Seguidors

20261120

[2774] Versos renaixenços: la pubilla destronada

 

Hereu i pubilla lleidatans.
Amb lo pont de ferro modernista d'abans de la guerra.

1885. L'expubilla o la pubilla destronada.
«L'expubilla de cal Trencs», R. Roca Sans.
«La Veu de la Comarca», Valls, d'1 de març (XAC).
 Lo drama silenciós d'algunes dones, per mor del dret civil: passar de pubilles alterores i presumptuoses a la cua de l'herència, amb la llegítima i gràcies. Perquè un germanet, després de tants anys, mascle i amb tots los drets de llei, te'n passava al davant. I no només al món rural, sinó a totes les capes de la societat. Ara fora impensable que la mare fos partera al cap de quinze anys, però durant segles no fou cosa inusitada. 
La composició poètica fou premiada amb una llumenera de plata als jocs florals (o similar) de Mataró d'aquell any. 

HA CAIGUT DE LA BANCA!                

L’EXPUBILLA DE CAL TRENCS


I.  

Despatxada y orgullosa

n'es la noya de can Trencs;

la sap llarga més qu·un altre,

¡quina pessa, y quin cap vert!

Com que·s rica y aixerida

coqueteja ab lo jovent,

repartint per tot carabassas

com aquell que no fa res.

Cap hereu li es bon mosso

ni te prou pel qu·ella te;

potser es pensa la pubilla

agafar el cel ab las dents?

Capritxosos son sos pares,

capritxosos per demés,

quan comportan que sa filla

s'ompli el cap de pardalets.

Ab menyspreu mira 'ls del poble

perque es creu trobar un marqués

que la fassi anar bonica

y la porti a tot arreu.

¡No en te pocs de fums y cálculs

aterrats en son cervell!

¡Quan felis será el que·t vulgui

y després no·t puga haver!   


II.   

Fa algun temps que la pubilla

te un carácter mes atent.

¡Ja es miracle! ¡Quina fora

qu·arribés a posar seny!

Ja saluda y es presenta

y rep bromas del jovent,

y algun cop fa la rialla...

quant amb ella li ve be.

Mes no falta qui assegura

qu·aquest cambi es fingiment,

que en tocant á fer comedia

sab fer be tots los papers.

Qu·això ho fa perquè sospita

que sa mare... ¡tot pot ser!

De mes verdas se'n maduran

ab paciencia, palla y temps!

Si·s vritat tot lo que·s conta,

ja vos dic que n'hi ha un feix,

y·s podria fer un romanso

de la noya de can Trencs.


III.   

A can Trencs aquesta tarda

talment sembla un jubileu,

y mitj poble está de festa

per concórrer al bateig.

L'expubilla está furiosa

y ningú li pot dir res;

no s'ho creya, no s'ho creya

que tinguessin un hereu.   

Diu qu·está ficada al quarto

llansant llágrimas de fel;

que no vol esser padrina

com tampoc anar al refresc.


¡No·s preparan pocas bromas

per quan baixi al carrer!

Are si qu·has begut oli,

y adeu cálculs y marqués!

Ja pots fer, per més que fassis

no·t voldran ni·ls cabalers,

y serás, mal t'amohinis,

la riota de la gent.

Y estic cert que quan te vegin

los fadrins, ab alta veu,

te dirán allá on te trobin:

—¡Ditxós qui no·t puga haver!

R. Roca Sans.


Hereu i pubilla catalans.




[2752] Poemàries (x): galeria de poemes