[116] Gran Café París, Sucursal del Paradís

1912. Lleida, revista «Poticracia», 27 de gener.  
Gran Cafè París «Sucursal del Paradís». Immillorable. Anuncis amb tocs humorístics en aquest setmanari satíric lleidatà, que publicà gairebé una cinquantena de números des del 1910 (Llegat Romà Sol - Carme Torres).

1912. Lleida, revista «Poticracia».
Sastreria Gomà Germans. L'humor gruixut dels lleidatans de fa cent anys queda documentat.

1912. Lleida, revista «Poticracia». 
Cascarra. Atenció, calaveres: «talons de goma, per no fer soroll al retirar».

1912. Lleida, revista «Poticracia».
Camiseria Ibars proposa un anunci buit per impactar.

1912. Lleida, revista «Poticracia». 
Sabateria Borràs.

1912. Lleida, revista «Poticracia».
Mobles Celestino Jové. Això de la puntualitat a l'hora de servir la comanda es veu que fa cent anys ja costava.

1912. Lleida, revista «Poticracia». 
Sastre Eduard Andreu. Quina elegància en l'anunci: la buidor de l'espai contrastava amb la carregamenta modernista dels temps.

1912. Lleida, revista «Poticracia».
Taller de Frederic Miquel. Màquines diverses compartint botiga. Ara això no passa ni als grans magatzems.

1912. Lleida, revista «Poticracia».
Clar i lleidatà, a cal Mor «lo millor vermout».

1912. Lleida, revista «Poticracia».
La Sultana sembla que ho tocava bé, però això d'ostres fresques a Lleida i de tots preus...

1912. Lleida, revista «Poticracia».
Merceria Joan Porcà, Plaça de la Sal, insuperable.

1912. Lleida, revista «Poticracia».
Metge radiòleg. Els horaris de llavors ja no eren europeus.

1912. Lleida, revista «Poticracia».
Al Taller de bicicletes Fontanet, no li calien padrins.

1912. Lleida, revista «Poticracia». 
Armengol, llits de ferro daurats i mobiliari vari... de luxe.

1912. Lleida, revista «Poticracia».
Davant de la Paeria, una mena de tot a cent de l'època, ple de menatge de cuina, com en els basars xinesos d'avui: «preu ficso en tot».

1912. Lleida, revista «Poticracia». 
Consulta del Dr. Estadella al carrer Major per a malalties venèries, sempre amagades.

[740] Publicitat lleidatana, 1895, més

Quinalafem.blogspot.com

[115] Vicis iniciàtics

Les primeres pipades d'amagat entre les butaques del cinema del poble, de cal Fusteret d'Alcoletge, els diumenges a la tarda i festes de guardar, mentre ens perseguia l'«acomodador», el Benito, i espiàvem des dels «palcos» laterals les parelles que s'arrambaven. El problema venia a l'hora d'anar cap a casa: qui se l'endú? Jo l'amagava en un forat de la canal trencada d'una casa propera, i si plovia, adéu paquet!

Anys 1970. Paquet de tabac REX.

Anys 1970. Paquet de tabac 46.

Anys 1970. Paquet de tabac DUCADOS. 
Un clàssic entre els clàssics.

Anys 1970. Paquet de tabac CELTAS. 
Els llargs eren amb filtre, els curts sense.

Anys 1970. Paquet de tabac IDEALES. 
El més pobre.

Anys 1970. Paquet de tabac LARK. 
El de més categoria, caram!

Anys 1970. Paquet de tabac PIPER. 
Us en recordeu d'aquell horrible gust?

Anys 1970. Paquet de tabac SOMBRA. 
Després ens vam fer grans i ens vam passar al «ros pijo»: Winston i Malboro, que ja anaven en capsa i mudaven l'hòstia!

[2346] «Blocs Manelic», els blogs de fa cent anys

Quinalafem.blogspot.com 

[114] BCN cinquanta enrere

1962. BCN. 
La fira de mostres, visita obligada a l'època.

1962. BCN. Sagrada Família. 
Tramvies i cotxes entre palmes i palmons.

1962. BCN. 
La Sagrada Família a mig fer, o encara ben just, amb els carrers lleugers de trànsit.

1962. La Rambles, la Rambles... 
el cor de la ciutat.

1962. BCN. Via Laietana. 
Sabeu què hi feien a comissaria de la policia espanyola? Sí, malgrat les coloraines i la nostàlgia, era temps de repressió i tortura.

1962. BCN. El passeig marítim. 
Temps de faldilles plisades.

1962. BCN. El passeig marítim. 
Poc trànsit, sis-cents i molt badoc.

1962. BCN. La Plaça Reial. 
La ciutat més castissa.

1962. BCN. 
Sardanes al «Poble Espanyol» de Montjuïc.

1962. BCN. 
Colom ple de tramvies i amb les «golondrines» al darrere.

1962. BCN. 
Colom majestuós.

1962. BCN.
Els tramvies al voltant de Colom, amb el port al fons.

1962. BCN. Plaça Catalunya. 
Any d'obertura del «Corte Inglés».

1962. BCN. 
Plaça Catalunya «by night».

1962. BCN. 
Els famosos grans magatzems SEPU a la Rambla dels Estudis.

1962. BCN. 
Malgrat tot, encara temps de tramvies i de postguerra.

[709] BCN entrant al segle XX

Quinalafem.blogspot.com

[113] Leyda (Lleida), 1375

Res no puc afegir sobre la més preciosa obra de la cartografia catalana de tostemps: l'esplèndid Atles Cresques (1375), excepte que no us sàpiga greu de mirar-lo i remirar-lo un i altre camí. Amb ell, podem guaitar a la Lleida del segle XIV: sí, és clar, els mapes són els ulls de la història, però com més endarrere anem, aquests ulls menys hi veuen, a vegades només un simple puntet. Però cal notar i valorar que no era freqüent en els portolans de l'època veure-hi altres ciutats que no fossin les costaneres. Sens dubte, aquesta mena de torre-castell que representa Lleida en aquest Atles és una de les primeres aparicions cartogràfiques de la nostra ciutat. No n'hi deu haver gaires de més d'antigues. Hi apareix amb la grafia medieval habitual: «Leyda». Atès que en llatí no hi havia palatals, les llengües romàniques no sabien com grafiar-les, fins que s'imposà la moda de doblar-les (ll, ly, lh, gl...) segons les tradicions que cada llengua romànica anirà generant. La representació del diftong amb ey serà persistent fins ben entrat el segle XX. Va costar déu i ajut d'acostumar-se a l'ortografia fabriana: el topònim Lleyda tingué una tradició pròpia molt arrelada durant llargs segles.

Pot semblar que la manca de rigorositat en l'emplaçament exacte de Lleida i Fraga desmereix el treball de l'autor; en canvi, se n'ha de deduir d'aquesta representació el simbolisme just: a la Catalunya interior, a la Terra Ferma, Lleida n'és la capital, com bé va escriure Ramon Muntaner pocs anys abans: «Barcelona és cap de Catalunya en la Marina; e en la Terra Ferma, Lleida». Lleida i Fraga dominen el pas al Pirineu guardant els seus rius respectius, Mequinença és punt primordial per al control de l'Ebre, i Jaca, al Pirineu, i Saragossa, guardant son riu, són els caps de l'Aragó.

1375. Atles Cresques. 
Detall de la costa catalana, amb els Pirineus acolorits de verd, l'Ebre, el Segre i el Cinca, i també la Garona pintats de blau, i les ciutats de Lleida i Fraga, ben emplaçades al costat dels respectius rius (fotos: BNF, Gallica).

1375. Atles Cresques. 
Girat del revés, per llegir millor els topònims costaners: Tortosa, Tarragona i Barcelona. Damunt de Lleida, es llegeix «Ebre», i damunt de Fraga, «Aragó».

1375. Atles Cresques. 
Detall de la representació de Lleida i Fraga. Les ciutats es representen amb aquesta mena de torre fortificada amb campanar.

1375. Atles Cresques. 
Detall de Mequinensa, presidint l'aiguabarreig. A l'esquerra, aigües amunt, Saragossa El delta, ben repintat de roig.

1375. Atles Cresques. 
Detall de la senyera reial quarterada amb la creu de Sant Jordi, bandera de la ciutat de Barcelona i per extensió de tot el Principat en les representacions cartogràfiques durant segles.

1375. Atles Cresques. 
Detall de les Illes, amb la senyera reial pròpia: quarterada amb el castell sobre fons del blau marí mediterrani. El regne privatiu de Mallorca fou reincorporat als territoris reials el 1343.

1375. Atles Cresques. 
Detall de la senyera reial sense blau a València. La seyera reial bibarrada fou usada freqüentment enlloc de la quadribarrada per una simple qüestió de dimensions i espai. Curiosament, per aquells irònics atzars capriciosos de la història, serà adaptada com a bandera pel nostre estimat estat veí al segle XIX.

1375. Atles Cresques. 
Detall de Granada, sota bandera sarraïna.

1375. Atles Cresques. 
Detall de París, representada tres cops, amb la senyera reial plena de flors de lis daurades sobre camp d'atzur.

1375. Atles Cresques. 
Detall de Londres i la senyera reial anglesa trilleonada d'or sobre camp de gules.

1375. Atles Cresques. 
Detall de Sicília, amb la quadribarrada quarterada amb les àguiles imperials.

[680] Els Urgell a Nova York

Quinalafem.blogspot.com