[802] Das Klein Furkahorn, unsere erste Dreitausend in der Schweiz

2014. Das Klein Furkahorn, Wallis-Uri, der Schweiz.
Senderisme a Suïssa. Hi arribem per la gran porta del Mont-Blanc, a Chamonix, i baixem pel Coll del Forclaz cap a Martigny per endinsar-nos per la llarga i rural vall del cantó del Valais-Wallis, fins a l'altre cap, a Obergesteln (1355 m), on hem fixat el nostre campament base, còmodament instal·lats, amb vistes als prats verdencs i a les muntanyes, altes, blanques muntanyes per tots costats. Am Ende sind wir in den Alpen!

2014. Das Klein Furkahorn, Wallis-Uri, der Schweiz.
El dia s'aixeca boirós. Sortim direcció a Gletsch, on hi ha la cruïlla de dos dels ports suïssos més imponents, el de Grimsel (2165 m) cap al nord, i el de Furka (2431 m) cap a l'est. Els ports alpins són llargs i des de baix les llaçades i ferradures de la carretera són esfereïdores. Pujant al Furkapass, amb 1200 m de desnivell i percentatges del 13%, trobem el vell hotel Belvedere, d'un luxós encant vuicentista, a l'alçada de la llengua de gel de la glacera del riu Rhone (Roine en català). Cap al 1850, la gelera es despenjava fins al fons de la vall, gairebé 400 m més que ara! Els efectes de l'escalfament climàtic l'han feta recular.

2014. Das Klein Furkahorn, Wallis-Uri, der Schweiz.
Agafarem la ruta 51 per enllaçar amb l'alpina que porta fins al cim. Fem una mica de temps per veure cap a on gira el temps. Comença a entreveure's el solet i a escampar la boira. Amunt, doncs.

2014. Das Klein Furkahorn, Wallis-Uri, der Schweiz.
Comencem a pujar per prats plens de floretes, envoltats de verd per totes bandes, sota del blanc-i-blau del cel. 

2014. Das Klein Furkahorn, Wallis-Uri, der Schweiz.
A mesura que guanyem alçada, agafem perspectiva sobre les muntanyes veïnes. Guaitem per on guaitem, sempre hi ha alguna gran gelera a la vista.

2014. Das Klein Furkahorn, Wallis-Uri, der Schweiz.
Verd prat, blau cel, blanc núvol, gris pedra.

2014. Das Klein Furkahorn, Wallis-Uri, der Schweiz.
Una dreta ziga-zaga d'esses ens fa suar les primeres gotes, malgrat la rasqueta de bon matí. Guanyem alçada per arribar al coll, des d'on seguirem carenejant fins al cim.

2014. Das Klein Furkahorn, Wallis-Uri, der Schweiz.
Les vistes a la vall del nounat riu Rhone són una delícia i una preciositat. Al fons, les llaçades de la carretera del port de Grimsel. Quasi som a tocar dels núvols que passen.

2014. Das Klein Furkahorn, Wallis-Uri, der Schweiz.
Trobem les marques blaves i blanques dels senders alpins suïssos, tot i que una mica desgastades. A partir d'ara toca ballar amb roc.

2014. Das Klein Furkahorn, Wallis-Uri, der Schweiz.
Divisem el massís del Gottard, la divisòria d'aigües de les quatre conques fluvials de Suïssa. Der Vier-Quellen-Weg ist ein familienfreundlicher, signalisierter Wanderweg von rund 85 Kilometern Länge, der zu den Quellen der vier Flüsse Rhein, Reuss, Ticino und Rhone führt. Segons en Coromines, l'arrel etimològica dels rius Rhin, Reuss (afluent de l'Aar, que al seu torn desguassa al Rhin) i Rhone/Roine remet a la primitiva arrel indoeuropea de riu/river. Són noms antiquíssims que simplement i senzilla volen dir riu. 

2014. Das Klein Furkahorn, Wallis-Uri, der Schweiz.
La carena és exigent i el roc, dur de ballar...

2014. Das Klein Furkahorn, Wallis-Uri, der Schweiz.
...però les vistes són meravelloses i l'espectacle grandiós.

2014. Das Klein Furkahorn, Wallis-Uri, der Schweiz.
Després de tres horetes ja som a les envistes del cim. Encara mitja horeta llarga més... de roc en roc.

2014. Das Klein Furkahorn, Wallis-Uri, der Schweiz.
Una darrera empenta i ja hi som. Wir sind im Kleinem Furkahorn (3026 m), unsere erste Dreitausend in der Schweiz! A mitges entre l'esforç i l'aire engelidit, la cara s'enrojola tota.

2014. Das Klein Furkahorn, Wallis-Uri, der Schweiz.
La llengua de gel del riu Rhone ens corprèn amb son blanc, quiet, silenciós pas de segles.

2014. Das Kleines Furkahorn, Wallis-Uri, der Schweiz.
Una panoràmica cap a l'oest, cap al Cantó de Wallis, i una altra cap a l'est, cap al Cantó de l'Uri. Per donar fe que tots cantons, tots costats, són núvols i cel i muntanya i gel.

2014. Das Klein Furkahorn, Wallis-Uri, der Schweiz.
Menjuquem al cim mentre contemplem l'espectacle de la natura, deixem testimoni escrit de la nostra ascensió i comencem a baixar. El migdia es tapa.

2014. Das Klein Furkahorn, Wallis-Uri, der Schweiz.
Sembla que als Alps també va així: allò que s'ha pujat, s'ha de baixar.

2014. Das Klein Furkahorn, Wallis-Uri, der Schweiz.
La broma tornar a ajaure's als seus dominis. No cal badar.

2014. Das Klein Furkahorn, Wallis-Uri, der Schweiz.
De retorn, observem des de baix la llengua de gel a l'alçada de l'Hotel Belvedere. El riu Rhone hi enceta els més de 800 km de llargada que té amb una successió incessant de cascades. A cada poblet que passem, el petit cementiri del costat de l'església es fa present amb ses característiques creus de fusta cobertes. L'aigua dels Alps ens sorprèn per sa color més aviat lletosa i esblanqueïda que no pas blavissa, més translúcida que no pas transparent, de ben segur a causa d'alguns dels minerals que porta dissolts.

2014. Das Klein Furkahorn, Wallis-Uri, der Schweiz.
Das Klein Furkahorn ist ein 3'026 m ü. M. hoher Berg in den südlichen Urner Alpen. Über seinen Gipfel verläuft die Grenze der Schweizer Kantone Uri und Wallis. Das Klein Furkahorn erhebt sich direkt nördlich über dem Furkapass. Weiter nach Norden führt der Sidelengrat über die 2'958 m ü. M. hohe Sidelengratlücke zum Gross Furkahorn, von dem der Kamm weiter bis zum Galenstock führt. Im Westen verläuft der Zunge des Rhonegletschers. Der Normalweg führt über den Südgrat vom Furkapass aus, die Route ist mit EB [erfahrener Bergwanderer] bewertet.

[803] Wandern mit dem Matterhorn und dem Monte Rosa

[801] Artesa de Lleida, una història gràfica (ii): ressenya històrica

2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Segons Joan Coromines, per regla general, els topònims repetits remeten a son original, és a dir, que el terme repoblat rebia el nom de procedència dels seus primers repobladors. Aquest hauria estat el cas d'Artesa, que després de la conquesta de Lleida de 1149, fou un terme atorgat a Gombau de Ribalta i Arnau d'Artesa de Segre. 

2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Des del 1380, en època de Pere III, el terme d'Artesa passà a jurisdicció dels Hospitalers, l'orde de Sant Joan de Malta, i hi romandria fins a la constitució dels ajuntaments moderns després de la constitució espanyola de Cadis de 1812 i la desamortització de 1835. Una inscripció en pedra de l'any 1778 guardada a la Casa de la Vila d'Artesa testimonia aquesta jurisdicció: «Essent Gran Prior de Catalunya lo Il·lustríssim ... Don Manuel de Montoliu i Boxadors, a sas expensas se ha fet aquesta fàbrica per la recol·lecció de grans i presó en lo any 1778». El gran prior era el màxim dirigent de l'Orde hospitalera.

2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
La vila closa d'Artesa o Vileta emplaçada sobre un ferm turó rocós, i un petit castell i una capella romànica dedicada a Sant Miquel, ja desapareguts, degueren ésser els nuclis originaris de la població al segle XII.

2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
El creixement del segle XVIII sota dominació borbònica, després de les devastacions del terme durant les guerres dels Segadors i de Successió a causa del pas dels grans exèrcits que posaren setge a la ciutat de Lleida.

2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
L'església parroquial de Sant Miquel (1727), en l'adust i pobre estil barroc de la plana lleidatana. A la dreta, amb la roba estesa, la casa on vaig nàixer al Carrer Mestre Ginera.

2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
L'antic altar major de l'església, cremat pels revolucionaris com a resposta a l'aixecament feixista del 18 de juliol de 1936.

2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
L'ermita de Sant Ramon Nonat (1777), erigida per la família Jové, grans propietaris rurals de l'època, com a acció de gràcies per la bona resolució del part de la seua jove després que patís un accident per causa d'un cavall desbocat que féu bolcar el carruatge just al lloc on s'erigí la capella. 

2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Gojos, imatge i ermita de Sant Ramon, però sense campana, robada reiteradament pels veïns de Puigverd, segons la brama popular.

2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
El pas del Canal d'Urgell, i després del Canal Auxiliar, bé que migpartiren el terme just per damunt del poble, n'asseguraren el futur, ja que el reg ha estat essencial per mantindre el rendiment agrari del terme. Com escrivia Madoz al segle XIX: «el término abraza 1200 jornales, que aunque son de tierra fértil por naturaleza, no producen, la parte destinada a cultivo, todo cuanto podría rendir, porque escasea mucho el riego, no teniendo otras aguas que las del riachuelo llamado la Femosa, el cual suele agotarse durante el estío».

2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
La vista googleliana mostra les dues Arteses: la verda del reg i la groga del secà.

2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Artesa formarà part de la comarca del Segrià des de la divisió republicana dels anys 1930. 

2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Els orígens de la família Moix d'Artesa es remunten als començaments del segle XIX, quan el primer Moix artesenc s'hi instal·là procedent de Castelldans. D'aleshores fins avui, set generacions han mantingut la presència de la casa. 

2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Sembla que Moix era un renom, ja que no apareix en els documents oficials o testaments més que ocasionalment. Les dos o tres vegades que el trobem, és molt probable que es fes anar per desconeixement del cognom real de la família, ja que des des sempre i encara avui, molts veïns creuen que Moix n'és el cognom.

«Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida»,

treball de recerca de Meritxell Mir i Puig,

INS Gili i Gaya, curs 2013-2014.

part 1:

[800] Artesa de Lleida, una història gràfica (i)

posterior:

[810] Artesa de Lleida, una història gràfica (iii):
els inicis del segle XX