Seguidors

20160523

[1418] Salàs de Pallars en començant el segle XX

1913. Salàs de Pallars.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé de Ceferí Rocafort i Sansó (1872-1917). 
Segell vuitcentista de la vila. No aconsegueixo esbrinar què representa ni si té relació amb la imatge encunyada a les monedes siscentistes de la vila, amb «l'àguila de dos caps» de la qual en «surt una  planta de tres flors i dues fulles».
1913. Salàs de Pallars.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Repàs a les principals dades de geografia territorial i humana de la població a començament del segle XX.

«La vila era closa i conserva encara alguns dels portals que li donaven entrada, defensats per rodones torres, en una de les quals s'instal·là la casa de la vila. Al peu d'aquesta hi ha una font, i altra, que també és conduïda, en la part del Vall. És una de les poblacions més típiques d'aquest país, que recorden les viles floreixents en l'Edat Medieval».
1913. Salàs de Pallars.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé de Ceferí Rocafort i Sansó (1872-1917). 
Vista de l'antiga població des del camí arbrat que hi arribava.
1913. Salàs de Pallars.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Referència inevitable a l'anomenada de la fira de bestiar salassenca «del primer al segon diumenge de quaresma».

«Una sèquia desviada del Flamicell poc abans d'ajuntar-se amb la Noguera Pallaresa a la Pobla de Segur, recorre bona part del terme, convertint-lo en bonica i productiva horta, qui dóna excel·lents i abundoses fruites i verdures». Tenia escola de nois i noies, cosa que diu molt de les ganes de progrés de la gent de la vila, i estava molt ben comunicada amb el nord dels Collegats per automòbil. I amb Lleida i Tàrrega, trajecte que devien fer molts dels tractants de bestiar que s'hi atansaven a fer fira, mai tan ben dit.

A començament del segle XX, però, l'emigració tocava de ple el Pallars. Escriu l'autor a peu de pàgina que, segons explicava el diari lleidatà «El País» de 10 d'abril de 1910, «ocupant-se de la corrent emigratòria vers Amèrica, que s'observa en lo baix Pallars i particularment en la Conca de Tremp..., que les cases s'anaven tancant aquells dies i fins estaven a punt de marxar lo metge i lo jutge municipal». 
1913. Salàs de Pallars.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé de Juli Soler i Santaló.
Imatge ben composta del carrer empedrat de Sant Cebrià, crec.
1913. Salàs de Pallars.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Detalls dels balcons de fusta, de les antigues portalades i ràfecs de les cases. Les dones guaiten al balcó i la canalla s'arrecera a la voreta de les parets de l'estret carrer.
1913. Salàs de Pallars.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La vila apareix testimoniada des dels segles X i XI.
1913. Salàs de Pallars.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La famosa fira de Salàs data del 1380 quan el rei Pere III el Cerimoniós li concedí el privilegi reial. La vila encunyà moneda pròpia amb motiu de la Guerra dels Segadors, «prova de la importància que havia tingut».

20160522

[1417] Retorn a Salàs de Pallars, segle XIX

1890 ca. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Frederic Bordas i Altarriba (AFCEC-MDC).

Un carrer empedrat de la vila, amb un grup de dones i nens al brancal de casa. Del fotògraf, no se'n tenen gaires referències biogràfiques. Durant l'últim quart del segle XIX apareix com a soci de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, i després del CEC, on constava com a arqueòleg. Les esplèndides imatges que ens llegà constitueixen un autèntic treball d'etnografia de la Catalunya de final del Vuit-cents. 
1890 ca. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Frederic Bordas i Altarriba (AFCEC-MDC).

Detalls de la centenària fotografia, que ens remet a una època i estil de vida ja passats del tot al bagul de la història. No sabria dir si es tracta del carrer de Sant Cebrià. Potser algun benvolgut lector-a salassenc-a ens ho podria confirmar.
1845. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
de Pascual Madoz.
En aquells temps, la vila distava 2 hores de carro fins a Tremp, 15 fins a la Seu d'Urgell, 16 a Lleida i 41 a Barcelona. El municipi tenia els agregats de les Quadres de Balast i Censui. L'autor remarca que el camí a Lleida era «pasando por los Terradets», llavors un estret i tortuós camí de ferradura entre les verticals parets que queien damunt la Noguera Pallaresa, que no s'obriria com a carretera fins a l'arribada dels americans de la Canadenca al 1913.

«Consta de 182 casas, la del ayuntamiento, cárcel, escuela de primeras letras, concurrido por unos 40 niños, y dotado en 1.000 reales pagados de los fondos propios, y 532 rs. por una fundación». L'església és dedicada a Nostra Senyora del Coll. «Fuera de la población tiene una hermosa fuente a la que van conducidas las aguas por un conducto subterráneo, y también se ven al Norte 3 torres a poca distancia unas de otras, muy sólidas, y que parece que formarían parte de una fortificación antigua».

Se citen les dos ermites del terme, Sant Climent i Sant Cebrià, i també l'església de Sant Pere Apòstol «a un tiro de fusil Sur Este de la población, en la cual se halla el cementerio, y 4 capillas rurales destruídas en la última guerra».

S'esmenta l'antic pont de fusta sobre la Noguera Pallaresa, «con pilares de piedra y un mesón contiugo... hallándose todo arruinado desde 1822. También discurre contiguo a la población un barranco muy profundo que causa graves daños, los que podrían remediarse con una mina que diese salida a las aguas del arroyo  llamado de las Bruixes; hay otro con el nombre de la Solana que tiene un puente de piedra de dos arcos, bastante sólido».

Al terme, «escaso de bosques y arbolado, pero con muchos huertos que se riegan de los sobrantes de las fuentes de Rivet, Censui, de la que hay cerca del pueblo y de otra que nace en el término llamado de Fontelles».

A banda del cereal, destacava la producció de vi, però en canvi fluixejava la d'oli, «por haberse helado los olivos». Fins a 3 fàbriques de terrissa, 2 telers de draps, un molí fariner i un d'olier. «Celebra esta población una feria la segunda semana de cuaresma de cada año que dura ocho días, es sumamente concurrida por los ganados de la Península, y se vende en ella mucho ganado lanar y vacuno».

El poble censava 137 veïns, o sigui, 834 persones. Això vol dir, famílies nombroses. 
1899. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Antoni Bartomeus i Casanoves (1856-1935), (MDC-AFCEC).
El revolt d'entrada a la població, amb els típics mollons cònics que fitaven els camins de carro.
1899. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Frederic Bordas i Altarriba (AFCEC-MDC).

Una de les portes d'entrada a la vila fortificada. Una dona amb la somera i el silló (o càntir) a la mà arriba del tros i en saluda una altra que porta una galleta. Faldilles llargues i mocador al cap en la indumentària femenina de l'època.
1899. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Frederic Bordas i Altarriba (AFCEC-MDC).

Probablement totes les fotos daten del mateix any. En aquesta imatge, l'entrada del poble amb arbrets plantats a la vora i amb el campanar quadrat presidint la vila.  
1899. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Frederic Bordas i Altarriba (AFCEC-MDC).

La mateixa imatge en blanc i negre. 
L’església parroquial de la Mare de Déu del Coll s’aixeca en un extrem del poble, amb façana alta i estreta, continuada per un campanar de torre quadrat, i portal adovellat; té una nau central amb volta de canó apuntada, i les laterals, ampliades posteriorment, tenen una volta de creueria. Dóna idea de la importància de Salàs la comunitat de beneficiats de la Mare de Déu del Coll de Salàs, depenent de la parròquia, que obtingué una butlla de Pius V el 1567, regida per dos vicaris (nomenats a la capella de Sant Clem anualment segons uns estatuts del 1570), que perdurà fins el 1851 (enciclopèdia.cat).
1899. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Frederic Bordas i Altarriba (AFCEC-MDC).

Detall de la dona que torna a casa amb un cistell (sembla) al cap i un altre davall del braç. Les finestres i balcons de les cases repassades tot al revoltant de blanc de calç. 
1904. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Antoni Bartomeus i Casanoves (1856-1935) (AFCEC-MDC).

El raval o carrer que dóna davant del barranc, amb el porxo a tocar del portal d'entrada a la vila closa. La canalleta juguen a l'ombra. La vellor de les cases és notòria, i de manera certa era el reflex de les dures condicions de vida de la gent d'aquell moment.
1904. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Antoni Bartomeus i Casanoves (1856-1935) (AFCEC-MDC).

La torre rodona que fortificava la muralla al costat del portal de soldevila, amb la font vuitcentista adossada, al peu del camí de Tremp.
1904. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Antoni Bartomeus i Casanoves (1856-1935) (AFCEC-MDC).

Els rentadors als peus de la font, amb el pagès que retorna de plegar un feix d'herba per al conills, potser, de rigorosos pantalons de vellut i armilla. La torre fou destinada ja al segle XIX a casa de la vila, però al balcó obert a la torre, hi penja roba estesa dels estadants, potser el mestre d'escola o un agutzil. Encara no hi havia el rellotge de sol que ara s'hi pot veure.
1907. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914), (MDC-AFCEC).
Impressionant perspectiva del carrer del Raval, tot al llarg del barranc.
1907. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914), (MDC-AFCEC).
Detall de les cases segons l'urbanisme tradicional del segle XIX al tombant del segle XX.
1907. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914), (MDC-AFCEC).
S'aprecien les petites campanes del campanar de l'església, els balcons amb les persianes tirades o bé amb roba estesa, les baranes de fusta poc treballades.
1907. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914), (MDC-AFCEC).
Detalls de les cases del raval salassenc.
1907. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914), (MDC-AFCEC).
La canalla assegudeta a la voreta de l'estret carrer empedrat i algunes dones als balcons. Les composicions d'aquest gran retratista de la Catalunya interior i pirinenca de final del segle XIX sempre mostren una cuidada disposició figurativa.
La fotografia no va datada, però és probable que sigui del mateix temps que l'anterior.
1907. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914), (MDC-AFCEC).
S'hi observen els detalls arquitectònics de l'antic carrer de la vila, potser el de Sant Cebrià o  el de Sant Pere. 

Al segle XVIII la vila assolí la màxima esplendor, quan la població augmentà de 365 h a 950 h. Així, es bastiren les primeres eres porticades destinades a la fira i, a la fi del segle, en la resposta del corregiment de Talarn al qüestionari de Francisco de Zamora, s’afirma que la fira de Salàs és la més important del Pallars i que durava vuit dies, durada i importància que es mantingueren al llarg de tot el segle XIX, en què es feren noves eres articulades en carrers i la seva irradiació arribà al sud de França i a tot l’Estat (espanyol).

El segle XX encara va veure fires excel·lents, fins i tot després del 1940, però la mecanització del camp i la desaparició del bestiar de peu rodó portaren a la decadència de la fira des del decenni dels seixanta i a la supressió ja oficial des del 1974 (enciclopèdia.cat).

20160521

[1416] Salses, la frontera septentrional

1660 ca. Castell de Salses (el Rosselló). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Una magnífica edició acolorida, probablement més tardana, de la fortalesa que defensava la porta nord del nostre país des que Jaume I signà el Tractat de Corbeil al 1258.
1660 ca. Castell de Salses (el Rosselló). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Al costat de la petita vila de Salses, s'aixecava (s'aixeca encara sense la torre mestra) aquesta fortificació de gruixuts murs, refeta sobre el primitiu castell medieval al tombant del segle XV al XVI per ordres de Ferran II d'Aragó. Fou acabat al 1505, però constantment reforçat durant tot el regnat de Carles V per barrar el pas als exèrcits gavatxos en els constants enfrontaments entre les dos potències. 

A l'esquerra, s'entreveu el petit poble de Salses (A), enrunat al pas de l'exèrcit francès assetjant (C) durant la Guerra dels Segadors. El gravat mostra la rendició de l'exèrcit castellà (B), que abandona en columna la fortalesa. 
1660 ca. Castell de Salses (el Rosselló). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
El castell és situat prop de l'estany de Salses o Leucata, frontera natural entre Catalunya i Occitània. Al darrere de l'ufanós castell, s'hi alcen les Corberes, serralada que de segles fa de frontera natural de Catalunya amb Occitània. 
1660 ca. Castell de Salses (el Rosselló). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
El castell patí grans vicissituds en aquell segle XVII. L'any 1639 fou rendit a Lluís XIII durant la Guerra dels Trenta Anys. Un any després, l'exèrcit castellà de Dalmau de Queralt aconseguí de recuperar-lo per rendició, amb l'ajut del poble català. Però revoltada la nació contra la tirania castellana poc després (1640), el castell fou novament assetjat pels francesos, que aconseguiren el control de la fortificació en nom de la I República Catalana de Pau Claris. 

Amb el Tractat dels Pirineus (1659), les dos potències, França i Castella, es rifaren el territori del nord de Catalunya, i acordaren baixar la frontera entre els estats una cinquantena de quilòmetres cap al sud, cosa que significà el trossejament de la nació per la pèrdua del Rosselló i resta de comarques septentrionals catalanes. Amb això, el castell de Salses deixà de fer de frontera (estatal) i perdé el gran interès estratègic dels segles anteriors.
1660 ca. Castell de Salses (el Rosselló). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
La tropa dins el castell estava plenament organitzada, amb els allotjaments per a la soldadesca, les cavallerisses... S'hi contemplen perfectament les arrodonides torres defensives on s'emplaçava l'artilleria i el gran fossat que l'envoltava. A més, cada torre era plena de torretes de sentinella per als tiradors. La porta principal (M) que veiem en el frontal d'aquest costat era encara més protegida i disposava d'un pont de fusta (O) que permetia aïllar la fortalesa. Al gravat, s'hi aprecia com les tropes castellanes surten afilerades pel pont i torcen pel peu del baluard cap a l'oest.
1660 ca. Castell de Salses (el Rosselló). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Escriu el gravador que sota terra hi ha més llotges o quartos que no pas en superfície, ja que havia estat contraminat per tots costats, «et l'on passe par dessous les fosses pour aller dans les dehors».
1660 ca. Castell de Salses (el Rosselló). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Detalls del castellàs que ens guardava militarment la frontera nord. Ara ens la continua guardant simbòlicament. S'hi aprecia el pont llevadís de la porta d'entrada, i un gran pou al mig del pati d'armes. La torre de l'homenatge, en un plànol superior a la resta de dependències (i més alta que actualment), encara estava més protegida per un baluard interior i grans torretes de vigilància.

1660 ca. Castell de Salses (el Rosselló). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
L'exèrcit castellanoespanyol abandona la fortalesa rendida sota la mirada dels oficials gavatxos dalt del turó i la vigilància dels esquadrons de l'exèrcit francès (C), aleshores aliat del govern de la terra. 
1660 ca. Castell de Salses (el Rosselló). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Detalls de l'estany de Salses o Leucata, tan magistralment descrit en la ploma de Josep Pla a Contraban (1954). Aquesta gran albufera de prop de 14 km de llargada i poca fondària (entre 3 i 4 m), és format per dos cubetes, l'una més propera a Salses i als nostres poblets catalans més septentrionals, Òpol i Perellós, i l'altra a les terres occitanes, el primer poblet de les quals és Fitor.

Entre el castell i l'estany, un molí fariner devia aprofita el corrent d'aigua que anava a omplir-ne el fossat, que sorgia d'unes fons emplaçades més amunt i ben assenyalades al gravat. L'estany barrejava les aigües salades que entraven des del mar i les dolces provinents de les fonts.
1660 ca. Castell de Salses (el Rosselló). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Detall de les Cabanes de Fitor, és a dir, el barri de les casetes dels pescadors a peu de platja. Aquests barris eren sempre més pobres i de vida més dura que les de la població, una mica més cap a l'interior.