.jpg)
Dels colors del verd, etimologia.
Lo color verd és un color bessó, sí, del color groc. L'arrel indoeuropea *ghel- (lluir, brillar) va ser emprada antigament per anomenar colors relacionats amb la llum i el groc, però també en determinades llengües el verd: a les llengües eslaves lo mot verd comparteix la mateixa arrel que groc. Sembla que fa una dècada de mil·lennis o més, no hi havia gaire necessitat de diferenciar aquests matisos de lluïssor de l'àmbit natural. L'albanès n'és un exemple clar: va agafar l'arrel del llatí galvinus 'groc' per al color verd (gjielber), i l'arrel llatina del verd (viridis), per al groc (verdhe).
En canvi, a les llengües romàniques, lo mot deriva del llatí VIRIDIS, que tenia lo significat de verd, però també se relacionava amb les nocions de vigor i creixement, per relació amb la verdor natural de les plantes que creixen i són plenes de vida. Sembla que també en los allunyats temps de l'indoeuropeu, aquest viridis compartia arrel amb vir, virilis, nocions que remeten a la joventut i la virilitat masculina, com la fruita verdosa, a punt de la groguenca maduració. En les llengües germàniques, l'arrel fora compartida amb la noció del verb créixer, p.ex. ang. to grow.
Color verd, Joan Coromines (DECLC).
L'adjectiu VIRIDIS fou en llatí d'una sola terminació i així també en la nostra llengua medieval, encara a finals del segle XV. Només lo francès, l'occità i lo català l'han convertit en adjectiu amb forma també femenina en la llengua moderna.
Dels colors del verd: julivert.
Etimologia: Del llatí vulgar *jolium viride (literalment «jull verd»), des del segle XIII.
La tradició escrita l'ha fixat amb -t final, que és com se pronuncien totes les oclusives finals.
Lo nom del color, però, s'hagué de circumscriure a la norma del derivat quan l'oclusiva ve després de consonant: sord-sorda, sort-sortós, verd-verda. Encara que és tema per a una altra ocasió, aprofito per dir que no me sembla la millor solució ortogràfica. Lo nostre seny ordenador, Mestre Fabra, ho feu amb precisió de científic, però la llengua sobrepassa normes i ciència: des de fa segles, invariablement a tot lo domini, les oclusives s'han ensordit: no calia passar a escriure'n algunes amb la grafia de la sonora (entre les quals verd o Puigverd o collverd). Com dic, no m'hi embolico més, per ara.
Verd malaquita.
Verd maragda.
Verd auliva.
Verd o blau turquesa.
Dels colors del verd, etimologia.
La llista dels tons de verd és prou àmplia: des del verd oliva al maragda, cadmi, malaquita, al turquesa, que per a molts és verd blavós i per a d'altres, blau verdós.
Dels colors del verd, etimologia.
Verdolaga.
Malgrat la falsa aparença, la verdolaga, habitual dels nostres jardins, que ja no mengem i considerem mala herba, no deriva de verd:
«Pres del mossàrab *berdolaca (testificat en les variants bardilàqa i barduqàla), que per la seva banda prové del llat. portulaca id., derivat de portula ‘porteta’, a causa de l’opercle que presenta la llavor capsular d’aquesta planta, en forma de porta», amb primera documentació al segle XIII, en text d'Arnau de Vilanova (Joan Coromines, DECLC).
«D'on venen els colors?»
(Català per ser feliç, enllaç).
A la segona mitat del segle XX, per contrast amb la negror i grisor de la contaminació de la revolució industrial, i directament lligat amb la idea de vida i renaixement, sorgeix la ideologia ecologista, que adopta el verd com a element distintiu. La que havia de ser revolució verda ha derivat en un postureig polític generalitzat, en què els partidaris prediquen transformacions econòmiques, productives, socials i de tota mena, que no practiquen o només en petits detalls, ací i allà.
Com que no acabaríem mai, direm que l'expressió verd pot indicar el to sexual d'un escrit, frase, acudit, llibre, pel·lícula, etc (un vell verd, un xiste verd, una pel·lícula verda, eren expressions habituals a finals del segle XX, ara molt més escasses). Així mateix, lo fem anar per denotar que alguna cosa o a algú li falta maduresa: està verd, és més verd que una ceba...
I en los afers del cor, recordeu que si us agrada el color verd, l'amor s'hi perd.