.jpg)
.jpg)
Anys 1900-1920. La plaça de Sant Joan de Lleida.
Detalls de la plaça amb los tendals, los urinaris al fons, i los carrers de l'Estereria i de la Pilota, desapareguts amb la guerra, que l'edifici del costat de l'església ja no se reedificà, i s'hi varen fer la porxalada de la plaça de la Sal.
1932. La Plaça de Sant Joan, Lleida.
«La mort del reng», per Indíbil,
«El Correo de Lérida», febrer de 1932 (FPIEI).
Lo reng fou suprimit i traslladat a la Plaça Pi i Margall. S'inicià una recollida de firmes per revertir la decisió paerenca. Fruit, és clar, d'una malaltia que los lleidatans, com a bons catalans, patim amb la modernor: «els deliris de renovar les coses sense meditar les conseqüències, ni respectar lo que la tradició havia consolidat».
S'hi reprodueix l'article de 1906 de Manuel Gaya, pare de l'ínclit lingüista que dona nom al segon (històricament parlant) institut de secundària de la ciutat. Un text que recull tot el sabor popular i de vida que la plaça irradiava.
Lo trobareu sencer a l'enllaç que us hi deixo al final d'aquesta entrada.
.jpg)
Anys 1900-1920. La plaça de Sant Joan de Lleida.
La imatge original.
1932. La plaça de Sant Joan de Lleida.
Lo trasllat, sembla que no se va fer amb totes les garanties. L'esplanada de Pi i Margall se trobava a tocar del final del carrer de la Parra.
.jpg)
.jpg)
Anys 1900-1920. Lo reng de la plaça de Sant Joan de Lleida.
La vista des de la plaça cap als perxis, perxes, porxos de la Paeria, a la popular plaça de les cols. Panistres i cabssos plens de fato de l'horta lleidatana, i aquelles padrines, amb tota la roberiada que duien, mocador al cap, de rigorós negre les vídues, que semblaven velles com Matusalem.
[2081] Lo reng de l'antiga plaça del mercadal lleidatana, Sant Joan