L’EXPUBILLA DE CAL TRENCS
I.
Despatxada y orgullosa
n'es la noya de can Trencs;
la sap llarga més qu·un altre,
¡quina pessa, y quin cap vert!
Com que·s rica y aixerida
coqueteja ab lo jovent,
repartint per tot carabassas
com aquell que no fa res.
Cap hereu li es bon mosso
ni te prou pel qu·ella te;
potser es pensa la pubilla
agafar el cel ab las dents?
Capritxosos son sos pares,
capritxosos per demés,
quan comportan que sa filla
s'ompli el cap de pardalets.
Ab menyspreu mira 'ls del poble
perque es creu trobar un marqués
que la fassi anar bonica
y la porti a tot arreu.
¡No en te pocs de fums y cálculs
aterrats en son cervell!
¡Quan felis será el que·t vulgui
y després no·t puga haver!
II.
Fa algun temps que la pubilla
te un carácter mes atent.
¡Ja es miracle! ¡Quina fora
qu·arribés a posar seny!
Ja saluda y es presenta
y rep bromas del jovent,
y algun cop fa la rialla...
quant amb ella li ve be.
Mes no falta qui assegura
qu·aquest cambi es fingiment,
que en tocant á fer comedia
sab fer be tots los papers.
Qu·això ho fa perquè sospita
que sa mare... ¡tot pot ser!
De mes verdas se'n maduran
ab paciencia, palla y temps!
Si·s vritat tot lo que·s conta,
ja vos dic que n'hi ha un feix,
y·s podria fer un romanso
de la noya de can Trencs.
III.
A can Trencs aquesta tarda
talment sembla un jubileu,
y mitj poble está de festa
per concórrer al bateig.
L'expubilla está furiosa
y ningú li pot dir res;
no s'ho creya, no s'ho creya
que tinguessin un hereu.
Diu qu·está ficada al quarto
llansant llágrimas de fel;
que no vol esser padrina
com tampoc anar al refresc.
¡No·s preparan pocas bromas
per quan baixi al carrer!
Are si qu·has begut oli,
y adeu cálculs y marqués!
Ja pots fer, per més que fassis
no·t voldran ni·ls cabalers,
y serás, mal t'amohinis,
la riota de la gent.
Y estic cert que quan te vegin
los fadrins, ab alta veu,
te dirán allá on te trobin:
—¡Ditxós qui no·t puga haver!
R. Roca Sans.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)