 |
| 1635. Les 7 meravelles del món antic: els Murs de Babilònia. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu (National Library of Norway). Es tracta del famós llistat de les construccions més grandioses de la humanitat en època clàssica. La llista original aparegué en un poema de l'autor grec d'Antípater de Tessalònica, que visqué just al canvi de la nostra era cristiana. Totes les meravelloses construccions arquitectòniques se situaven al voltant de la Mediterrània, l'únic espai cultural conegut del moment. Amb el pas dels segles, alguns dels monuments van anar canviant i en sorgiren nombroses versions. Sembla que les restes arqueològiques proven l'existència de la majoria d'aquestes grans obres. El murs de Babilònia amb els jardins penjants de Nabucodonosor II (Mesopotàmia, segle VII-VI aC) és probablement l'única que cal considerar com a llegendària. |
 |
| 1635. Les 7 meravelles del món antic: els Murs de Babilònia. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu (National Library of Norway). Detall de l'antiga Babilònia, on destaquen les altes torres dels temples, el riu que voreja la ciutat amb el gran tràfec del pont, i la verdor dels jardins que sobresurten per damunt dels grandiosos murs, si els comparem amb la mida de les naus. En primer terme, una lluita d'un genet amb un lleó, un toc sens dubte de gran sabor oriental. |
 |
| 1635. Les 7 meravelles del món antic: el Colós de Rodes. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu (National Library of Norway). El Colós de Rodes, de començament del s. III aC, obra en bronze de l'escultor grec Cares de Lindos, que com la moderna Estàtua de la Llibertat novaiorquesa, donava la benvinguda a l'intrèpid viatger o comerciant. De fet, sembla que tenia unes proporcions similars. La gegantina escultura representava el déu Hèlios i fou aixecada en commemoració d'una victòria militar, pocs anys després de la mort d'Alexandre el Gran. |
 |
| 1635. Les 7 meravelles del món antic: el Colós de Rodes. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu (National Library of Norway). La proporció de l'enorme nau que passa per entre les cames del Colós, vol indicar la grandària de la peça escultòrica. Al fons, el port i la ciutat, òbviament idealitzada pel gravador. |
 |
| 1635. Les 7 meravelles del món antic: les Piràmides d'Egipte. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu (National Library of Norway). Les piràmides de la cultura egípcia exerciren sempre, i exerceixen encara, gran fascinació sobre la humanitat. |
 |
| 1635. Les 7 meravelles del món antic: les Piràmides d'Egipte. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu (National Library of Norway). Detalls del gravat, amb el faraó al capdavant dels treballs de construcció. Els textos antics especifiquen que es tractava de la piràmide de Kheops, la més gran de les tres piràmides de Gizeh, de cap al començament del III mil·leni aC. La piràmide del gravat, però, no té pas cap semblança amb l'original. |
 |
| 1635. Les 7 meravelles del món antic: el Mausoleu d'Halicarnàs. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu (National Library of Norway). La tomba de Mausol o Mausoleu d'Halicarnàs fou construït cap a mitjan segle IV aC. El mot mausoleu és, doncs, un epònim. O sigui: un nom propi que ha passat a denominar un segon objecte, ciutat, època, etc. El rei Mausol fou un sàtrapa del món persa, i el meravellós edifici li fou dedicat per la reina vídua. |
 |
| 1635. Les 7 meravelles del món antic: el Mausoleu d'Halicarnàs. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu (National Library of Norway). El Mausoleu, igual que les piràmides, era un monument funerari. Els diferents mestres d'obres foren grans artistes dels ordes arquitectònics jònic i àtic. En el detall, la reina contempla l'enorme edifici mentre els escultors n'esculpeixen encara alguns ornaments. |
 |
| 1635. Les 7 meravelles del món antic: el Temple de Diana. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu (National Library of Norway). El Temple de Diana o d'Àrtemis fou aixecat a mitjan segle VI aC a Efes, llavors sota govern d'una dinastia persa. Plini el Vell el descriu amb una llargada de 115 metres per 55 d'amplada, amb 127 columnes jòniques d'un 20 m d'alçària. Diu la llegenda que el temple fou incendiat per un pastor, Heròstat d'Efes, al mateix dia del naixement d'Alexandre el Gran perquè volia ésser recordat. |
 |
| 1635. Les 7 meravelles del món antic: el Temple de Diana. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu (National Library of Norway). Detall del temple i dels artistes encara treballant. Sembla que fou d'especial devoció per a Antípater de Sidó, que n'escrigué: «He vist amb els meus ulls la muralla de la dolça Babilònia, que és una calçada per als carruatges, i l'estàtua de Zeus dels alfeus, i els jardins penjants, i el colós del Sol, i l'enorme obra de les altes piràmides, i la vasta tomba de Mausol; però quan vaig veure la casa d'Artemisa, allà enfilada als núvols, els altres marbres van perdre la seva brillantor, i vaig dir: enlloc més que des de l'Olimp, el Sol mai ha semblat tan gran». |
 |
| 1635. Les 7 meravelles del món antic: l'estàtua de Zeus a l'Olimp. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu (National Library of Norway). El famós escultor grec Fídies (segle V aC) esculpí la gran estàtua sedent del primer dels déus grecs. Després de 800 anys a Olímpia, a final del segle IV dC, fou traslladada a Constantinoble. |
 |
| 1635. Les 7 meravelles del món antic: l'estàtua de Zeus a l'Olimp. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu (National Library of Norway). L'estàtua feia uns 12 m d'alçària. Zeus sosté a la mà dreta una estatueta de Nike, és a dir, de la deessa Atena, portadora de la victòria. Als seus peus, els lluitadors s'exerciten en els jocs olímpics. |
 |
| 1635. Les 7 meravelles del món antic: el Far d'Alexandria. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu (National Library of Norway). El famós far de la ciutat portuària egípcia d'època hel·lenística, construït al segle III aC i enderrocat per un seguit de terratrèmols al segle XIV. |
 |
| 1635. Les 7 meravelles del món antic: el Far d'Alexandria. «Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu (National Library of Norway). De dia, uns espills reflectien la llum del sol, i de nit una grandiosa foguera podia veure's des de cinquanta quilòmetres de llunyania. En el detall s'aprecia la illeta sobre la qual es construí l'enorme torre, que sembla que era quadrada més que no pas arrodonida. |
