 |
| 1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche», Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm). Esplèndida vista del pla barceloní just acabada la Guerra dels Segadors, amb els pobles que envoltaven Barcelona, la desembocadura del Llobregat a l'altra banda de Montjuïc, i la gran penya santa de Montserrat tancant l'horitzó. Sempre ens hem de sentir fascinats per la capacitat d'aquells dibuixants-artistes d'abstraure's i elevar-se pels aires per a l'execució d'aquestes meravelloses perspectives. |
 |
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
La ciutat de Barcelona, protegia per la muntanya de Montjuïc, i el gran port acabat a l'inici d'aquell segle. El Llobregat baixa serpentejant des dels peus de Montserrat fins a les maresmes i platges solitàries. Ací i allà els pobles del pla, molt arrasats pels exèrcits combatents en aquella contesa.
Gaspar de Haro-Guzmán y de Aragón-Cardona-Córdoba fou fill del primer ministre de Felip IV, Luís Méndez de Haro i besnebot del comte-duc d'Olivares. Com a noble cortesà tingué una vida dedicada a la política i diplomàcia al servei del rei hispànic, tot i que patí desterrament per acusació d'intent d'atemptat contra el monarca. Sembla que cap a 1650, encarregà al pintor italià Leonardo de Ferrari un recull de plànols i vistes dels principals ports de la Península i de la resta de territoris imperials (espanyols). Se'n feren 133, enquadernats sota el títol de «Plantas de diferentes Plazas de España, Italia, Flandes y las Indias». L'obra no s'arribà a publicar mai, ni sembla que aquesta en fos la intenció, sinó que més aviat es mantingué com a secreta. En la subhasta dels seus béns al gener de 1690, l'Atles fou adquirit per un diplomàtic suec, i per aquest motiu l'obra finí als arxius d'Estocolm. Redescobert al 2001, fou publicat al 2004. Quatre anys després, l'editorial 4 Gatos va publicar-ne la versió digital de descàrrega gratuïta, en una acció poc usual de les empreses editores i que honora els responsables d'aquesta casa editorial. |
 |
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
La ciutat de Barcelona apareix representada de manera fidel en ses línies generals, però de manera esquemàtica pel que fa a les nombroses torres-campanar que en dibuixaven l'hortizó. El moll del port també era més llarg i corbat, mentre que la muralla de mar era més rectilínia. D'entrada, s'aprecia bé l'esplanada de la Rambla a la primera muralla medieval, i els espais oberts que hi hagué entre el Portal de Mar i el baluard de Llevant, amb la gran bassa que hi feia el Rec Comtal. Un braç exterior del rec feia funcions de fossat al baluard de Santa Clara.
|
 |
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
Els pobles del pla des d'Esplugues (La Magdalena), Cornellà i Sant Joan Despí, fins als pobles de la riba del Llobregat, L'Hospitalet i Sant Boi. Damunt de la ciutat, Sarrià, Bellesguard (Tibidabo) i Horta.
|
 |
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
La gran muntanya santa montserratina, visible des de ben endins del mar a les envistes de la costa, tinguda com a referència de navegants, i per això tan enorme i desproporcionada a la vista dels homes de l'època.
|
 |
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
El desguàs del Llobregat a la Mediterrània fa gairebé quatre-cents anys: només un parell de masos a la inhòspita platja sorrenca, plena de mosquits i malures de les aigües entollades al delta, no apreciat pel pintor. En canvi, s'ofereix esvelt, alterós i solitari a la vista el far del Llobregat o Torre del Riu, més ençà dit la Farola, ara aixecat enmig de la Zona Franca, lluny del riu desviat.
|
 |
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
El característic sistema de senyals de Montjuïc és ben visible a la torre del castell, sembla que encara poc fortificat. Als peus dels cingles de Montjuïc, al camí de ronda tocant al mar, l'ermita de Sant Bertran, i a mig aire de la muntanya, el convent dedicat a la patrona de la ciutat, Santa Madrona.
|
 |
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
Sortint de la ciutat, al camí ral, la vila de Sarrià; més ençà, fora muralla, el convent de Jesús o dels franciscans, aprox. a l'actual cruïlla de Passeig de Gràcia amb Aragó. S'aprecia bé la doble muralla de la ciutat en el seu costat occidental, amb la riera de la Rambla ben visible. Tocant al mar, les Drassanes Reials i l'alta Torre de les Puces. Entre les torres que l'artista escollí com a representació de l'horitzó de la ciutat, el campanar de Sant Just i Sant Pastor, la de la Catedral, el Palau Reial i l'agulla gòtica de Santa Caterina més ençà. Però, en canvi, sense les torres bessones de la Catedral del Mar, Santa Maria.
|
 |
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
El passeig vora mar que proporcionava la muralla de mar de Carles V fou sempre molt transitat, encara que més rectilini que el que presenta la pintura. S'hi observa la primitiva Porta de Mar, i la gran i alta Torre de Sant Joan, antic campanar dels monestirs de Sant Antoni i Santa Clara.
|
 |
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
A l'esplanada de damunt del baluard del moll i fins al baluard de llevant, una construcció porxada d'arc donaven refugi als mercaders i tractants en els afers del comerç marítim. El Rec Comtal hi feia una gran bassa, que desaiguava a la platja. Un braç exterior, a partir d'una altra bassa, feia de fossat a tocar de la muralla.
|
 |
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
Davant la Porta de Mar, una gran creu de terme rebia els navegants, i algunes petites barraques feien de magatzems. Res a veure encara amb la gran embranzida que els magatzems hi agafaren després de la guerra al segle XVIII. El braç artificial de pedra del moll era molt més gran, característicament semicircular, això sí, amb gran fanal o far a la punta. Al moll, hi veiem els grans velers ancorats, mentre que les barquetes dels pescadors avaraven a la sorra.
|
 |
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
Detall de la rosa del vents blaugrana del mapa, i dels galions a tota vela que hi són representats.
|
 |
| 1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche», Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
Un gran galió amb totes les veles desplegades i els canons amb foc viu.
|
