 |
| Anys 1900-10. L'antic Hospital de Santa Maria, Lleida. El pati gòtic de l'antic hospital, amb l'elegant escala i galeria porxada, d'impressionant factura (foto: fpiei.cat). |
 |
| Anys 1900-10. L'antic Hospital de Santa Maria, Lleida. Una meravellosa imatge històrica d'una de les sales de l'antic hospital, abans que es traslladés a mitjan dels anys 1920 al nou edifici del Santa Maria a la carretera d'Osca de llavors, avui Rovira Roure. S'hi veuen els llits sota les arcades gòtiques de l'edifici medieval (foto: grup arxivers). |
 |
| Anys 1900-10. L'antic Hospital de Santa Maria, Lleida. Una altra impressionant vista: el pati gòtic de l'edifici, amb l'antiga font neoclàssica encara a dins, per donar servei a les necessitats de l'hospital militar que hi hagué en una de les parts des de l'arribada de la barbàrie borbònica a la ciutat (1707) i fins al 1854, que retornà a ús principalment civil, encara que el cartell perdurà fins a les extincions de les activitats a l'edifici en una de les sales (foto: fpiei.cat). |
 |
| Anys 1920. L'antic Hospital de Santa Maria, Lleida. Les monges de les Filles de la Caritat, amb els grans barrets blancs alats tenen cura de l'hospital. Els malalts disposen d'una cadira al davant del llit, potser per a algun acompanyant (foto: fpiei.cat). |
 |
| 1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).L'antic hospital de Sant Marçal, a tocar del riu fora muralla a la marge de Cappont, fou l'emplaçament triat pels paers lleidatans l'any 1445 per reunir els set hospitals de la ciutat en un de sol, que ajuntés les rendes i permetés una atenció de beneficència municipal més potent: «...con las rentas de todos reunidas, se procedería al ensanche del que debía quedar, y de este modo podría albergarse con comodidad y desahogo a los muchos pobres, enfermos y peregrinos, que de varias partes del mundo acudían a Lérida». Efectivament, gràcies a sa universitat, hi havia a Lleida persones provinents de tot Europa. |
 |
| Anys 1930. L'antic Hospital de Santa Maria, Lleida. El pati gòtic i la font, ja reixats. Un cop traslladades les activitats al nou hospital, l'edifici començà la seua vida com a equipament cultural (foto: fpiei.cat). |
 |
| 1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La mort del bisbe Garcia Aznar al 1449 provocà un cert retard en el començament de les obres, finalment iniciades a l'agost de 1452, quan «vencidas todas las dificultades, empezaron a acumularse en las inmediaciones del Hospital de Sant Marçal los materiales necesarios para el ensanche proyectado; más con tan mala fortuna, que una fuerte avenida del río, ocurrida en la mañana del 3 de octubre del mismo año, inundó todo aquel barrio, derrocó varias casas, arrastró cuantos materiales había preparados y hasta destruyó una gran parte del edificio que se trataba de ensanchar».
L'avinguda de les aigües sicorines sobre el barri de Cappont, doncs, posà en greu perill aquell projecte. Veient els paers que aquest perill podia ésser recurrent, decidiren renunciar al projecte d'ampliació de Sant Marçal i la construcció d'un hospital nou, «capaz para todas las necesidades, dentro de la población, eligiendo al efecto para emplazarlo, el terreno que ocupaban las casas llamadas del Pes del Rei, en la plaça de l'Almodí o de la Bladeria vella». La reina Maria, esposa d'Alfons IV el Magnànim, el nostre rei resident en territoris napolitans, atorgà el permís d'aixecament del nou edifici al 27 d'agost de 1453. Això sí, en honor a la regina, l'hospital s'hagué de dir de Santa Maria. |
 |
| 1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Escriu amb sorpresa l'autor: «Hemos de suponer que nuestros paeres contarían por anticipado con esta autorización, por cuanto catorce días antes de concederse, o sea el 13 de Agosto de 1453, empezaron las obras preliminares para la construcción del hospital». Pleyan reprodueix un fragment notarial de l'escrivà principal de la Paeria que en deixà testimoni, al costat del nom dels Paers del moment, «e costaren de compra les dites cases quatre-centes e set lliures».
|
 |
| 1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La gran magnitud de l'obra obligà a buscar finançament extraordinari al Capítol catedralici de la ciutat. Després d'informat el Papa, aquest autoritzà la contribució de l'Església a l'obra per mitjà de l'abat del Monestir de Santa Maria d'Escarp.
|
 |
| 1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Primera pedra de l'edifici al 13 d'abril de 1454, «después de feta una solemne professó al dis Spital, on dix la missa e sermonà lo Bisbe Gasset» (dialecte lleidatà cent per cent de l'escrivà de la Paeria. No com ara, que si s'hi truca per telèfon et respon una gravació en dialecte oriental).
La làpida inaugural encara existent amb caràcters gòtics reconeix aquest doble finançament de l'Hospital, municipal i eclesiàstic. I atenció a les celebracions populars: «Además de la función religiosa de la mañana, fue solemnizado este acontecimiento con una corrida de toros en la plaza de Sant Joan por la tarde, e iluminación general por la noche». O sia, que els carrers eren il·luminats de manera extraordinària amb teies i fogueres, per tal com la gent pogués voltar i fer-hi festa més estona, ja que en caure el sol, si no es feia així, els carrers esdevenien en aquells temps foscos i intransitables. |
 |
| 1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Encara foren necessaris nous tributs per sufragar la "sanitat" lleidatana quatrecentesca, sobre la venda de carn en gran quantitat i sobre els forasters que transitessin per la ciutat. Ara en donem les culpes a les retallades del govern de torn, però allò cert és que en tots temps, el finançament de la beneficència (modernament, sanitat) ha anat sempre per darrere de les necessitats reals, aquí, a Europa i a tot el món. És un fenomen estructural del sistema de vida conjunta dels humans anomenat societat.
Els festejos per la col·locació de la primera pedra de l'hospital, aviat deixaren pas a l'escepticisme: les obres se suspengueren poc temps després de començades. No en va trobar el nostre autor la causa, però no degué d'ésser pas menor, atès que la suspensió «duró más de cincuenta años, o sea, hasta el 1º de febrero de 1509, en cuyo día volvieron a emprenderse y continuaron sin interrupción, hasta 1512 que quedó terminado el edificio», ara fa doncs poc més de 500 anys. |
 |
| Anys 1940. L'antic Hospital de Santa Maria, Lleida. Vista aèria de la banqueta del Segre abans de l'ampliació de postguerra, un cop aixecat l'edifici del Montepio. S'hi veu amb totes ses proporcions els magne cub medieval de l'edifici de l'Hospital davant per davant de la Catedral nova divuitesca. |
 |
| 1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Mentre durà l'aturada de les obres, l'edifici rebé autorització papal per tindre església amb rector i campanar amb campana, o per tal que els visitants en certs dies senyalats rebessin indulgències. Alguns personatges importants, com ara l'abat de Poblet o l'Ardiaca major de la catedral, foren nomenats per butlla papal com a conservadors i protectors de l'Hospital, tot i que encara no s'havien reprès les obres! Tot plegat, no fa gaire bona olor...
|
 |
| 1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Acabat l'edifici, s'hi construïren annexos alguns altres establiments. La vista del magne cub petri de l'edifici de l'Hospital és una vista moderna, que mai no havia existit abans. Algunes d'aquestes construccions adjacents eren destinades a proporcionar ingressos per al seu manteniment.
D'entre aquests afegits, en destaca, a la dreta, un teatre, el pati de les comèdies, com recorda la plaça posterior de l'edifici actual, que llavors donava ja al riu, ja que no hi existia el carrer de Blondel. Hi hagué també «habitaciones para empleados y sirvientes, asilo de peregrinos, y horno de cocer pan para el establecimiento». A l'esquerra, o sia, costat de l'actual carrer Vila de Foix, «un cementerio, en el que se enterró hasta 1797 a los enfermos que fallecían en el hospital». O sigui, que quan passegem per aquell carrer o seiem en alguna de les terrasses a fer una cerveseta, els nostres avantpassats ens hi acompanyen des del recer de son descans etern. Al darrere de l'edifici, limitant amb l'areny del riu, «corrales para ganado y un juego de pelota, cuyo frontón era la misma pared del Hospital». La tàpia que delimitava l'Hospital fou motiu de disputa amb el governador Blondel, que eixamplà una mica la primitiva banqueta i hi féu passar la carretera o camí ral que de sempre passava pel carrer Major, per dins de la ciutat. |
 |
| 1929. L'antic Hospital de Santa Maria, Lleida. Foto: Josep Gaspar i Serra (1892-1970) (ANC). Encara als anys 1920, quan l'hospital deixà de fer ses funcions assistencials, hi havia als costats del vell edifici altres edificacions adjacents. Al darrere de l'Hospital, s'hi aprecia la gran esplanada tapiada on hi hagué el Joc de la Pilota lleidatà. |
 |
| 1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Sembla que el Joc de la Pilota era prou popular a la Lleida setcentesca, segons l'anunci que l'autor transcriu per a la subhasta de l'arrendament de les instal·lacions: «Se trau a subast públic per quatre anys tot aquell joc de pilota que consisteix en pati circuït de tàpies i mig voltat de bancs, que es propi de l'Hospital i trau porta al riu Segre, situat entre la paret de detràs de l'Hospital i el dit riu Segre». L'arrendament proporcionava calerons per al manteniment de la beneficència, però quin mal de cap, pobres malalts, tot el sant dia sentit el sorolls dels rebots de la pilota a la paret! Els bancs que hi havia de segur servien perquè les dames contemplessin el joc ben assegudetes. L'arrendament es pagà a 150 lliures barcelonines pels quatre anys per Josep Artigues, teixidor de la ciutat. Probablement, una de les més antigues referències al joc de la pilota de tot el nostre país.
|
 |
| 1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La degradació de l'edifici i de l'atenció que s'hi feia entre els lleidatans una repugnància a ingressar-hi, «debida exclusivamente a la falta de enfermeros y sirvientes que se dedicasen con esmero al cuidado de los enfermos». Per aquest motiu, hom pensà d'establir-hi les monges de les Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paül. L'any 1792 obtingueren llicència reial per tal que l'orde es fes càrrec del funcionament de l'Hospital. Fins aleshores, la majoria d'infermers havies estat homes, i a partir de llavors, ho foren les monges.
|
 |
| 1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Les quatre primeres monges hi foren acompanyades des de la Catedral Nova «en procesión, saliendo de la catedral acompañadas del clero, cabildo y obispo y fueron recibidas en la puerta de la iglesia del Hospital por el ayuntamiento y gobernador». La ciutat de Lleida fou la primera de l'estat on les Filles de la Caritat, orde d'origen francès, s'instal·là.
Al 1793, el bisbe de Lleida dedicà una de les sales de l'Hospital «para recoger y criar los niños expósitos... a cuyo efecto costeó las cunas, ropas y demás necesario para su instalación, y asignó un haber mensual de 9 pesetas a las nodrizas [dides] de la casa y dies a las de fuera», tot sota administració de les germanes paüles. |
 |
| 1948. L'antic Hospital de Santa Maria, Lleida. (foto: blog espaiurbà). Les propostes de tombar l'edifici de l'Hospital daten dels anys 1915-1920, quan es començà a remenar la construcció d'un nou hospital. Per pagar-lo, algú proposà l'enderrocament de l'Hospital gòtic, amb l'obertura d'una gran plaça davant la Catedral Nova, i la urbanització i venda de patis per a la construcció de cases dels voltants. Amb aquests diners, la Diputació hauria pagat el nou hospital. La pressió ciutadana, una de les primeres mostres de resistència veïnal de la ciutat al segle XX, ho aturà. Després de la guerra, arribà un altre moment propici a les barrabassades urbanístiques, que proporcionaven grans guanys als manifassers locals franquistes. Un projecte dit 'Proyecto de urbanización de la plaza de la catedral en la ciudad de Lérida', de Pere Domènech Roura i Lluís Domènec Torres provà novament d'obrir una gran plaça davant la catedral nova, on sempre s'hi ha trobat a faltar perspectiva i un gran espai obert. En aquesta ocasió, però, la idea ja no fou enderrocar el vell Hospital medieval... sinó traslladar-lo a la Plaça de l'Ensenyança. Quins bemolls! |
 |
| 1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
L'atenció als petits orfes de la ciutat es féu a l'Hospital fins al 1819, que es traslladà la sala a la nova casa hospici.
|
 |
| Anys 1940-50. L'antic Hospital de Santa Maria, Lleida. L'antic Marraco passant per davant de la Catedral i de l'antic Hospital medieval, testimoni des del tombant del segle XV al XVI de totes les manifestacions, festives o tràgiques, dels lleidatans. |
 |
| Anys 2000-10. L'antic Hospital de Santa Maria, Lleida. (foto: blog el blog del senyor i). La font de l'interior del pati gòtic tenia un aire neoclàssic, amb dos caps de tritó que sostenen la làpida commemorativa, que n'indica l'any que fou feta, 1802. Per a les tasques mèdiques de l'Hospital, l'arribada de l'aigua hagué d'ésser un fet transcendental. Després de la guerra, la font fou traslladada a l'exterior, quan ja els edificis adjacents de l'Hospital havien desaparegut, i fou aplacada a la paret de l'edifici de la Joventut Republicana de Lleida, llavors espoliat pel franquisme (espanyol) i encara no retornat als seus propietaris legítims per la (pseudo)democràcia de la transició (espanyola). En aquests solars a la dreta del vell edifici de l'Hospital hi hagué des d'antic, probablement des del segle XVII, quan la moda dels patis de comèdies s'esbarrià per tot Europa, el primer local de teatre lleidatà. |
