 |
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento»
d'Alberto Martín Editor, BCN (ICC). |
 |
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín.
Detall de Cappont, barri
encara incipient de poques edificacions, on s'observa a l'esquerra el camí
d'Albatàrrec i el gran areny que era encara el marge esquerre del riu.
El Pont Vell s'estava reconstruint després de la riuada de 1907, segons
projecte de Josep Bores, enginyer a qui es dedicà la plaça d'entrada al
pont. La «Carretera de
les Garrigues», després avinguda, donava un tomb marcadíssim a
l'arribar al pont, ja que els Camps Elisis, on destaca el gran requadre del Teatre que hi havia, arribaven a les escales de la
plaça Josep Bores.
|
 |
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín.
Detall
de Cappont, amb la carretera de Madrid a França per la Jonquera (que anys després
s'anomenarà Av. Tarradelles) al costat dels Camps Elisis, i el camí de Granyena encara com avui en dia. El primer pont del tren, al mateix lloc on fou refet per dos cops, al voltant dels anys 30 i després de la Guerra Civil.La sèquia de Torres encara era del tot descoberta (aprox. sota de l'actual Av. d'Alacant). Als anys 1950, el meu pare havia vingut a fer-hi les «llímpies» de la «secla», abans que fos colgada (per a vergonya de qui ho decidís). Les dites «llímpies» eren els treballs que es feien de manteniment, per traure'n el senill (els joncs que es feien dins l'aigua) i refer-ne els marges. |
 |
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín.
Detall
de la Banqueta i Blondel, amb el primer «muro de contensión» construït
després de la desaparició de la muralla. Blondel és encara un passeig
estret davant la Paeria. El Govern civil (espanyol) a la Plaça de la
Llibertat (després de Sant Francesc) i el Govern militar (espanyol) a la
cantonada del carrer Major amb Cavallers. L'antic Hospital de Santa
Maria, encara hospital (civil i militar) davant per davant de la ben visible planta de la Seu Nova amb el Convent de les Descalces a l'esquerra. El Carrer de Cavallers puja fins a l'Església dels Dolors i el Roser, llavors l'institut de la ciutat. Al peu de la Seu, l'antic cementiri de Sant Andreu. |
 |
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín.
Al
final de Blondel, el Mercat de Grans o de Sant Lluís, i el tomb que fa
el carrer per encarar cap a la Plaça de Catalunya, just davant de
l'església de Sant Antoni i Alcalde Costa. La Rambla d'Aragó començava a mitja Av. Catalunya, a partir del Carrer Acadèmia, el qual fins a l'obertura del pont dels instituts era per on passava la carretera «nacional». Una sèquia baixava cap al riu des de
la Mariola, on hi havia el «Molino de Bartolo» amb la bassa d'aigua al
costat, i els edificis de l'«Elèctrica del Cinca» i de l'«Elèctrica de Lleida».
|
 |
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín. |
 |
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín. |
 |
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín. |
 |
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín. |
 |
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín. |
 |
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín. |
