Seguidors

20120417

[132] De Mequinensa i l'Aiguabarreig del Sis-cents

1660. Mequinensa i l'Aiguabarreig. Gravat del Cavaller de Beaulieu.
  Vista esplèndida del castell de «Miquirensa», com sempre han dit els del poble mateix. Una fortificació dalt d'un turó, encara molt més inexpugnable al natural, per tal que la noblesa de la casa Montcada pogués dominar un nus de comunicacions essencial entre Cinca, Segre i Ebre.
1660. Mequinensa i l'Aiguabarreig. Gravat del Cavaller de Beaulieu.
  L'antic poble al peu del castell. Les aigües de cua del pantà de Riba-roja se l'engoliren al 1962. La presa del pantà de Mequinensa és aigües amunt del poble. L'any 1953 l'Església Catòlica en aliança amb el franquisme s'havia engolit Mequinensa i Faió del bisbat de Lleida, al qual havien pertangut des del segle XII, en un aperitiu del que faria al bisbat lleidatà aquesta mateixa institució en aliança amb la «monarquia de safari» del país veí als anys 1990.
1608. Mequinensa i L'Aiguabarreig. Al mapa, «Miquinença».
  Detall del mapa «Cataloniae Principatus novissima et accurata descriptio», de Vrients.
Anys 1960-70. Mequinensa. 
  L'antiga «Miquirensa» abandonada (Foto: Jordi Peñarroja).
Anys 2000-10. Mequinensa.
  Les restes de l'antiga església colgada per l'aigua, recuperades (foto Heraldo de Aragón).
1660. Mequinensa i l'Aiguabarreig. Gravat del Cavaller de Beaulieu.
  Detall de l'Aiguabarreig, on veiem el monestir de Santa Maria d'Escarp al costat del Cinca (tot i que és a tocar del Segre), i el Monestir d'Avinganya («Vingania») a tocar del Segre, però aigües amunt de l'anterior.
1898. Runes de Santa Maria d'Escarp, 
(foto: Gaietà Barraquer, «Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX»).
Anys 2000. Vista de Santa Maria d'Escarp a peu de Segre.
1898. Runes de Santa Maria dels Àngels d'Avinganya 
(foto: Gaietà Barraquer, «Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX»).
Anys 1900. Runes del Monestir d'Avinganya (foto Roisin).