 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. «Cortinada. Un dels veïnats de la vall d'Ordino, voltat de prats i de camps de conreu. Agrupament de cases i bordes, aquestes últimes visibles a primer terme». |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. Detall de les bordes de Cortinada. |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. «Els Cortals d'Encamp (1800 m) en un suau relleu glaciar, amb restes morrèniques recobertes de prades, l'herba de les quals és tallada i aprofitada pel bestiar que hi passa temporades pels voltants». |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. Detall dels Cortals d'Encamp. Escriu Coromines: «Per cortal s'entén especialment el corral d'ovelles... recullo viu el mot a bastants pobles de Conflent, Cerdanya i el Cadí... però segurament són l'Urgellet i Andorra les comarques on el mot apareix en masses més denses, tant en qualitat d'apel·latiu com de topònim». |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. Els prats sembrats de pedrotes arreu: testimoni de l'antiga morrena ara reconvertida a verda praderia. |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. «Dintre del terme de la Maçana [Massana] hi ha el veïnat de Pal, en una vall secundària a 1500 m. d'alçada. L'esvelt campanar romànic... demostra l'antiguitat del seu poblament». |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. Detall de la Massana. L'església romànica del segle XI és dedicada a Sant Climent. |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. «Una cabana sobre els 2000 m. en el límit del bosc, on els pastors s'aixopluguen en les nits d'estiu». |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. El Pirineu andorrà al fons. |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. «Un pastor amb un escamot d'ovelles i els gossos d'atura». |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. Detall del pastor, un autèntic caràcter secular, llavors ja en vies d'extinció, vestit amb un jersei de llana de primitiva factura i la samarra de pell a l'espatlla. |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. «Un ramat d'ovelles s'estén a les pastures damunt el Pas de la Casa, al peu del Port de Fra Miquel, en el vessant mediterrani». |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. Detall del ramat a tocar de la carretera del Pas de la Casa. |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. El port de Fra Miquel, actualment d'Envalira. |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. Les Escaldes: «Els aspectes bucòlics propis de la vida muntanyenca contrasten fortament amb els pobles més actius del fons de la vall, els quals han adquirit aquests darrers anys un aire modern, amb construccions ciutadanes, grans hotels, comerços ben proveïts, i una circulació densa que recorda la de les grans urbs». |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. L'església parroquial de Sant Jaume, edificada modernament sobre l'antic cementiri, és d'estil neoromànic i d'una sola nau, amb un porxo d'entrada. La coberta és de pissarra i l'esvelt campanar, de base quadrada, té unes finestres amb arc, quatre al pis més alt i tres, dos i una als pisos inferiors. A l'interior es conserva el retaule gòtic tardà del s XVI procedent de l'església de Sant Romà dels Vilars, restaurat el 1982, amb escenes del martiri de sant Romà i altres. De la primitiva església romànica (del s XII), que fou enderrocada, queden només les restes d'algun mur a la dreta de la Valira. Tenia una nau, un petit absis i una torre campanar (font: grec). |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. Detall del trànsit, amb vehicles característics dels anys 50s i principis dels 60s del segle XX. Veritablement, foren els inicis de l'Andorra comercial i turística dels següents 50 anys, almenys fins avui, i el principi de la fi de l'Andorra, diguem-ne pairal i tradicional. |
Cliqueu també: