 |
| 1572. Londinum (London, Londres). «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. El Civitates Orbis Terrarum va ser un projecte editorial concebut com un complement a l'atles del món d'Abraham Ortelius, anomenat Theatrum Orbis Terrarum de 1570, que va esdevenir la més completa selecció de vistes panoràmiques, plànols i comentaris textuals de ciutats publicada durant l'Edat Moderna. Un amplíssim planter d'informants, dibuixants i col·laboradors van formar un equip encapçalat per Georg Braun (1541-1622), canonge de la catedral de Colònia, principal impulsor i coordinador general de l'obra. Els dibuixos originals van ser realitzats per diversos autors, entre els quals cal destacar Georges Hoefnagel, artista flamenc que va recórrer nombrosos països per compondre les vistes. El gravador Franz Hogenberg va ser l'encarregat de fer la major part de les planxes per a l'estampació. Els textos llatins que acompanyen les imatges, en bona part redactats pel mateix Braun, són de caràcter descriptiu i al·ludeixen a la història, la geografia i els aspectes socials i econòmics de cada ciutat. L'obra es va publicar en sis volums, que van aparèixer en successius anys (1572, 1575, 1581, 1588, 1598 i 1617), i fou reimpresa i reeditada en nombroses ocasions i països (font: viquipèdia). |
 |
| 1572. Londinum (London, Londres). «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. Londinum feracissime Angliae Regni Metropolis. Londres, la ciutat més feraç del regne anglès. Un esplèndid plànol a vista d'ocell de la capital anglesa de l'època isabelina. |
 |
| 1572. Londinum (London, Londres). «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. Descripció de la urbs londinenca: «Regia civitas est et Regni caput... emporio celeberrima. In ea Reges diademate Imperiali infigniuntur, Regnoque caerimoniis spledidissimis inaugurantur. In ea Concilium (Parlamentu dicunt) celebratur». |
 |
| 1572. Londinum (London, Londres). «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. La vella City de Londres, la ciutat original, tancada entre muralles i envoltada de camps verds. S'hi destaquen els dos poders de l'època, la Catedral vella (la gòtica) de St Paul i la Torre de Londres, residència reial i posteriorment presó. |
 |
| 1572. Londinum (London, Londres). «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. Detall del London Bridge, l'únic pont existent en la ciutat antiga, entre la City i Southwark. L'únic pont que creuava el Tàmesi fins a l'obertura del de Westminster al 1750. |
 |
| 1572. Londinum (London, Londres). «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. Detall de Westminster, a l'oest de la City, com el seu nom indica. A cada punta de la ciutat, als afores, hi havia un monestir, tant al West- com a l'Eastmister, més enllà de la Torre de Londres, riu avall. |
 |
| 1572. Londinum (London, Londres). «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. Detall de l'animació del quadre, amb personatges senyorials del segle XVI. |
 |
| 1572. Londinum (London, Londres). «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. Hac est regia illa totius Angliae civitas LONDINUM ad fluvium Thamesim sita... Invehit in eam totius orbis opes ipse Thamasis, onerariis navibus per sexaginta millia passuum... |
 |
| 1572. Londinum (London, Londres). «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. Detall del monestir de Westmunster (Westminster), i de l'embarcador al Tàmesi. Al costat de l'abadia, hi hagué una residència reial, que amb els segles es convertiria en el Parlament. Mentre la City era la seu de la ciutat comercial i econòmica, Westminster s'aniria convertint en el centre polític d'Anglaterra, i encara actualment es manté aquesta dualitat característica. |
 |
| 1572. Londinum (London, Londres). «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. La ciutat extramurs vers l'oest, al meandre a la sortida de Westminster. S'hi anomenen els noms dels embarcadors, probablement ben coneguts de tothom, i que conformaren la més primitiva línia de transport metropolitana, i fluvial, de l'antiga ciutat. |
 |
| 1572. Londinum (London, Londres). «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. Detall del carregat trànsit fluvial a sota del London Brigde, on s'hi acostumava a penjar les testes dels ajusticiats per a públic escarni. |
 |
| 1572. Londinum (London, Londres). «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. Detall de la trama de carrers de la vella City, presidida per la Catedral gòtica de Saint Paul, i que es cremà l'any 1666 en el gran incendi de la ciutat. Al mateix lloc, s'hi construiria la catedral neoclàssica que avui admirem. La catedral antiga fou començada al segle XI, durant el regnat de Guillem el Conqueridor, i es perllongà per més de 200 anys, després de focs i altres vicissituds. Consagrada al 1240, no serà del tot completada fins a mitjan segle XIV. En el seu temps, era una de les majors catedrals de la Cristiandat i mostrava espectaculars vitralls i un dels més llargs spires (agulla) de les esglésies medievals, fins que fou colpit per un llamp cap a la segona meitat del segle XVI. |
 |
| 1572. Londinum (London, Londres). «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. Bishop's Gate, una de les portes de la muralla londinenca medieval. S'hi aprecia el fossat que circumdava els murs de la ciutat. A l'altre costat, un camp de justes per bornejar i entrenar l'art de la cavalleria, que començava a llanguir davant l'aparició del modern armament artiller, com el canó que s'hi aprecia. |
 |
| 1572. Londinum (London, Londres). «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. The Tower of London, la Torre de Londres. Una esplèndida vista d'ocell del centre del poder reial medieval, llavors destinat ja a presó. A l'angle esquerra, la Tower Hill, on s'hi ajusticiarien els més coneguts reus de la història anglesa durant 400 anys, fins al segle XIX. Fossat, doble muralla, castell i magnífica torre d'homenatge conformaren un inexpugnable conjunt fortificat, garant del poder reial i de la ciutat. |
 |
| 1572. Londinum (London, Londres). «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. Panell dedicat per l'autor a l'aleshores ja decadent Stilliards o Hansa (segons Gothica dictio, en alemany), confederació de ciutats de tot el nord d'Europa i fins a Moscou per al foment del comerç, un dels fonaments de la puixança del comerç medieval londinenc. A final d'aquell mateix segle, la lliga fóra extingida per la reina Elizabeth I. La lliga hanseàtica disposava de quatre mercats principals, un d'ells a Londres, el barri on s'establien els comerciants de cadascun dels països de la lliga per mercadejar-hi: Habet ea quator Emporia... in quibus civitatum negotiatores resident, suosque mercatus exercent: Hors alterum hac Londini, domestica oeconomia mitet, habens domun Gildehalla Teutonica, qua vulgo Stiliart nuncupat. |
Cliqueu també:
