Segle XV. Sant Jaume, del pintor Jaume Ferrer II, tremp sobre fusta.
El bastó amb una cantimplora de carabassa. Si la taula és gòtica, però l'església és neoclàssica, què ens cal deduir? Que anteriorment a l'actual església, una altra n'hi hagué on es conservà una peça d'aquesta categoria, ja que es tracta del pintor del Retaule de la Verge dels Paers? L'antiga església fou destruïda durant la Guerra dels Segadors, quan el poble fou arrasat per les tropes que hi campaven durant el setge de Lleida de 1646?
També podríem suposar una certa puixança local al segle XV que permetés al poble de pagar-se un encàrrec al notori i anomenat pintor lleidatà, o fins i tot uns orígens familiars dels Ferrer pintors al «carrer» d'Alcoletge. Com a poble de jurisdicció de Lleida, els allí nascuts eren lleidatans. D'ací deu vindre la consideració que ens tenien els pobles veïns, de gent presumida i que vol lluir, quan ens deien que «els d'Alcoletge porten barret».
Tot segurament fou més simple: amb l'ocupació militar espanyola de la Seu Vella l'any 1707, moltes de les peces foren reubicades en parròquies de la diòcesi, i la taula de Sant Jaume de la capella del sant de la Seu Vella, anà a parar a Alcoletge, mentre que la similar de Sant Julià anà a parar a Aspa, al palau episcopal. Primer, doncs, fou la taula, i després vingué l'església barroca, fos perquè l'anterior quedà mig desfeta o fos perquè no n'hi havia. |