Seguidors

20160523

[1418] Salàs de Pallars en començant el segle XX

1913. Salàs de Pallars.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé de Ceferí Rocafort i Sansó (1872-1917). 
Segell vuitcentista de la vila. No aconsegueixo esbrinar què representa ni si té relació amb la imatge encunyada a les monedes siscentistes de la vila, amb «l'àguila de dos caps» de la qual en «surt una  planta de tres flors i dues fulles».
1913. Salàs de Pallars.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Repàs a les principals dades de geografia territorial i humana de la població a començament del segle XX.

«La vila era closa i conserva encara alguns dels portals que li donaven entrada, defensats per rodones torres, en una de les quals s'instal·là la casa de la vila. Al peu d'aquesta hi ha una font, i altra, que també és conduïda, en la part del Vall. És una de les poblacions més típiques d'aquest país, que recorden les viles floreixents en l'Edat Medieval».
1913. Salàs de Pallars.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé de Ceferí Rocafort i Sansó (1872-1917). 
Vista de l'antiga població des del camí arbrat que hi arribava.
1913. Salàs de Pallars.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Referència inevitable a l'anomenada de la fira de bestiar salassenca «del primer al segon diumenge de quaresma».

«Una sèquia desviada del Flamicell poc abans d'ajuntar-se amb la Noguera Pallaresa a la Pobla de Segur, recorre bona part del terme, convertint-lo en bonica i productiva horta, qui dóna excel·lents i abundoses fruites i verdures». Tenia escola de nois i noies, cosa que diu molt de les ganes de progrés de la gent de la vila, i estava molt ben comunicada amb el nord dels Collegats per automòbil. I amb Lleida i Tàrrega, trajecte que devien fer molts dels tractants de bestiar que s'hi atansaven a fer fira, mai tan ben dit.

A començament del segle XX, però, l'emigració tocava de ple el Pallars. Escriu l'autor a peu de pàgina que, segons explicava el diari lleidatà «El País» de 10 d'abril de 1910, «ocupant-se de la corrent emigratòria vers Amèrica, que s'observa en lo baix Pallars i particularment en la Conca de Tremp..., que les cases s'anaven tancant aquells dies i fins estaven a punt de marxar lo metge i lo jutge municipal». 
1913. Salàs de Pallars.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé de Juli Soler i Santaló.
Imatge ben composta del carrer empedrat de Sant Cebrià, crec.
1913. Salàs de Pallars.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Detalls dels balcons de fusta, de les antigues portalades i ràfecs de les cases. Les dones guaiten al balcó i la canalla s'arrecera a la voreta de les parets de l'estret carrer.
1913. Salàs de Pallars.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La vila apareix testimoniada des dels segles X i XI.
1913. Salàs de Pallars.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La famosa fira de Salàs data del 1380 quan el rei Pere III el Cerimoniós li concedí el privilegi reial. La vila encunyà moneda pròpia amb motiu de la Guerra dels Segadors, «prova de la importància que havia tingut».