[1611] El primer Museu Morera, més

1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», 8 de febrer.
(Corpus Literari Digital, Càtedra Màrius Torres).
Portada de la revista «Lleida», amb una meravellosa il·lustració en perspectiva des de peu de Segre al pont de ferro modernista fins la Seu Vella al darrere. L'anunci vertical de faixes i braguers de l'antiga farmàcia Pons del carrer Major, potser desllueix una mica la màgia i força expressives del quadre.

1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», núm. 8, 1 de febrer.
(Corpus Literari Digital, Càtedra Màrius Torres).
La presentació de la redacció de la revista del número dedicat al canvi de nom del Museu Morera, en homenatge «a l'insigne pintor lleidatà D. Jaume Morera i Galícia, una de les glòries més legítimes de nostra Ciutat», i per tal de pagar «el deute de gratitud que Lleida té contret amb el seu benemèrit fill, que tant ha contribuït a que pogués ésser una realitat tan bella il·lusió».

1927. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, «Vida Lleidatana», núm. 25, 5 de maig.
Façana neoclàssica del gran edifici.

1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», núm. 8, 1 de febrer.
(Corpus Literari Digital, Càtedra Màrius Torres).

Biografia de Jaume Morera i Galícia, lleidatà universal, un any més petit que l'altre gran lleidatà universal, son germà Magí, poeta, polític i paer en cap, traductor shakespearià. Tots dos moriren la primavera de 1927 amb una setmana de diferència. Des dels inicis de sa carrera, la relació amb el mestre belga Carlos de Haes fou decisiva.  

1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», núm. 8, 1 de febrer.
A l'article, s'hi ressegueix detalladament la seua producció pictòric, com a mestre del paisatgisme. 

Anys 1920. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida.
Vistes de la bella façana neoclàssica, orgull de la ciutat noucentista. Al 1934, l'edifici deixà d'albergar la col·lecció de pintura per males condicions. En reobrir-se el Museu Morera a la postguerra, ho farà a les dependències de l'IEI a l'antic Hospital de Santa Maria. La resta de les vicissituds de localització del Museu són ben conegudes: A l'antic Roser des del 1975, al Casino Principal des del 2007, i sembla que a l'antiga Audiència a 2017 o quan s'acabi l'obra de condicionament. Sortosament, convertirem un antic tribunal borbònic (espanyol) en un espai d'art i de llibertat, malgrat que hagi de ser inaugurat pel Paer en Cap Sr. Àngel Ros, negacionista del dret a decidir dels seus conciutadans i preservador dels darrers carrers dedicats als franquistes a la ciutat. Probablement, el dia de la inauguració ens obsequiarà amb la presència d'alguna reial figura del Règim del 78. Amb una mica de sort i democràcia, ja serem República. 

1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», núm. 8, 1 de febrer.
Les exposicions internacionals de Morera demostren el gran prestigi que atenyé. Part de l'obra de Haes passà en herència a Morera i Galícia i aquest la cedí al Museu lleidatà, on s'hi formà la Sala Haes.

S'hi explica d'on nasqué la idea original d'un museu d'art a Lleida, a partir de l'exposició artística de 1912, de l'interès de la Diputació per adquirir obra del ja consagrat pintor, de la generositat de l'artista, de la decisió de construir un bon equipament. «Morera i Galícia, por su parte, ha enriquecido la colección con más de 100 cuadros de firmas de primer orden, a més de la cèlebre escultura Friné, de Varsagni».

Al 1921, «con motivo de adquirir Francia un cuadro de nuestro genial pintor», li fou concedida la Creu de la Legió d'Honor, màxima condecoració civil del nostre septentrional Estat veí.

1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, 
revista «Lleida», núm. 8, 1 de febrer.

La gran Sala Morera, presidida al centre per l'escultura de marbre de Varsagni, Friné, d'estil al gust noucentista més classicitzant.

1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», núm. 8, 1 de febrer.

L'esplèndida Sala Morera, amb Friné al centre de l'estança, la bella hetera o cortesa hel·lena.

1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», núm. 8, 1 de febrer.
Breu ressenya de la inauguració oficial de la Sala Haes del museu al 30 de novembre de 1924, «bajo la presidencia del Excmo. Sr. Obispo Doctor Miralles», i amb «una banda militar» que degué amanir de trompeteria i ritme castrense tot l'acte, amb «piezas escogidas de su repertorio». 

La força de la primera dictadura (espanyola) a la nostra ciutat, llavors encara plaza militar per controlar l'accés a tot el país des de la metròpoli de ponent, no fou poca.

1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», núm. 8, 1 de febrer.

Retrat del mestre pictòric belga.

1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», núm. 8, 1 de febrer.

Retrat de l'il·lustre pintor lleidatà universal.

1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», 8 de febrer.
(Corpus Literari Digital, Càtedra Màrius Torres).
Discurs biogràfic d'homenatge a De Haes, redactat per Jaume Morera i Galícia, llegit a l'acte d'inauguració de la Sala del museu, tot i l'absència de l'acte del pintor lleidatà.

1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», 8 de febrer.
La biografia de Carlos de Haes, de mà del seu predilecte deixeble Morera i Galícia. Defensa de la personalitat de la pintura paisatgística.

1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», 8 de febrer.
La biografia de Carlos de Haes, de mà del seu predilecte deixeble Morera i Galícia, «yo que tuve la fortuna de ser amigo y compañero inseparable...»

1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», 8 de febrer.
La biografia de Carlos de Haes, de mà del seu predilecte deixeble Morera i Galícia. El pintor belga traspassà al 17 de juny de 1888. La ressenya es clou amb fervor per la seua Lleida natal.

1928. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Vida Lleidatana», núm. 41, 1 de gener.
Anunci d'una exposició temporal d'aquell Cap d'Any al Museu Morera.

1928. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Vida Lleidatana», núm. 42, 1 de febrer.
Tres fotografies de l'exposició temporal celebrada al Museu Morera, i que ens mostren l'ambient i disposició dels materials exposats.

1929. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, «Vida Lleidatana», núm. 64, 1 de febrer.
«Esplèndida visió de la nostra urbs, vigilada constantment pel cloquer de la Seu Vella, que apunta al fons, i regada per les aigües generoses del Segre». Fot. Sunyé.

S'hi observa el gran edifici noucentista i, a continuació, la teulada del Mercat de Sant Lluís. A la dret, el gran edifici de l'antiga impremta Sol, a tocar ja del Segre. Al fons, el pont i l'arbreda dels Camps Elisis. A l'esquerra, els campanars de la Catedral Nova, i al damunt, l'alt i esvelt cloquer de la Seu Vella.

Anys 1920-1930. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida.

La ciutat de Lleida vista des d'on s'acabava la ciutat, a la cantonada de Blondel amb el vell portal de Sant Antoni, al xamfrà on s'hi féu l'edifici modernista de Casa Baró, la Vinícola, de Joan Bergós, a l'esquerra de la imatge. S'observen les dos torres de la Catedral Nova, amb l'edifici de l'antic Hospital de Santa Maria al davant, i el convent de Santa Clara al darrere. Damunt del turó, la Suda i la Seu Vella.

A la dreta de tot, al fons, allò que sembla un campanar, és la glorieta de l'edifici noucentista del costat de la Paeria.

Anys 1940-1950. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida.

La mateixa perspectiva de la ciutat, amb el Museu en primer terme. La teulada apareix molt malmesa, probablement per causa de la guerra. El pont sobre el Segre ja s'ha reconstruït. Malauradament, no tinc referència dels fotògrafs.

Anys 1940-1950. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida.

La Lleida de postguerra des de la perspectiva del museu. Llavors la carretera de Barcelona encara passava per dins la ciutat, a tocar del riu, i tombava just en aquesta cantonada per amunt, per tornar a tòrcer a l'esquerra pel carrer Acadèmia.

[1610] El primer Museu Morera, 1917