[1475] El ferrocarril de la Pallaresa fins als Collegats

1885. Tremp (el Pallars Jussà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.
Comptava Tremp ja amb més de dos mil cent habitants llargs a final del segle XIX. Però per carretera, calia fer un tomb fins Artesa de Segre per saltar-se el Montsec, ja que el pas dels Terradets encara no era habilitat. El tren donaria sortida als 12 municipis i més de 50 poblacions de la Conca.

1885. Tremp (el Pallars Jussà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.

Ressenya històrica de la vila. Fins i tot s'identifica el comte pallarès Arnau de Mataplana, com a l'heroi llegendari «de una de nuestras baladas más populares», que Maragall reelaboraria literàriament per a la posteritat, encara que no el fes ben bé pallarès.

1885. Tremp (el Pallars Jussà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.

La història de la vila conclou en aquell final del segle XIX amb la «honra de ver celebrar en su recinto la magna reunión, que después de muchas vicisitudes ha dado por resultado la ansiada realización del Ferro-carril del Noguera Pallaresa, del cual no en vano espera la Provincia su regeneración moral y material, y por tanto el risueño porvenir que columbra ya allá en lontananza». La castellana prosa del nostre ínclit historiador renaixenço no preveia que la pertinença a un Estat centralista i espoliador impediria la realització d'aquell somni ferroviari.

A Tremp, la via creuaria el riu i per la marge esquerra aniria pujant fins a la Pobla de Segur. Repassa succintament els poblets de Talarn, Aramunt i Salàs.

1885. La Pobla de Segur (el Pallars Jussà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.
Passava la Pobla dels mil set-cents habitants a final del segle XIX, «y a pesar de su altitud 535 m. en su huerta que riegan las aguas del Flamisell por medio de tres acequias, se dan toda clase de buenas frutas, buen aceite, bastantes cereales y vino». L'autor fa un intent d'interpretació etimològica de Segur. La via havia de travessar la Noguera i pujar cap a Gerri per la marge dreta. Finalment, però, la via no creuaria el riu a Tremp i ja pujaria per la marge dreta fins a la Pobla, on finiria.

1885. Els Collegats (el Pallars Jussà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.
L'estret dels Collegats, autèntica frontera entre la terra baixa i la muntanya. «No sabemos la dirección que tomará el ferrocarril al llegar al Pas dels Collegats...» Doncs cap ni una encara i després de més de cent anys del primer projecte. La descripció del congost en la prosa literària de l'autor és estimable.

1885. Gerri (el Pallars Jussà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.
Comenta l'historiador diverses possibilitats per a l'etimologia de Gerri.

1885. Gerri (el Pallars Jussà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.

Referència inevitable al monestir de Gerri, des dels seus orígens visigots fins a la desamortització dinovesca: «No queda de su antiguo esplendor sino el recuerdo y si no fuera porque el fervor de los fieles ha conservado la iglesia ni esta tal vez aun quedara para atestiguar al viajero la importancia del antiguo monumento».

La fabricació de sal és mencionada, a partir de la font que hi ha «a pocos pasos de la villa». El projecte preveia un pont a Gerri per tal que la via saltés a la marge esquerra i continués amunt cap als llogarets d'Arcalís, Malmercat i Saverneda, «por los cuales pasara casi tocando la vía y cuya historia engalanan hermosas tradiciones de la edad media».

[1414] Lo Camí de Ferro de la Pallaresa

[1474] Organyà, postals acolorides

Anys 1940-1950. Organyà (l'Alt Urgell).

Anys 1940-1950. Organyà (l'Alt Urgell).
Vista general de la vila a mitjan segle XX als peus de la muntanya de Santa Fe. Les postals acolorides tenen aquell innegable regust d'època i del pas del temps. Destaquen les gran galeries orientades al sol de migdia, autèntiques reguladores bioclimàtiques de les cases als pobles, i això que no havien anat a la universitat. El campanar presideix tot senyorial l'horitzó per damunt les teulades. 

Anys 1940-1950. Organyà (l'Alt Urgell).
Vista general de la vila, amb un preciós acoloriment verds, blaus i tons rogencs.

Anys 1940-1950. Organyà (l'Alt Urgell).
Una altra vista general de la vila, de Janot. Disposar de casa fotogràfica ha fet d'Organyà una població sortosament ben retratada en els seus canvis al llarg del segle XX. 

Anys 1940-1950. Organyà (l'Alt Urgell).
Dos vistes idèntiques de la vila des del Segre, però amb diferent acoloriment. Probablement, edició de Janot. 

Anys 1940-1950. Organyà (l'Alt Urgell).
El cami per la ribera d'Organyà, ed. de Fotográfica. 

Anys 1940-1950. Organyà (l'Alt Urgell).
Pel camí a l'ermita de Santa Fe. 

Anys 1940-1950. Organyà (l'Alt Urgell).
Vista general amb el Congost del Segre al fons.

Anys 1940-1950. Organyà (l'Alt Urgell).
El Congost dels Tresponts. 

Anys 1930 ca. Organyà (l'Alt Urgell).
Un carrer de la vila, amb un majestuós plataner en primer terme. La foto de Janot retrata l'Avinguda del Doctor Domenjó, que fou catedràtic del Seminari de la Seu d'Urgell, poeta de la Renaixença, que acompanyà Mn. Cinto Verdaguer en la seua visita a terres urgellenques i l'ascensió al Salòria. 

Anys 1950. Organyà (l'Alt Urgell).
Els camps en primavera als voltants de la població.

Anys 1940-1950. Organyà (l'Alt Urgell).
El carrer de Santa Maria.

Anys 1940-1950. Organyà (l'Alt Urgell).
El nou pont d'Espia de la postguerra. Als marges del Segre, encara s'hi veien els fonaments de l'antic pont romànic. 

Anys 1940-1950. Organyà (l'Alt Urgell).
El Segre als peus de la vila, en un esplèndid acoloriment amb sensació d'aquarel·la.

Anys 1940-1950. Organyà (l'Alt Urgell).
L'antic pont penjant dels anys 1920 fou volat durant la guerra al 1939. Una palanca el substituí fins a la construcció del nou pont durant la postguerra, també sostingut amb cables, i que encara subsisteix fins avui. 

1955. Organyà (l'Alt Urgell).
Portada de la revista lleidatana «Labor», núm. 87 de juliol de 1955, en què encara podem veure la palanca de fusta sobre el Segre de la primera postguerra a la carretereta de Fígols. L'altra gran notícia d'aquell exemplar era el projecte de construcció d'un túnel de tramvia sota el turó de la Seu Vella lleidatana.

Anys 1940-1950. Fígols (l'Alt Urgell).
Una preciosa vista de la ribera d'Organyà, a la marge esquerra del Segre, entre el riu de la Vansa i el Torrent de Fígols, amb el poblet de Fígols d'Organyà (abans dit també Fígols prop Voloriu), al fons. Des dels anys 1970, dit Fígols i Alinyà, que s'ajuntaren per formar municipi. 

Anys 1940-1950. Fígols (l'Alt Urgell).
Una altra vista general molt similar, Janot fotògraf.

Anys 1940-1950. Fígols (l'Alt Urgell).
L'entrada al poblet, amb l'edifici de l'antiga fonda Narieda.

Anys 1940-1950. Alinyà (l'Alt Urgell).
El pont romànic del camí d'Alzina, en l'antic camí d'Alinyà a l'Alzina, sobre un afluent del riu Perles, que al seu torn desaigua al Segre per la marge esquerra.

[1463] Organyà, 1913

[1473] Les 7 meravelles del món antic

1635. Les 7 meravelles del món antic: els Murs de Babilònia.
«Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu
(National Library of Norway).
Es tracta del famós llistat de les construccions més grandioses de la humanitat en època clàssica. La llista original aparegué en un poema de l'autor grec d'Antípater de Tessalònica, que visqué just al canvi de la nostra era cristiana. Totes les meravelloses construccions arquitectòniques se situaven al voltant de la Mediterrània, l'únic espai cultural conegut del moment. Amb el pas dels segles, alguns dels monuments van anar canviant i en sorgiren nombroses versions. Sembla que les restes arqueològiques proven l'existència de la majoria d'aquestes grans obres.

El murs de Babilònia amb els jardins penjants de Nabucodonosor II (Mesopotàmia, segle VII-VI aC) és probablement l'única que cal considerar com a llegendària. 

1635. Les 7 meravelles del món antic: els Murs de Babilònia.
«Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu
(National Library of Norway).
Detall de l'antiga Babilònia, on destaquen les altes torres dels temples, el riu que voreja la ciutat amb el gran tràfec del pont, i la verdor dels jardins que sobresurten per damunt dels grandiosos murs, si els comparem amb la mida de les naus. En primer terme, una lluita d'un genet amb un lleó, un toc sens dubte de gran sabor oriental.

1635. Les 7 meravelles del món antic: el Colós de Rodes.
«Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu
(National Library of Norway).
El Colós de Rodes, de començament del s. III aC, obra en bronze de l'escultor grec Cares de Lindos, que com la moderna Estàtua de la Llibertat novaiorquesa, donava la benvinguda a l'intrèpid viatger o comerciant. De fet, sembla que tenia unes proporcions similars. La gegantina escultura representava el déu Hèlios i fou aixecada en commemoració d'una victòria militar, pocs anys després de la mort d'Alexandre el Gran. 

1635. Les 7 meravelles del món antic: el Colós de Rodes.
«Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu
(National Library of Norway).
La proporció de l'enorme nau que passa per entre les cames del Colós, vol indicar la grandària de la peça escultòrica. Al fons, el port i la ciutat, òbviament idealitzada pel gravador.

1635. Les 7 meravelles del món antic: les Piràmides d'Egipte.
«Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu
(National Library of Norway).
Les piràmides de la cultura egípcia exerciren sempre, i exerceixen encara, gran fascinació sobre la humanitat. 

1635. Les 7 meravelles del món antic: les Piràmides d'Egipte.
«Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu
(National Library of Norway).
Detalls del gravat, amb el faraó al capdavant dels treballs de construcció. Els textos antics especifiquen que es tractava de la piràmide de Kheops, la més gran de les tres piràmides de Gizeh, de cap al començament del III mil·leni aC. La piràmide del gravat, però, no té pas cap semblança amb l'original. 

1635. Les 7 meravelles del món antic: el Mausoleu d'Halicarnàs.
«Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu
(National Library of Norway).
La tomba de Mausol o Mausoleu d'Halicarnàs fou construït cap a mitjan segle IV aC. El mot mausoleu és, doncs, un epònim. O sigui: un nom propi que ha passat a denominar un segon objecte, ciutat, època, etc. El rei Mausol fou un sàtrapa del món persa, i el meravellós edifici li fou dedicat per la reina vídua.

1635. Les 7 meravelles del món antic: el Mausoleu d'Halicarnàs.
«Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu
(National Library of Norway).
El Mausoleu, igual que les piràmides, era un monument funerari. Els diferents mestres d'obres foren grans artistes dels ordes arquitectònics jònic i àtic. En el detall, la reina contempla l'enorme edifici mentre els escultors n'esculpeixen encara alguns ornaments. 

1635. Les 7 meravelles del món antic: el Temple de Diana.
«Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu
(National Library of Norway).
El Temple de Diana o d'Àrtemis fou aixecat a mitjan segle VI aC a Efes, llavors sota govern d'una dinastia persa. Plini el Vell el descriu amb una llargada de 115 metres per 55 d'amplada, amb 127 columnes jòniques d'un 20 m d'alçària. Diu la llegenda que el temple fou incendiat per un pastor, Heròstat d'Efes, al mateix dia del naixement d'Alexandre el Gran perquè volia ésser recordat.

1635. Les 7 meravelles del món antic: el Temple de Diana.
«Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu
(National Library of Norway).
Detall del temple i dels artistes encara treballant. Sembla que fou d'especial devoció per a Antípater de Sidó, que n'escrigué:
«He vist amb els meus ulls la muralla de la dolça Babilònia, que és una calçada per als carruatges, i l'estàtua de Zeus dels alfeus, i els jardins penjants, i el colós del Sol, i l'enorme obra de les altes piràmides, i la vasta tomba de Mausol; però quan vaig veure la casa d'Artemisa, allà enfilada als núvols, els altres marbres van perdre la seva brillantor, i vaig dir: enlloc més que des de l'Olimp, el Sol mai ha semblat tan gran».

1635. Les 7 meravelles del món antic: l'estàtua de Zeus a l'Olimp.
«Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu
(National Library of Norway).
El famós escultor grec Fídies (segle V aC) esculpí la gran estàtua sedent del primer dels déus grecs. Després de 800 anys a Olímpia, a final del segle IV dC, fou traslladada a Constantinoble. 

1635. Les 7 meravelles del món antic: l'estàtua de Zeus a l'Olimp.
«Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu
(National Library of Norway).
L'estàtua feia uns 12 m d'alçària. Zeus sosté a la mà dreta una estatueta de Nike, és a dir, de la deessa Atena, portadora de la victòria. Als seus peus, els lluitadors s'exerciten en els jocs olímpics. 

1635. Les 7 meravelles del món antic: el Far d'Alexandria.
«Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu
(National Library of Norway).
El famós far de la ciutat portuària egípcia d'època hel·lenística, construït al segle III aC i enderrocat per un seguit de terratrèmols al segle XIV. 

1635. Les 7 meravelles del món antic: el Far d'Alexandria.
«Nova Totius Terrarum Orbis Geographica ac Hydrographica Tabula», Willem Blaeu
(National Library of Norway).
De dia, uns espills reflectien la llum del sol, i de nit una grandiosa foguera podia veure's des de cinquanta quilòmetres de llunyania. En el detall s'aprecia la illeta sobre la qual es construí l'enorme torre, que sembla que era quadrada més que no pas arrodonida. 

[1454] Topants de l'Europa siscentista, més


[1483] La taula geogràfica del món al segle XVII