcoletge, església de Sant Miquel.
Detall del nou Sant Miquel que presideix la portalada, després que la vella imatge fos tombada durant la guerra del 36.
2013. Alcoletge, església de Sant Miquel.
Vista del campanar i l'església a l'entrada del poble, des de la placeta de la Creu.