[2696] Lo nostre Cerví a la conca del Flamicell

 

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Un dels primers llibres de les excursions del gran geògraf, historiador i fotògraf pallarès, membre del CEC des del 1897. La sortida per la vall del Flamicell tingué lloc al 1903. 

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Mapa de la regió del Flamicell, entre els vessants de totes dos Nogueres, i tancada per dalt per la Vall de Boí (i la tercera Noguera, la de Tor) i per la Vall d'Espot. Al centre, lo curs dels Flamicell, congost d'Erinyà amunt, articula tota la conca. 

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Los cims que tanquen la vall al septentrió, gegants que gairebé són tresmils, com la Montseny de Pallars (2.895 m) i Cabdella com a nucli central.

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

«Uns ne diuen Punta de Llevata i Pica de Manyanet, per correspondre a aquella serra i a la muntanya d'aquest poble, i altres Tossal de l'Euga Blanca, per trobar-s'hi una congesta que pocs estius s'arriba a fondre. Mes el seu veritable nom és el de Cerví, puix d'aquesta manera l'anomenen los pastors i pràctics de la comarca». 

Lo nostre savi etimòleg Coromines en dona la forma etimològica Cerbi, camí de guineus, segons l'antic dialecte paleobasc de la zona pallaresa i ribagorçana. 

Certament, tan majestuós, que des de la plana urgellenca és ben visible, tot nevat, durant los hiverns, perfectament a la vista mentre pugem i baixem per l'A2. Encara que ja no s'hi veuen les congestes a l'estiu. 

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Lo vessant ribagorçà, damunt la serra de Sant Gervàs, amunt del riu de Bellera i lo port del Cantó fins al Pont de Suert.

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Lo vessant pallarès, enllà de Collegats, amb l'estany de Montcortès.

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

La sortida la feu amb un altre gran excursionista, enginyer i fotògraf, en Juli Soler i Santaló. Des de BCN, via estació de ferrocarril de Tàrrega, enfilen lo port de Comiols per entrar a la Conca trempolina, «resseguida d'accidentades i rocoses muntanyes, enllaçant-se les unes amb es altres com si estessin a punt de ballar la sardana al voltant dels innombrables pobles que fan niu en sa clotada».

Nota lingüística: ja fa més de cent anys que el verb estar té documentades formes regulars, com estessin per estiguessin. Per tant, molt més antigues oralment. No fora hora ja de començar-ne a regularitzar lo subjuntiu?

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Mapa del Cerví (2.756 m), amunt de Manyanet.

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Com a bon geògraf, comenta la mala planificació territorial de la carretera. «Una altra nota molt curiosa de la desgavellada administració espanyola ens ofereix el pont dels Set Ulls, que es troba anant de Sant Salvador a Vilamitjana», que tot i ser de nova construcció fou enderrocat per una forta torrentada, «i allí jau fa més d'una dotzena d'anys, sense que ningú  se n'apiadi». Llavors, los carruatges havien de travessar pel gual lo riu Gavet [o de Conques], i els viatgers, si no volen pendre un remull, no es poden moure del cotxe, amb el consegüent perill de bolcar». 

Quina desgràcia, això de l'administració espanyola! A veure quan mos podrem traure de sobre aquesta colonització!

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

La capitalitat trempolina.

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

La Pobla de Segur.

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Comentari sobre la casa pairal del Baró d'Eroles a la històrica antiga vila de Talarn, sempre acusada de gavatxa pels veïns dels altres pobles, segons que deien per la filiació botiflera durant la Guerra contra los Borbons.

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Carrer Major, la Pobla de Segur.

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

De la Pobla cap a Llevata per la ribera de Sarroca de Bellera.

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Lo Congost d'Erinyà, «límit natural entre dues comarques ben distintes. A la part deçà encara en veuen vinyars i oliverars. Un pic travessat l'estret, comença la regió dels prats i entrem en plena muntanya: la Muntanya xica, com l'anomenen, per diferenciar-la a la que correspon a la del Noguera... La naturalesa es mostra aquí aspra i salvatge».

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Lo Congost d'Erinyà amb lo pont romànic.

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

A l'origen de la ribera de Sarroca, «s'oviren les muntanyes de Manyanet, amb l'enlairada punta del Cerví».

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Lo pont medieval de Sarroca de Bellera.

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

«La Ribera s'estreny a l'indret de Xerallo, aplec de cinc o sis cases a un quart de Sarroca». Llavors encara faltava mig segle perquè hi aixequessin aquell esguerro fastigós de la cimentera, «i torna a obrir-se així que es descobreix la vall de les Iglésies, dominada pels alts cims del Cerví i Punta de Llena». Los mitjans de transport animal de l'època, algun cop també provocaven algun ensurt: «l'animal que muntava, a punt d'estimbar-se, em feu rodolar entre esbarzers».

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Fins a Manyanet, «lo camí ribereja cosa de deu minuts i enfila tot seguit un coster recobert d'espessa brolla al damunt d'estret engorjat per on s'escola el riu, amagat entre salzes i bedolls».

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Manyanet, la Ribera de Bellera.

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Lo camí «no té més de tres pams d'ample, i potser passa de cent metres el ribast [l'esbalç] que s'obre al seu costat». són passats a la vall de Llevata, «verda i joliua, poblada de pastors a l'estiu i a l'hivern convertida en immensa gelera, com ho devia haver sigut en èpoques remotes». D'allà, per quatre colls de muntanya, se comuniquen amb les comarques veïnes: lo port cap a Filià i Cabdella, lo coll de rus cap a Taüll, lo pas de Tartarrois  cap a Taüll i el port del Ginebrell, també cap allà. Los excursionistes faran nit a la cabana del vaquer de Manyanet, a 2.025 m.

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Los pastors de la Cabana de Llevata, del vaquer de Manyanet, «abrigats amb la característica capa de burell blanc [roba de drap de llana basta], calada la caputxa i proveïts de llargs bastons, semblen més aviat guaites d'una aduar alarb que no pas senzills habitants de la nostra muntanya».

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

La cabana és molt senzilla i humil, i passada la desconfiança primera, los pastors los ofereixen de compartir ço que tenen. Al calderet de fer la minestra al foc d'un feix de llenya, lo Juli Soler «acredita una vegada més les seves envejables qualitats de cuiner improvisant un esplèndid sopar de campanya».

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

A trenc d'alba, un dels pastors los farà de guia fins al cim del Cerví, una ruta d'un parell d'horetes, amb la part final ben aspra, acanalada i de fortes vessant, «que ens obliguen a reposar sovint per a reprendre amb més delit la ferma pujada».

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

La boira los va embocallant a mesura que s'acosten al cim, que guanyen al crit de Visca Catalunya! «Les fortes ratxades de la tramuntana escombren en un moment l'amoïnadora boira» i se'ls obre tot lo grandiós paisatge de pics: en dies clars pots albirar-se fins i tot lo «castell» de Lleida, la Seu Vella.

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Lo Cerví mostrava, en començant lo segle XX, una blanca congesta, per la qual de la muntanya se'n deia d'Euga Blanca o Aigua Blanca. La baixada, per entremig d'escarpades canals, no els fou gens fàcil. «La davallada que va al port d'Erta és encara més esgarrifosa. No podem moure un peu sense tenir assegurat l'altre i ben fermat l'alpenstock [lo bastó amb punta de ferro usual en aquells muntanyistes]».

 

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Arribats a Erta a l'hora de dinar, lo descens a la tarda passa per Erill-Castell, bressol de l'antiga família d'Erill, «dels quals fets i proeses n'està plena la història de Catalunya». Finalment, parada i fonda al Pont de Suert. La travessa de Noguera a Noguera arriba a la fi. «Com a bons catalans no reconeixerem jamai l'esquarterament dels nostre casal: el Ribagorça ens pertany lo mateix que la Cerdanya i el Rosselló. Com a excursionistes, protestarem sempre que se'ns hagi volgut arrabassar la Maleïda, el Carlit i el Canigó». 

Llastimosament, bona part dels muntanyistes actuals ni ho saben: és lo país que tenim!

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Vall i port d'Erta, amb lo Cerví al fons.

[2514] Centenari de la primera ascensió nacional del Pic de l'Aneto a l'hivern

Quinalafem.blogspot.com