Seguidors

20171005

[1777] Vistes asconenques del segle XX

1972 ca. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Esplèndida imatge de l'Ascó del passat: l'embarcador i la barca que unia les dos riberes ebrenques amb la vila ajaguda al llarg del riu, sota el vell castell d'arrels templeres. La vista de la vila no devia haver variat gaire des de final del segle XIX fins aleshores, al moment de l'entrada violenta del poble a la modernitat per mitjà de l'explotació nuclear del seu principal actiu natural, el riu. 
1913. Ascó (la Ribera d'Ebre).
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
L'escut dinovesc de la vila, amb Sant Miquel derrotant el dimoni.
1913. Ascó (la Ribera d'Ebre).
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
A l'entrada del poble, l'estació (57) i el moll de mercaderies (55) al costat de la via. En aquells temps, la carretera a Gandesa(50) pels peus del poble es trobava en construcció. La via havia tancat l'ancestral accés directe de la vila al riu. Tots els carrers, ben arraulits als peus de l'església. 
1913. Ascó (la Ribera d'Ebre).
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
Les poc més de dos-centes cases de la vila formaven «uns trenta-cinc carrers i algunes places, tot estret, desigual i de forta pendent, necessitant d'esgraons per a son recorregut i tenint quasi totes les cases sortida per lo carrer i pel pis».

«En lo cim de la localitat, apareixen les despulles de parets i columnes gòtiques del convent dels cavallers de l'orde del Temple, alçat arrel de la restauració [conquesta]».
1913. Ascó (la Ribera d'Ebre).
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
A més, «passa tocant la vila, llepant la riba dreta de l'Ebre, la via dels Directes, que després de vadejar la corrent per lo pont anomenat de Garcia, segueix en direcció al N. a buscar la drecera del riu». S'inaugurà al febrer de 1892. 

«Lo terreny és muntanyós, quasi tot secadiu, sense fonts naturals, obligant als veïns d'Ascó a aprofitar-se per als usos domèstics, de les aigües de l'Ebre que toquen les parets del poble».
1913. Ascó (la Ribera d'Ebre).
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
La tanca de fusta que protegia la via fèrria, amb uns figurants al davant, entre ells els guardaagulles. Clixé d'Antoni Güixens.
1913. Ascó (la Ribera d'Ebre).
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
Primer els templers, i després els santjoanistes, dominaren els castells d'Ascó i Miravet, a l'una i l'altra banda del Pas de l'Ase, de manera que dominaren tota la ruta i el comerç fluvial. «Encara se conserva en Ascó la casa del comanador de l'esmentada orde, puix en la mateixa visqueren sos representants, fins que fou variat l'organisme polític i administratiu de la terra catalana». 
1913. Ascó (la Ribera d'Ebre).
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
Detall de les cases esgraonades de la vila, sempre amb les restes del vell castell presidint l'estampa.
1937. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Bitllet moneda de l'ajuntament de la vila. Sembla que no van tindre temps de fer fer un segell en català.
Anys 1950. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Una vista espectacular del cap de la vila, a l'entrada a l'estació de tren, amb el molí d'oli amb l'alta fumera i el riu ben magnànim.
Anys 1950. Ascó (la Ribera d'Ebre).
La barcar passant els carros d'un costat a l'altre de l'Ebre. Operació imprescindible per anar a treballar als trossos de l'altra riba.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
La plaça de l'Església en un temps quan encara no hi havia els carrers pavimentats.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Detall de l'església i dels carrers que hi conflueixen.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Pas dels carros per la barca. 
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Detall del poble des de l'antic pas de barca, més o menys on es faria el pont sobre el riu. A la matrícula, l'aguilot franquista (espanyol), que aquests dies d'octubre torna a sobrevolar vergonyosament el nostre país.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Placeta amb el Monumento a los Caídos franquista (espanyol). La pressió de la repressió espanyola sobre els petits pobles rurals fou molt forta.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
La via de tren sobre el terraplè de pedra davant del riu. Una muralla entre el poble i l'aigua aixecada sense cap mirament segons els interessos econòmics de l'època (final del segle XIX). Al fons, la doble via i l'edifici de l'estació.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
L'ermita de Sant Miquel, llavors ja amb les cases del poble al voltant.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Una vista preciosa de la vila, des d'aigües avall, a la sortida del tren del petit túnel al cap del poble, encimbellat damunt el penya-segat que dona (donava) al riu.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Una altra vista similar, amb la magna visió de l'Ebre al seu pas pels peus de la població.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
La vella barca del pas sobre l'Ebre, amb la vila sempre al fons, emmirallada (metafòricament parlant) a les aigües del riu, i amb l'antic castell templer enrunat guaitant sobre l'horitzó.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
La barcassa al costat de l'embarcador de la marge esquerra. Al fons, l'altre marge, i el camí que hi duia. Tenia ja els dies de vida comptats.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Un breu resum, en anglès, de la Ribera d'Ebre, amb la imatge del carrer dels Sequerets asconenc, sobre el vell cementiri musulmà d'abans de l'expulsió dels moriscos a començament del segle XVII. Bona part dels habitants, de religió islàmica és clar, foren expulsats del poble aquell any. El carrer s'orienta a sol ixent, a la Meca, per tant. Com que calia repoblar-lo, fou cedit pels hospitalers als treballadors del gremi d'assecadors de figues i panses, que passà a donar-li nom: sequers, sequerets.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
La barca passant ja els cotxes automòbils: una època es tancava, una altra s'obria.
M'explica el meu pare una anècdota pròpia d'un dia que travessaven amb la barca d'Ascó. Havien anat a buscar vi al Priorat i tornaven amb una DKV furgoneta tota carregada de botes plenes de vi. El conductor era el Badia, un viverista de la partida de Granyena de Lleida, àlies 'Cotxero', i a més del meu pare, conegut a Alcoletge com el Josep del Soleràs, els acompanyava tot un personatge del poble, el Ramon del Gàrzol. Aquest, en veure's damunt la barca i enmig del riu, envoltats d'aigua per tot arreu, exclamà: «Amb tant de vi que portem, mira que si es trencava la sirga només beuríem aigua!»