[1425] Salàs en començant el segle XX, més

1914. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (AFCEC-MDC).

Vista general de la població des dels afores.

L'etimologia de la població és força interessant. La primera notícia data del segle IX, cosa que ens trasllada a un topònim molt reculat en el temps. Coromines assenyala «inequívocament una base pre-romana SALASSE (o -ASSO, o -ASSI), que coincideix perfectament amb el noms dels Salassi, poble ben conegut que fou sotmès a Roma per August, com conten T.Livi i els historiadors tots. Cèltic potser o més vagament indoeuropeu: els antics els anomenen lígurs d'acord amb la situació en els Alps marítims...» Segons el nostre savi etimòleg, les investigacions fetes «revelen un fort nucli indoeuropeu en noms de lloc de la Conca de Tremp, amb judici oscil·lant des de cèltic a sorotàptic: pobles indoeuropeus germans que entraren a Catalunya, de vegades enemics, de vegades un poc barrejats. Cèltics: Talarn, Sellemana, Segant, Segú..., sorotàptics probablement el mateix Tremp, Farmicó...» Això hauria passat cap a l'Edat de Bronze, és a dir, cap a l'any 1000 aC, segle amunt o avall.

1914. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (AFCEC-MDC).

El passeig arbrat d'entrada a la vila venint des de la Pobla.

1914. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (AFCEC-MDC).

L'entrada a la vila per la carretera venint de Tremp, amb vistes al campanar de l'església. S'hi anunciava un forn. 

1914. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (AFCEC-MDC).

L'antiga carretera de Tremp, que passava per entremig de la vila.

En els anys que començà a treballar de comptable per a la indústria hidroelèctrica del Pallars, Manuel Pinilla aprofità per retratar aquell desconegut país. Des del 1912 feia de caixer de Riegos y Fuerzas del Ebro SA, més coneguda com la Canadenca, i visqué en els campaments de treballadors i capataços que l'empresa muntà a Sant Antoni. No fou mai soci del CEC, però la seua família per la gran amistat que els uní amb Gaspar Sala i Rosés, de la secció de fotografia de l'entitat, féu donació de l'arxiu fotogràfic a l'entitat excursionista.

1914. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (AFCEC-MDC).

Un dels carrers empedrats i els porxos al fons.

1914. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (AFCEC-MDC).

Un altre dels carrers empedrats de la vila.

1914. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (AFCEC-MDC).

Els carrerons de la vila closa.

1914. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (AFCEC-MDC).

Carreró de la vila.

1914. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (AFCEC-MDC).

Els porxos de la vila.

1914. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (AFCEC-MDC).

La torre fortificada de la muralla al portal de soldevila, amb la font i els rentadors de la població.

1914. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (AFCEC-MDC).

En aquest edifici hi hagué en aquells temps l'escola de nenes.

1914. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (AFCEC-MDC).

Casa Carrió.

1914. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (AFCEC-MDC).

La Noguera Pallaresa al seu pas pel terme de la població.

1914. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (AFCEC-MDC).

Esplèndida imatge dels dos ponts, el medieval en primer terme i el nou al darrere.

1914. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (AFCEC-MDC).

El pont del barranc de Fontfreda a la vora del pantà de Sant Antoni.

1914. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (AFCEC-MDC).

Vista general de la població des del camí de la Pobla. 

1914. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (AFCEC-MDC).

La font de Sant Clem (o Climent), al voltant de l'ermita.

1914. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (AFCEC-MDC).

Altar de l'altar major de l'església.

1914. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (AFCEC-MDC).

Altar lateral a l'església parroquial de la Mare de Déu del Coll.

1914. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (AFCEC-MDC).

Un altre dels altars laterals de l'església de la població.

1914. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (AFCEC-MDC).

Altar lateral de la capella del Sant Crist.

1914. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (AFCEC-MDC).

Capella lateral de l'església amb altar de la Marededéu.

1914. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (AFCEC-MDC).

La vall de la Noguera Pallaresa als peus de Salàs.

[1424] Per la Plana Alta de fa dos-cents anys

1811. Cabanes (la Plana Alta, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).

L'arc de triomf romà per sota del qual passava el camí dels romans, l'antiga Via Augusta.

1811. Cabanes (la Plana Alta, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).

A la ribera del riu Millars, «en sortant d'Almenara, et en marchant toujours vers le nord, on trouve une plaine fertile, resserrée entre les montagnes et la mer».  Les muntanyes, però, sorprenen l'autor per la seua aridesa. La làmina té son punt de gràcia, en retratar la vila de Cabanes per davall de l'arc. 

1811. Cabanes (la Plana Alta, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).

L'arc de triomf, «on prétend dans le pays qu'il a eté érigé en l'honneur de Pompée». La construcció en simple i senzilla, sense ornaments. 

1811. Cabanes (la Plana Alta, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).

Detall de la vila de Cabanes al fons. En primer terme, una dona se'n va al riu a fer bugada, mentre dos llauradors fan xerrameca. Els figurants ajuden a fer-se la idea de la proporció del monument, que encara pot veure's actualment dempeus al costat de la moderna carretera. 

1811. Cabanes (la Plana Alta, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).

Les mides de l'arc romà de Cabanes.

1811. Vilafamés (la Plana Alta, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).

Vista general de la població a mig aire de la serra i ampli domini sobre el Pla de l'Arc als seus peus. 

1811. Vilafamés (la Plana Alta, País Valencià).

Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).

Detalls de la vila i de les oliveres circumdants, on un parell de passejants l'observen des de lluny. «Vilafamés fut une des premières que D. Jaume I, roi d'Aragon, reconquit sur les maures au XIIIe siècle».

1811. Vilafamés (la Plana Alta, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).

L'autor comenta la bellesa del paratge per als visitants, per bé que en reconeix els inconvenients per als habitants: «il est ordinaire d'y manquer d'eau». En l'emplaçament de les poblacions van dominar els aspectes de seguretat militar per sobre de qualssevol altres consideracions. 

1811. Xulella o Xulilla (els Serrans, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).

Vista general de la població als peus de l'antiga fortificació sarraïnaaixecada entre els cingles del turó que dominen el curs del riu Túria o riu Blanc (Guadalaviar).

1811. Xulella o Xulilla (els Serrans, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).

«Les eaux du Riu Blanc... se sont creusé un lit profond dans les sinuosités des montagnes calcaires qui entourent Xulella...» Comenta l'autor el característic transport de la fusta explotada als boscos interior, que semblantment als rais de troncs pirinencs, «sont alors abandonnés au courant du Turia, qui les transporte depuis Moià jusqu'à Valence; mais souvent engagés à Xulella, dans les deux bords de la riviere, les madriers s'arrêtent, s'amoncelent, et forment une espece de barriere que l'on ne peut renverser qu'à l'aide de la hache et des cabestanys. Cette opération n'est pas sans danger, et elle coûte souvent la vie à des malhereux, que sont ou entraînés par le courant impétueux dans ces sortes de passages, ou écrasés par la chûte des madrier». Un ofici del tot esborronador. 

1811. Xulella o Xulilla (els Serrans, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).

Detall de la població, en què destaca l'església, i de les altes cingleres que cauen a plom sobre el Túria.

1811. Xulella o Xulilla (els Serrans, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).

Detalls de l'antiga fortificació sarraïna, incorporada a la corona durant la campanya valenciana de Jaume I.

1811. Xulella o Xulilla (els Serrans, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).

Un espectacular estret o congost del Túria entre els espadats de les serres ibèriques valencianes, anomenat Salt de Xulella, de més de 160 m. d'alçada. El desnivell del lloc serà aprofitat en el futur per a la derivació d'un canal i l'emplaçament d'un salt hidroelèctric. Peatges del progrés!

1811. Xulella o Xulilla (els Serrans, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).

Detall de les aigües enfurides del Túria, i del cel damunt les altes timbes i espadats del lloc.

[1368] L'aqüeducte romà de Xelva

[1423] L'altre pilar d'Almenara valencià

1811. Almenara (la Plana Baixa, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).

Vista de la torre d'Almenara, presa des del Camp de Morvedre. El pilar de la torre de guaita es dreça sobre el turó, vigilant de la costa mediterrània, al costat del turó del vell castell d'orígens sarraïns i, més enrere encara, d'un temple de Venus romà.

1811. Almenara (la Plana Baixa, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).

«En partant de Morvedre pour visiter les côtes du royaume de Valence, vers le nord, on trove a une lieue et demi le village d'Almenara, situé au pied d'une montgne assez escarpée et au milieu d'une campagne fertile». La vila constava de 400 focs, cosa que devien fer cap als 2.500 habitants. 

1811. Almenara (la Plana Baixa, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).

Detalls del turó d'Almenara, amb el pilar de guaita dreçat a l'hortizó. A les nostres comarques lleidatanes, en tenim el germà bessó, que anomenem el Pilar d'Almenara (l'Urgell), torre de vigilància sobre la plana urgellenca lleidatana d'orígens igualment sarraïns. 

1811. Almenara (la Plana Baixa, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).

Detall de la carretera al pas per Morvedre, després anomenada Sagunt. 

1811. Almenara (la Plana Baixa, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).

Les runes del temple de Venus (A)  al costat de l'edifici del castell. Al fons, els aiguamolls d'Almenara i la costa mediterrània.

1811. Almenara (la Plana Baixa, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).

Detall dels vells castell i temple romà d'Almenara.

1811. Almenara (la Plana Baixa, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).

La rica horta d'Almenara, amb el desguàs de les maresmes al mar. 

1811. Almenara (la Plana Baixa, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).

Fragments del temple de Venus conservats en l'antic convent dels dominics.

[1160] València de Laborde, més

[720] Lo Pilar d'Almenara