 |
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Meravellosa imatge de la ciutat lleidatana amb la Seu Vella al fons. La presa és feta des de damunt la teulada de l'antiga primera estació de ferrocarril de la ciutat.
|
 |
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
El turó pelat de la Seu Vella amb el vell Canyeret als peus. S'aprecien bé els baluards defensius de la fortalesa, amb el de la Reina en primer terme.
|
 |
1871. Lleida.
L'estat de degradació de la Seu Vella era notori, fruit dels avatars històrics i empitjorat per l'ocupació militar espanyola, que a punt estigué de tombar l'antiga catedral i tot, per reemplaçar-la per una ciutadella militar a l'estil de la barcelonina. S'hi veuen bé les parets murallades que pujaven des de la Magdalena per tancar el turó.Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. |
 |
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
S'observa a mig aire del turó com el caminet que des del darrere del carrer Magdalena pujava a la Seu des de temps molt reculats va zigzaguejant. Aquest pas existí fins als anys 1950 i potser fins al decenni posterior i tot: la meua mare l'havia fet algunes vegades.
El barri de la Magdalena i del Carme havia estat molt castigat, primer pel setge de 1707, després pel de 1810. Molts edificis desaparegueren sota els bombardejos i assalts, com la magnífica església gòtica de la Magdalena, amb un preciós i esvelt campanar d'agulla. La ciutat emmurallada s'acabava aprox. a l'alçada de l'actual carrer Democràcia.
|
 |
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Les velles cases de tàpia del Canyeret, sorgit de l'enderroc del barri universitari lleidatà perpretat pel primer Borbó (espanyol). Allà s'hi refugiaren les famílies més pobres i marginals de la ciutat, gitanos majorment, i allà nasqué el Garrotín lleidatà, amb aquelles cobles procaces i obscenes, que alegraven la festa popular:
AI Garrotín, al garrotan,a la vera, vera, vera de Sant Joan. Encara que tu me posis tres olives en un plat, A tu ja no et vull per dona perquè tens el cul cagat. Aire, aire, aire, la festa major d'Alguaire. I també la de Seròs que les noies d'aquest poble totes tenen el cul gros. |
 |
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Les galeries obertes destaquen damunt les teulades rogenques de la ciutat, eminentment agrícola encara a final del segle XIX. El segle següent anirà expulsant la pagesia de dins la ciutat moderna fins al punt d'arribar a oblidar-la amb un elevat punt d'autoodi i tot. I com ja deien els nostres clàssics medievals: qui oblida el passat, oblida a si mateix.
|
 |
1871. Lleida.
Entre el Carme i l'estació només hortes i trossos. Una albereda a la vora del riu feia de passeig, de terra, perquè els carruatges arribessin fins a l'estació i, així. la burgesia local i l'alta oficialitat de la militarada (espanyola) destacada a Lleida poguessin passejar-hi amb sensació de seguretat.Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. |
 |
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Una vista de la ciutat cap a l'oest, amb Sant Llorenç en primer terme i el turó de Gardeny al fons. Al fons, l'horta de Rufea i Butsènit, amb una fugissera vista del meandre del riu. La presa sembla feta des del baluard de la Llengua de Serp.
|
 |
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
L'antiga fortificació templera lleidatana, molt abaluardada en segles posteriors, malgrat que anà perdent la seua posició militar determinant en els segles del desenvolupament de l'artilleria i dels setges amb trinxeres i mines, que tantes vides costaven entre la soldadesca. S'hi aprecien bé els antics camins que pujaven fins a la porta superior, quan encara cap carrer ni carretera passava als seus peus, i només hi havia camps conreats.
|
 |
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Darrere el campanar original de Sant Llorenç (molt refet després de la Guerra d'Espanya del 1936), la gran mola de l'edifici de la Maternitat, actual Biblioteca pública. Consta de dos claustres i fou aixecat a la línia de muralla del passeig de Boters a partir del 1860, època en què la reina (espanyola) Isabel II va autoritzar l'enderroc dels murs. L'edifici del Seminari Conciliar, el primer a l'altra banda de la muralla, futura rambla d'Aragó, encara no estava aixecat.
Amb motiu de la visita de la dita Borbona a la ciutat, el fotògraf de la cort, Charles Clifford, va retratar Lleida per primera vegada. Onze anys després, els cunyats Moliné i Albareda, la tornaren a retratar amb motiu de la visita d'Amadeu I, després que la Revolució de 1868 hagués portada la nefasta dinastia (espanyola) a l'exili.
|
 |
1871. Lleida.
Per damunt les teulades del barri de Sant Llorenç veiem un trosset del carrer que sorgia de la cantonada de la Rambla d'Aragó cap a Gardeny, actualment carrer Lluís Companys. També hi veiem la façana i claustre posterior de l'antic Convent de Sant Josep dels carmelites descalços. Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. |
 |
1871. Lleida.
Detall del primer cos de l'edifici de l'Acadèmia Mariana, del 1862, amb el campanaret de què disposava al capdamunt. Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. |
 |
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Detall dels edificis i teulades de la ciutat vella lleidatana al voltant de Sant Llorenç.
|
