 |
| 2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida». Segons Joan Coromines, per regla general, els topònims repetits remeten a son original, és a dir, que el terme repoblat rebia el nom de procedència dels seus primers repobladors. Aquest hauria estat el cas d'Artesa, que després de la conquesta de Lleida de 1149, fou un terme atorgat a Gombau de Ribalta i Arnau d'Artesa de Segre. |
 |
| 2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida». Des del 1380, en època de Pere III, el terme d'Artesa passà a jurisdicció dels Hospitalers, l'orde de Sant Joan de Malta, i hi romandria fins a la constitució dels ajuntaments moderns després de la constitució espanyola de Cadis de 1812 i la desamortització de 1835. Una inscripció en pedra de l'any 1778 guardada a la Casa de la Vila d'Artesa testimonia aquesta jurisdicció: «Essent Gran Prior de Catalunya lo Il·lustríssim ... Don Manuel de Montoliu i Boxadors, a sas expensas se ha fet aquesta fàbrica per la recol·lecció de grans i presó en lo any 1778». El gran prior era el màxim dirigent de l'Orde hospitalera. |
 |
| 2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida». La vila closa d'Artesa o Vileta emplaçada sobre un ferm turó rocós, i un petit castell i una capella romànica dedicada a Sant Miquel, ja desapareguts, degueren ésser els nuclis originaris de la població al segle XII. |
 |
| 2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida». El creixement del segle XVIII sota dominació borbònica, després de les devastacions del terme durant les guerres dels Segadors i de Successió a causa del pas dels grans exèrcits que posaren setge a la ciutat de Lleida. |
 |
| 2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida». L'església parroquial de Sant Miquel (1727), en l'adust i pobre estil barroc de la plana lleidatana. A la dreta, amb la roba estesa, la casa on vaig nàixer al Carrer Mestre Ginera. |
 |
| 2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida». L'antic altar major de l'església, cremat pels revolucionaris com a resposta a l'aixecament feixista del 18 de juliol de 1936. |
 |
| 2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida». L'ermita de Sant Ramon Nonat (1777), erigida per la família Jové, grans propietaris rurals de l'època, com a acció de gràcies per la bona resolució del part de la seua jove després que patís un accident per causa d'un cavall desbocat que féu bolcar el carruatge just al lloc on s'erigí la capella. |
 |
| 2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida». Gojos, imatge i ermita de Sant Ramon, però sense campana, robada reiteradament pels veïns de Puigverd, segons la brama popular. |
 |
| 2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida». El pas del Canal d'Urgell, i després del Canal Auxiliar, bé que migpartiren el terme just per damunt del poble, n'asseguraren el futur, ja que el reg ha estat essencial per mantindre el rendiment agrari del terme. Com escrivia Madoz al segle XIX: «el término abraza 1200 jornales, que aunque son de tierra fértil por naturaleza, no producen, la parte destinada a cultivo, todo cuanto podría rendir, porque escasea mucho el riego, no teniendo otras aguas que las del riachuelo llamado la Femosa, el cual suele agotarse durante el estío». |
 |
| 2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida». La vista googleliana mostra les dues Arteses: la verda del reg i la groga del secà. |
 |
| 2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida». Artesa formarà part de la comarca del Segrià des de la divisió republicana dels anys 1930. |
 |
| 2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida». Els orígens de la família Moix d'Artesa es remunten als començaments del segle XIX, quan el primer Moix artesenc s'hi instal·là procedent de Castelldans. D'aleshores fins avui, set generacions han mantingut la presència de la casa. |
 |
| 2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida». Sembla que Moix era un renom, ja que no apareix en els documents oficials o testaments més que ocasionalment. Les dos o tres vegades que el trobem, és molt probable que es fes anar per desconeixement del cognom real de la família, ja que des des sempre i encara avui, molts veïns creuen que Moix n'és el cognom. |
«Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida»,
treball de recerca de Meritxell Mir i Puig,
INS Gili i Gaya, curs 2013-2014.
part 1:
