[136] Vistes lleidatanes dels 60 (del segle passat)

Anys 1960-70. Postal de Vielha. 
Nosaltres ho vam resseguir tot amb l'R-4 blanc familiar: L-65315.

Anys 1960-70. Vall de Boí 
Toponímia espanyolitzada, d'acord amb les «lleis» del règim de l'època.

Anys 1960-70. Postal de Balaguer.

Anys 1960-70. Postal de Bossost.

Anys 1960-70. Postal del Pallars sencer.

Anys 1960-70. Postal de la Seu d'Urgell.

Anys 1960-70. Postal de la Seu Vella de Lleida.

Anys 1960-70. Postal de Lleida.

Anys 1960-70. Postal de Lleida.

Anys 1960-70. Postal de la Vall d'Aran.

Anys 1960-70. Postal del Pont de Suert.

Anys 1960-70. Postal de la Seu d'Urgell.

Anys 1960-70. Postal de Sort.

Anys 1960-70. Postal de Tremp.

Anys 1960-70. Postal de la Vall d'Aran.

Anys 1960-70. Postal de la Vall d'Aran.

Anys 1960-70. Postal d'Aigües Tortes.

Anys 1960-70. Postal de Tremp.

[101] Banderinada «leridana»

[135] Els carrers de Lleida, 1910

1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento»

d'Alberto Martín Editor, BCN (ICC).

1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», 

A. Martín.

  Detall de Cappont, barri encara incipient de poques edificacions, on s'observa a l'esquerra el camí d'Albatàrrec i el gran areny que era encara el marge esquerre del riu. El Pont Vell s'estava reconstruint després de la riuada de 1907, segons projecte de Josep Bores, enginyer a qui es dedicà la plaça d'entrada al pont. La «Carretera de les Garrigues», després avinguda, donava un tomb marcadíssim a l'arribar al pont, ja que els Camps Elisis, on destaca el gran requadre del Teatre que hi havia, arribaven a les escales de la plaça Josep Bores.

1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», 

A. Martín.

Detall de Cappont, amb la carretera de Madrid a França per la Jonquera (que anys després s'anomenarà Av. Tarradelles) al costat dels Camps Elisis, i el camí de Granyena encara com avui en dia. El primer pont del tren, al mateix lloc on fou refet per dos cops, al voltant dels anys 30 i després de la Guerra Civil.

La sèquia de Torres encara era del tot descoberta (aprox. sota de l'actual Av. d'Alacant). Als anys 1950, el meu pare havia vingut a fer-hi les «llímpies» de la «secla», abans que fos colgada (per a vergonya de qui ho decidís). Les dites «llímpies» eren els treballs que es feien de manteniment, per traure'n el senill (els joncs que es feien dins l'aigua) i refer-ne els marges.

1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», 

A. Martín.

Detall de la Banqueta i Blondel, amb el primer «muro de contensión» construït després de la desaparició de la muralla. Blondel és encara un passeig estret davant la Paeria. El Govern civil (espanyol) a la Plaça de la Llibertat (després de Sant Francesc) i el Govern militar (espanyol) a la cantonada del carrer Major amb Cavallers. L'antic Hospital de Santa Maria, encara hospital (civil i militar) davant per davant de la ben visible planta de la Seu Nova amb el Convent de les Descalces a l'esquerra. El Carrer de Cavallers puja fins a l'Església dels Dolors i el Roser, llavors l'institut de la ciutat. Al peu de la Seu, l'antic cementiri de Sant Andreu.

1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», 

A. Martín.

Al final de Blondel, el Mercat de Grans o de Sant Lluís, i el tomb que fa el carrer per encarar cap a la Plaça de Catalunya, just davant de l'església de Sant Antoni i Alcalde Costa. La Rambla d'Aragó començava a mitja Av. Catalunya, a partir del Carrer Acadèmia, el qual fins a l'obertura del pont dels instituts era per on passava la carretera «nacional». Una sèquia baixava cap al riu des de la Mariola, on hi havia el «Molino de Bartolo» amb la bassa d'aigua al costat, i els edificis de l'«Elèctrica del Cinca» i de l'«Elèctrica de Lleida».

1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», 

A. Martín.

Els edificis de l'Escorxador municipal a l'anomenat llavors Carrer de Miquel Ferrer (actualment Lluís Companys). L'antic Montepio, a l'actual edifici de la Delegació de Cultura de la Generalitat, i la Casa de Caritat a l'actual Biblioteca pública. La Rambla d'Aragó construïda en el lloc de l'antiga muralla, encara ben deserta d'edificis a l'altre costat.

1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», 

A. Martín.

Detall de la Rambla d'Aragó, en el lloc de l'antiga muralla que pujava fins a la porta de Boters. Anant pujant hi trobem els Jardins del Palau del Bisbe i el palau, amb el nou i solitari edifici del Seminari a l'altre costat de rambla, per acabar a la ja llavors anomenada Plaça Cervantes amb l'edifici de la Presó (llavors dita «celular», i ara anomenada «Hacienda»). El carrer de Cavallers que acabava a la plaça de «los Cuarteles», encara sense el mercat del Pla.

1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», 

A. Martín.

Detall de l'encapçalament del plànol de la ciutat d'ara fa cent anys.

1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», 

A. Martín.

Detall del carrer de Balmes fins a Ricard Vinyes, llavors simplement Carretera d'Osca, amb l'edifici de l'asil Borràs a l'actual plaça de Pau Casals. De Sant Martí per avall hi havia els dominis de l'anomenat Camp de Mart. El Passeig de Circumval·lació, construït per la banda posterior del turó de la Seu, és l'actual Av. de Prat de la Riba. La «zona alta» de Lleida era tan sols un descampat.

1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», 

A. Martín.

Detall de tota la Rambla d'Aragó.

1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», 

A. Martín.

Detall de Boters. Hi veiem l'Església de Sant Llorenç, la Plaça de l'Ereta o la Plaça del Dipòsit.

[140] Carrers i places de 1910

[134] Portades d'avantguarda a «Vida Lleidatana»

1928. Revista «Vida Lleidatana», núm 57 (UdL, Càtedra Màrius Torres).    

Revista lleidatana en plena dictadura espanyola i primoriverista, que fou la introductora de les primeres pinzellades d'avantguarda en la cultura lleidatana. Entre les novetats que aportà, la popularització del topònim normativitzat «Lleida» enlloc del tradicional d'arrel medievalitzant «Lleyda».

1928. Revista «Vida Lleidatana», núm 59.    

La introducció de les línies rectes i de les figures geomètriques assenyalava l'abandó definitiu del recargolament modernista, ja passat de moda a tot Europa. Número especial dedicat a l'escriptor Ignasi Iglésias, al preu d'una pesseta.

1929. Revista «Vida Lleidatana», núm 62.    

Joc aleshores novedós de línies i espais buits, amb toc de color.

1929. Revista «Vida Lleidatana», núm 64.    

L'ús de colors llavors poc habituals era signe de trencament amb la tradició.

1929. Revista «Vida Lleidatana», núm 66.    

Portada avantguardista. Color, geometria i buit.

1929. Revista «Vida Lleidatana», núm 67.    

Portada avantguardista. La tipografia classicitzant també fou signe d'avantguarda a Catalunya, i l'índex ressembla una columna romana.

1929. Revista «Vida Lleidatana», núm 73.    

Portada avantguardista. Els buits blancs i la manca de recarregament visual marcava distàncies amb la tradició recent.

1929. Revista «Vida Lleidatana», núm 74.    

Portada avantguardista. Inici d'una sèrie de portades amb els triangles a dalt i a baix, del mateix o de diferents colors.

1929. Revista «Vida Lleidatana», núm 83.    

Portada avantguardista. També l'enfocament dels continguts, sorgits de la tradició local, però plenament universals alhora per la seua rigorositat i qualitat, lluny de la «xabacaneria» localista, marcava el punt d'inflexió de la incorporació de Lleida a la cultura catalana moderna.

1929. Revista «Vida Lleidatana», núm 84.    

Portada avantguardista. La tipografia vertical també marcava la modernor de la publicació. La tercera generació de la Renaixença lleidatana portà la cultura lleidatana a la seua màxima esplendor, que es perllongaria durant els anys republicans.

1930. Revista «Vida Lleidatana», núm 85.    

Portada avantguardista. Ara amb el quadrat interior acolorit.

1930. Revista «Vida Lleidatana», núm 87.    

Portada avantguardista. La buidor i la recta avantguardistes. Per a un breu resum històric de l'aportació i autors de la revista, consulteu la ressenya següent: Torrent, Joan; Tasis, Rafael (1966). Història de la Premsa Catalana. Barcelona: Bruguera, vol. II, pàg. 664-665.

[83] Cal·ligrama a Guynemer

[133] Terradets, cent anys de carretera

1909. Pas de Terradets. Pont del Mig (revista lleidatana «El País», núm.3-4).

L'antic pas de caminer abans de la construcció de la carretera feta expressament per l'empresa constructora del pantà de Sant Antoni. Una de les poques inversions que «l'aventura de l'aigua» va deixar al Pallars, malgrat els festejos commemoratius de cent anys després als Pearson i companyia (ei, només és una opinió personal i potser no l'encerto, cadascú que s'ho rumio).

1912. Pas de Terradets. Pont del Mig.

1913. Pas de Terradets. «Geografia general de Catalunya», de Francesc Carreras Candi.

1921. Pas de Terradets. (revista CEC).

1928. Pas de Terradets. «Lleida», núm.81).

Vista de la Noguera Pallaresa entre els mollons de la carretera, tan típics en altres temps, avui pràcticament desapareguts, i substituïts per "fantàstiques" tanques metàl·liques.

Anys 1930. Pas de Terradets (foto Silvi Gordó, de la Pobla de Segur).

Quilòmetre 49.

Anys 1940. Pas de Terradets.

Els característics túnels, carretera encara sense asfaltar. Terradets i el pantà de Sant Antoni foren un objectiu militar de primeríssim interès per als franquistes (any 1938) per tal de dominar la ruta del Pirineu i el subministrament de llum a Barcelona.

Anys 1960. Pas de Terradets.

Sis-cents per la carretera estreta i tot just asfaltada d'aquells anys, sense senyalització i acompanyada durant tot el recorregut d'aquells característics pals de la llum.

Anys 1960. Pas de Terradets.

A l'altra banda, els túnels del tren.

Anys 1960. Pas de Terradets.

L'antic pont sobre la Noguera Pallaresa al camí d'Àger. A la dreta, la carretera amb «lo cotxe de línia».

Anys 1970. Pas de Terradets (foto Lluís Prieto).

La carretera per un costat, el tren de la Pobla per l'altre. Terradets és el començament de la Terra Alta, o de la Terra Baixa, segons que pugem o baixem.

Anys 1990. Pas de Terradets.

Una foto esfereïdora, penjat a la paret del Montsec (en desconec l'autor, per a ell tot el mèrit).

Anys 2000. Pas de Terradets.

La nova carretera, ben ampla i amb nous túnels, que facilita la comunicació amb el Pirineu, però sense l'encant d'antany, oi? No es pot tindre mai tot... 

[354] Terradets 1890-1920

[132] De Mequinensa i l'Aiguabarreig del Sis-cents

1660. Mequinensa i l'Aiguabarreig. Gravat del Cavaller de Beaulieu.
  Vista esplèndida del castell de «Miquirensa», com sempre han dit els del poble mateix. Una fortificació dalt d'un turó, encara molt més inexpugnable al natural, per tal que la noblesa de la casa Montcada pogués dominar un nus de comunicacions essencial entre Cinca, Segre i Ebre.

1660. Mequinensa i l'Aiguabarreig. Gravat del Cavaller de Beaulieu.
  L'antic poble al peu del castell. Les aigües de cua del pantà de Riba-roja se l'engoliren al 1962. La presa del pantà de Mequinensa és aigües amunt del poble. L'any 1953 l'Església Catòlica en aliança amb el franquisme s'havia engolit Mequinensa i Faió del bisbat de Lleida, al qual havien pertangut des del segle XII, en un aperitiu del que faria al bisbat lleidatà aquesta mateixa institució en aliança amb la «monarquia de safari» del país veí als anys 1990.

1608. Mequinensa i L'Aiguabarreig. Al mapa, «Miquinença».
  Detall del mapa «Cataloniae Principatus novissima et accurata descriptio», de Vrients.

Anys 1960-70. Mequinensa. 
  L'antiga «Miquirensa» abandonada (Foto: Jordi Peñarroja).

Anys 2000-10. Mequinensa.
  Les restes de l'antiga església colgada per l'aigua, recuperades (foto Heraldo de Aragón).

1660. Mequinensa i l'Aiguabarreig. Gravat del Cavaller de Beaulieu.
  Detall de l'Aiguabarreig, on veiem el monestir de Santa Maria d'Escarp al costat del Cinca (tot i que és a tocar del Segre), i el Monestir d'Avinganya («Vingania») a tocar del Segre, però aigües amunt de l'anterior.

1898. Runes de Santa Maria d'Escarp, 
(foto: Gaietà Barraquer, «Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX»).

Anys 2000. Vista de Santa Maria d'Escarp a peu de Segre.

1898. Runes de Santa Maria dels Àngels d'Avinganya 
(foto: Gaietà Barraquer, «Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX»).

Anys 1900. Runes del Monestir d'Avinganya (foto Roisin).

[372] Pel darrer tram del Segre