[1484] Detalls cartogràfics de Blaeu

1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).
Representació al·legòrica del planeta Mercuri.
El marc del planisferi mostra a sota les 7 meravelles del món antic:
[1473] Les 7 meravelles del món antic

A la resta del marc, hi trobem representacions al·legòriques del sol i la lluna, acompanyats dels 5 planetes fins aleshores coneguts: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. A l'una banda els quatre elements bàsics, foc, aire, aigua i terra, i a l'altra, les quatres estacions de l'any. Un resum dels coneixements astronòmics del segle XVII, abans que el Segle de les Llums fes un salt de gegant en el coneixement científic.

1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).
Representació al·legòrica del Venus. 

1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).
Representació al·legòrica del Sol amb son magnificent carro. 

1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).
Representació al·legòrica del planeta Mart.

1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).
Representació al·legòrica del planeta Júpiter.

1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).
Representació al·legòrica del planeta Saturn.

1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).
Representació al·legòrica de la Lluna.

1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).
Quatuor Anni Tempestates: representació al·legòrica de la primavera, temps de renovació, amb els signes zodiacals que s'hi corresponen.

1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).
Representació al·legòrica de l'estiu, amb les espigues granades arreu.

1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).
Representació al·legòrica de la tardor, amb els raïms ja madurs.

1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).
Representació al·legòrica de l'hivern.

1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).
Quatuor elementa: epresentació al·legòrica dels 4 elements naturals essencials: el foc.

1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).
Representació al·legòrica dels 4 elements naturals essencials: l'aire.

1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).
Representació al·legòrica dels 4 elements naturals essencials: l'aigua.

1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).
Representació al·legòrica dels 4 elements naturals essencials: la terra.

[1483] La taula geogràfica del món al segle XVII

[1483] La taula geogràfica del món al segle XVII

1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).
Un dels més preciosos mapes de l'edat d'or de la cartografia neerlandesa, que esdevingué un dels més famosos del seu segle. La introducció de les graella rectangular de la latitud i la longitud s'inspira en la que ja féu anar Mercator al 1569 i, com en les projeccions d'aquest, hi trobem unes exagerades masses polars. El mapa esdevingué molt apreciat per la informació geogràfica, però també pel seu acoloriment i embelliment: monstres marins, vaixells, roses dels vents, a més del marc ornamentat. Reflectia també algunes de les equivocacions cartogràfiques més comunes del segle XVII, com l'allargament de la costa NW de Nord-Amèrica o la gran massa terrestre antàrtica, amb les nostres antípodes encara per explorar.

1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).
Europa i Àfrica, amb el cercle polar austral enormement gran.

1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).
La Terra Australis Incognita.

1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).
Les Amèriques del nord i del sud, i el cercle polar àrtic sense explorar de Groenlàndia per amunt. 

1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).
Detall del cercle polar àrtic. L'Amèrica més septentrional encara ignota.

1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).
Detall de la informació cartogràfica general del mapa. 

1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).
Escandinàvia i el Mar Glacial del Pol Nord, ple d'animals marins. 

1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).
La línia equatorial i les terres tropicals. 

1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).
Detalls dels monstres marins: la navegació oceànica encara era una empresa dificultosa i plena de perills. 

1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).
Detall dels tròpics al Pacífic i al Mar del Sud.

1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).
L'estreta i poc coneguda separació a l'estret de Magallanes entre l'Amèrica del Sud i la terra austral. 

1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).
L'Amèrica central i les illes del Carib.

1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).
La costa nord de l'est americà fins a Islàndia, i l'allargassada costa oest fins a la península californiana. 

1635. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula»,
Willem Blaeu (National Library of Norway).
El cartutx amb l'autoria de la carta cartogràfica.  

[1473] Les 7 meravelles del món antic

[1482] La BCN cinccentista de Valegio

1579. BCN emmurallada.
«Famose città di tutto il mondo», Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.), 
gravadors, Venècia, 1569 (Archive.org).
En aquesta col·lecció cinccentista de mapes i plànols de ciutats de tot el món, hi trobem la vista de Barcelona des de Montjuïc, tota reclosa en les muralles medievals. La majoria de les vistes són inspirades en la famosa de Georg Braun del Civitates Orbis Terrarum. El gravador Valegio, documentat també com a Valesio, Valeggio, és documentat cap al 1560, però potser nascut amb anterioritat. La majoria de les interpretacions personals de les vistes del Civitates són seues. 

1579. BCN emmurallada.
«Famose città di tutto il mondo», Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.), 
gravadors, Venècia, 1569 (Archive.org).
La vella muralla de la Rambla i la nova del segle XIV fins al Paral·lel. A la ciutat vella, destaquen les torres de les esglésies del Pi, de Sant Just, de la Seu i de Santa Maria del Mar.

1579. BCN emmurallada.
«Famose città di tutto il mondo», Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.), 
gravadors, Venècia, 1569 (Archive.org).
Els horts a les faldes de Montjuïc, amb un pou molt visible, davant la porta de Sant Antoni. Dins el perímetre de la muralla del Cerimoniós encara molts jardins i solars conreats, que de fet no s'arribaren a construir mai.

1579. BCN emmurallada.
«Famose città di tutto il mondo», Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.), 
gravadors, Venècia, 1569 (Archive.org).
Un cavaller amb escuder i gos fan de figurants al peu de la imatge. Una barca de pescadors s'albira a la costa i un parell de galeres són ancorades davant el port. 

1579. BCN emmurallada.
«Famose città di tutto il mondo», Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.), 
gravadors, Venècia, 1569 (Archive.org).
El cap alt de la muralla de la Rambla i el portal de l'Àngel. Als afores, el convent femení de Valldonzelles, ben clos i arbrat, i el convent franciscà de Jesús, molt més auster. El robust campanar del Pi.

1579. BCN emmurallada.
«Famose città di tutto il mondo», Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.), 
gravadors, Venècia, 1569 (Archive.org).
Detall de la ciutat vella, amb la primera muralla de la Rambla fins al Portal de l'Àngel, el campanar del Pi, la Seu catedralícia i el campanar gòtic de Santa Caterina al fons. 

1579. BCN emmurallada.
«Famose città di tutto il mondo», Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.), 
gravadors, Venècia, 1569 (Archive.org).
Detall de la muralla medieval, encara sense els baluards que s'hi afegirien durant el segle XVII. La porta de Sant Antoni donava pas al camí ral de Montserrat i Lleida. 

1579. BCN emmurallada.
«Famose città di tutto il mondo», Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.), 
gravadors, Venècia, 1569 (Archive.org).
Detalls de la densa trama urbana de la ciutat, que sortia de l'Edat Mitjana i encarava la Moderna.

1579. BCN emmurallada.
«Famose città di tutto il mondo», Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.), 
gravadors, Venècia, 1569 (Archive.org).
Detalls de les Drassanes reials i la Torre de les Puces i, més enllà, el campanar de la Mercè. El moll de la ciutat, construït a final del segle XVI, encara no apareix a la imatge, mentre que la muralla de mar ja estava aixecada. 

1579. BCN emmurallada.
«Famose città di tutto il mondo», Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.), 
gravadors, Venècia, 1569 (Archive.org).
Els campanars de la Catedral del Mar de Santa Maria, i més amunt, l'agulla gòtica de la desapareguda antiga església de Santa Caterina. Al centre, la silueta de la catedral. A la platja de la futura Barceloneta, només arena i poca cosa més. 

1579. BCN emmurallada.
«Famose città di tutto il mondo», Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.), 
gravadors, Venècia, 1569 (Archive.org).
Detalls del port natural davant la muralla de mar. Enllà de la costa, cap al nord, una torre de guaita. 

[1327] La BCN del tombant del segle XVII al XVIII