 | ||
| 1881. L'Almadrava de Sant Jordi, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp), «La Ilustració Catalana» (sic), núm. 44, 20 de setembre (ARCA). Un gravat d'inigualable vàlua històrica i etnològica: la platja de l'Almadrava de fa gairebé un segle i mig, que mostra la cabana de pescadors ran de mar, amb un vaixell ancorat carregant la producció de tonyina. Per trobar-se a l'altra banda del Coll de Balaguer, just passada l'actual central nuclear i al barranc del cap del terme, i potser per tindre també orígens valencians, sempre se l'ha relacionat més amb l'Ametlla que amb l'Hospitalet. Per això, el nom de Sant Jordi, del proper castell hospitaler a mig camí de l'Ametlla.
|
 |
| 1881. Platja de l'Almadrava de Sant Jordi, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp), «La Ilustració Catalana» (sic), núm. 44, 20 de setembre (ARCA). Detall de la passera per carregar la petita goleta. Les tonyines de cap per avall en un llarg tronc són tallades i netejades, convertides en saladura. |
 |
| 1881. Platja de l'Almadrava de Sant Jordi, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp), «La Ilustració Catalana» (sic), núm. 44, 20 de setembre (ARCA). L'amarratge de vaixell a la costa no podia ésser tasca fàcil a causa de les aigües baixes i els bancs de roques que hi havia ací i allà al llarg de la costa. La pesquera amb almadrava és documentada des del segle XVI. Catalunya arribà al segle XIX al seu nombre màxim d'almadraves. Les més importants, la de Roses, parada per darrer cop l'any 1923, i la de l'Hospitalet, al Cap de Terme, a la platja dita de l'Almadrava per aquesta òbvia raó. Un projecte del Museu de la Pesca de Palamós, denominat Història i memòria de la tonyina a Catalunya (2008), recull testimonis escrits i orals d'antics pescaires de l'almadrava del Cap de Terme. S'hi reconstrueix la vida diària de les gairebé 30 famílies que arribà a haver-hi instal·lades en aquesta petita 'colònia pesquera'. «A redós de l'art de l'almadrava sorgí un barri mariner amb una trajectòria vital paral·lela a la sort de la pesquera, la vida era dura i monòtona, i s'havia de complementar el jornal amb altres activitats rurals. L'almadrava de Cap de Terme va ser la més petita de les almadraves peninsulars de les dècades centrals de segle XX. Les captures, no obstant, van patir l'efecte de la sobreexplotació del recurs i de l’aparició de flotes de tonyinaires de cèrcol. L’almadrava de Cap de Terme va desaparèixer a inicis de 1960». |
 |
DCVB. Almadrava. Tonaira.
Almadrava és un mot originari de l'àrab, gairebé inalterat en la forma i en el significat. Es tracta d'una xarxa grossa, calada dins el mar per tal de capturar-hi gran peixos. Amb una segona xarxa que s'apuja des del fons, se'ls feia surar per tal de poder-los matar en superfície amb arpons o garrots. Un cop ben atonyinats, i mai tan ben dit, les tonyines eren carregades a pes de braços a les barques que sostenien les xarxes.
El mot tradicional, però, era tonaira, documentat ja al segle XIV, derivat del mateix ètim llatí de tonyina. Així mateix ho recull Coromines al seu diccionari.
|
 |
| Anys 1920-30. Platja de l'Almadrava, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp). La història de la pesca de tonyines per mitjà de l'art de l'almadrava és tan llarga en aquest racó de la costa, passat el coll de Balaguer, just a tocar del barranc del cap del gran terme o Punta del Codolar a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, allà on a l'any 1967 s'hi aixecaria la primera central nuclear de la nostra història, que fins i tot ha donat nom al lloc. La imatge del pou a la platja és molt sorprenent. Hi devia haver aigua, és clar, però potser no tan dolça com haguessin volgut les vint famílies de pescadors que hi vivien. La tradició de la pesca d'almadrava en aquests sorrals de la Costa Daurada tarragonina es remunta al segle XVI en la seua primera documentació, tot i que de ben segur ja es tractava d'una activitat tradicional en aquella època. Escriu en Marc Soler (2012) en un interessant article en son blog: |
«L'actual platja de l'Almadrava rep el seu nom gràcies a l'existència en el seu sorral d'una comunitat de pescadors dedicats en aquest art de la pesca de la tonyina des de mitjans del s.XIX fins a finals de la dècada dels anys 50 del segle XX quan, segons explica l'historiador Xavier Figueres al llibre Postguerra a l'Ametlla de Mar, «s'hi estableixen pescadors procedents de Benidorm comandats pels arraixos de la família Llorca». A partir d'aquest moment es crea un nucli habitat, amb cabanes a l'estil de les valencianes, i amb contactes amb l'Hospitalet de l'Infant i l'Ametlla de Mar. Però les notícies històriques sobre l'existència d'almadraves en el terme de Vandellós i L'Hospitalet de l'Infant estan documentades de molt abans.
«Segons es pot llegir al volum Documents de la Baronia d'Entença de Manuel Romero i Maria Teresa Palet a l'any 1595 el rei Felip II va concedir a Pedro Gamir la facultat de pescar lliurament durant deu anys totes les tonyines de les almadraves del Principat. Això entrava en contradicció amb la jurisdicció secular dels senyors de la baronia que en aquells temps tenien arrendat el dret d'almadrava al Coll de Balaguer a uns mercaders valencians, Joan Saró i Antoni Balansà, des del riu Llastres fins el barranc de Codolar (actual Cap de Terme) i torre de Sant Jordi. Els Ducs de Cardona varen obtenir de l'Audiència de Catalunya la confirmació dels seus drets sobre els mars del Coll de Balaguer. Es veu, doncs, que els conflictes entre centre peninsular i perifèria ja venen de lluny.
«El cas és que del document es dedueix que a la platja del Torn (a sota mateix del Coll de Balaguer) hi havia des del 1619 una almadrava que explotava el francès Jeronim Baudin segons llicència concedida pels ducs durant quinze anys. Pel llibre Full d'història de de la vila de Tivissa de Màrius Bru, que l'any 1614 el duc de Cardona signava un contracte d'arrendament amb persones de Reus que els facultava a pescar tonyines amb almadrava a 'la mar de l'Hospitalet de l'Infant del Coll de Balaguer...' i s'hi dona notícia de l'existència de magatzems on salar i guardar els arreus de pesca i 'habitació' per a les persones que treballaven a la pesquera.
«D'altra banda, en el Diccionario Histórico de las artes de la pesca nacional (Madrid, 1791-1795) d'Antonio Sañez Reguant, ictiòleg i escriptor nat a Barcelona a mitjans del segle XVIII, hi trobem la descripció de l'almadrava que figurava a la punta del riu Llastres. Una il·lustració del perfil de la costa que hi surt publicada no deixa dubtes tocant a la localització. L'autor ens diu que l'almadrava era de retorn, és a dir capturava les tonyines en la seva migració de tornada cap a l'estret, cosa que passava a la tardor un cop feta la posta al Golf de Lleó. Era calada a 15 braces de profunditat. Una braça equival a 1,6719 m.
«Les notíces a la premsa també ens donen informació sobre l'almadrava moderna. Per exemple, al diari La Provincia del 10/08/1889 s'informa, tot fent-s'hi ressò del que deia el diari Lo Somatent de Reus, que s'ha pescat "la fabulosa cantidad de 540 atunes" alguns dels quals pesaven "de 600 a 700 kilógramos". I també s'explica que a Reus es van vendre els 300 grams a l'ínfim preu de 20 cèntims. A l'edició corresponent al 21/09/1876 de La Opinión, la notícia era que s'havien pescat fins a 500 arroves de tonyines (uns 5.751 quilos). També per la premsa de l'època sabem de l'existència d'altres almadraves a les aigües del golf de Sant Jordi. A El Mercantil del 26/11/1889 s'informa que la "Ayudantía de marina de Tortosa" ha fet public que s'ha demanat permís per establir-ne una a la Punta de l'Àliga al Perelló».
 |
1806. El Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El port del Coll de Balaguer des de la platja de l'Almadrava, més o menys. A dalt, la fortificació dita de Sant Felip que guardava militarment el pas. En aquest paratge desèrtic, inhòspit i ventós, molt ventós, va calar-s'hi l'almadrava, que el Diccionario Histórico de las artes de la pesca nacional emplaça a la desembocadura del riu Llastres, al cap de terme septentrional de l'Hospitalet, però que totes les altres dades històriques situen al cap de terme meridional, a la platja coneguda des de llavors com a Platja de l'Almadrava. |
 | ||
1938. El Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Les Ales Negres feixistes italianes al servei del feixisme espanyol bombardejaren el pas de comunicacions terrestres estratègic que era el Coll de Balaguer. S'hi veu el vell camí zigzaguejant del port, i la nova carretera, futura N-340 i la línia recta del ferrocarril. Ben visible, el barranc de Llèria, al costat del qual s'aixecarà el complex nuclear. |
 |
| 1938. El Coll de Balaguer (el Baix Camp). Detall del barranc de Llèria. Entre aquesta riera i la de Cap de Terme, un poc més avall cap al sud, s'hi emplaçava la colònia pesquera de la Platja de l'Almadrava. El queixal que fa la costa just després de la riera, correspon a la Cala Justell o Gestell, actualment zona humida i paratge natural, lloc escollit per cap dels insurgents antirepublicans (espanyols) per desembarcar a Catalunya des de Mallorca durant la darrera Guerra del 36. Al final, els plans del general (espanyol) sublevat es decantaren per la conquesta terrestre a través de l'Ebre. |
 |
| 1938. El Coll de Balaguer (el Baix Camp). Detall de la fortificació bombardejada. El famós antic camí de carro amb les grans ziga-zagues de la banda meridional s'aprecia amb nitidesa. També les files de ceps dels camps de conreu. Primer la fil·loxera i després el complex nuclear canviarien per sempre el paisatge de la banda meridional del Coll de Balaguer. Gairebé cent anys després, dos autopistes i una línia nova de ferrocarril acabaran per col·lapsar aquest mil·lenari pas, que les legions romanes, ja en fa més de dos mil, creuaven Via Augusta avall. |
 |
| 2011. Platja de l'Almadrava, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp). Article de Marc Soler, «La Vanguardia», 16 de desembre. Una magnífica ressenya sobre la desapareguda vida dels almadravers de la Costa Daurada, amb descripció del seu estil de vida i de l'esperit de comunitat forjat per la necessitat de treballar sempre junts, els uns al costat dels altres. L'informant n'era en Manuel Núñez Pérez, de la darrera generació de tonyinaires establerta a l'Almadrava. Els almadravers provenien de l'almadrava de Benidorm. La imatge dels anys 50 del segle XX mostra l'arribada a la platja d'una barca plena d'enormes tonyines. |
 |
| 2011. Platja de l'Almadrava, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp). Article de Marc Soler, «La Vanguardia», 16 de desembre. Tots els membres de la família tenien una ocupació encomanada. Les dones havien d'apedaçar les 'sàrcies' [xarxes], mentre els homes, és clar, es feien a la mar i al cop, la tasca de llançar-se a l'aigua mentre les barques estrenyien les xarxes per agafar les tonyines a pes de braços. Calia que s'emboliquessin les cames amb les robes amb què venien embolicats els cables per evitar ferides. L'almadrava es parava a la primavera i comportava tot un ritual. Després, calia esperar l'arribada dels peixots. |
 |
| 2011. Platja de l'Almadrava, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp). Article de Marc Soler, «La Vanguardia», 16 de desembre. Els almadravers del golf de Sant Jordi hi foren establers des de mitjan segle XIX a mitjan segle XX. |
 |
| Anys 1950. Platja de l'Almadrava, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp). Article de Marc Soler, «La Vanguardia», 16 de desembre 2011. Les cases dels darrers almadraves de després de la guerra. La capella fou construïda al 1927. La moderna Almadrava, la turística, seguirà aquesta primitiva alineació de cases. A primera línia, s'hi identifica l'antic pou quadrat. |
 |
| Anys 1950. Platja de l'Almadrava, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp). Article de Marc Soler, «La Vanguardia», 16 de desembre 2011. Detall de la darrera Almadrava dedicada a la pesca, presidida per l'ermita. Els tancats devien d'ésser per als ramats que complementaven els ingressos. |
 |
| Anys 1950. Platja de l'Almadrava, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp). Article de Marc Soler, «La Vanguardia», 16 de desembre 2011. Les àncores de més d'una tona de pes que servien per lligar els cables de les xarxes, que podien fer un braç d'ample. Els esmorzars de forquilla i ganivet, amb el porró enlaire sense parar, per celebrar l'èxit de la pesquera devien d'ésser memorables de veritat. Els pescadors intercanviaven peix per verdures i carn amb els pagesos dels voltants. |
[1809] L'antiga tonaira de la Platja de l'Almadrava (ii): els turistes
[1552] El Coll de Balaguer de fa més de dos-cents anys
[1552] El Coll de Balaguer de fa més de dos-cents anys
