Seguidors

20251209

[2721] Manresa al 1812


1812. Manresa, lo Bages.
1812. Manresa, lo Bages.
«Croquis de la posición de Manresa y sus alrededores» (BVD).
Plànol de la capital bagenca, a la vegueria central, dibuixat durant la confrontació bèl·lica entre los dos nostres estimats Estats veïns per veure que s'apropiava de la governança de nostra terra. 
La ciutat era tota closa per l'antiga muralla i les vuit portes seues: a. de santa Llúcia, b. de mossèn Bosc, c. de les Piques (per abeurar los animals, que s'hi veuen dibuixades), d. de sant Francesc, e. de Valldaura, f. de sant Domènec, g. de la Planeta (o del Carme), h. de Sobreroca.

Hi observem també lo vell pont medieval (g) i la passera de fusta de riu amunt (h). 
Los tossals o pujols de sant Jaume (3) i lo Pujolot (4). 

1812. Manresa, lo Bages.
«Croquis de la posición de Manresa y sus alrededores» (BVD).
La llegenda en llengua forastera, mentre que los topònims recullen la pronúncia pròpia.

1812. Manresa, lo Bages.
1812. Manresa, lo Bages.
«Croquis de la posición de Manresa y sus alrededores» (BVD).
Fora murs, los ravals que hi havien anat creixent los darrers segles, sobretot des de la banda nord-est a l'oriental i sud-est, per damunt del Cardener.

1812. Manresa, lo Bages.
«Croquis de la posición de Manresa y sus alrededores» (BVD).
Lo pont de pedra nou (o), nou... del segle XIV! Per agafar lo camí de Calf i de Castellfollit del Boix, cap al sud.

1812. Manresa, lo Bages.
«Croquis de la posición de Manresa y sus alrededores» (BVD).
O bé cap a nord-oest, cap a Sant Joan de Vilatorrada pel coll de Baix, o Collbaix.

1812. Manresa, lo Bages.
«Croquis de la posición de Manresa y sus alrededores» (BVD).
Tots los camins duien a Manresa, o quasi: lo de Cardona, Santpedor, Sallent, Vic.
Entre los dos primers, lo Puig Terrà (7), lo tossal d'en Pau Sabater (6), i de la Font de la Serra (8), amb les corresponents masiasses (n, m), la segona tocant gairebé al camí. 
Al nord, lo  tossalet del Puigberenguer (5).

1812. Manresa, lo Bages.
«Croquis de la posición de Manresa y sus alrededores» (BVD).
Los camins cap a Barcelona, lo vell i lo nou al damunt, pel mas de l'Agulla (y).
Los tossals del Paraire (11), de l'Agulla (12) i de la Bruixa (13).

1812. Manresa, lo Bages.
«Croquis de la posición de Manresa y sus alrededores» (BVD).
Cap al sud, lo camí de l'Anglet i la bassa de la font de sant Pau, i pel costat dret del Cardener, lo camí de Monistrol. 
Lo tossal de santa Caterina (14), que dominava l'entrada del pont vell. 

1812. Manresa, lo Bages.
«Croquis de la posición de Manresa y sus alrededores» (BVD).

Posted by
Labels: , , ,

20251205

[2720] Manresa, 1900, vista per un foraster

 

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London (Archive.org).
Fabulosa vista de la Manresa d'en començant lo segle XX, d'un carrer interior, que l'autor comenta (pàg. 267) i descriu, des del qual descobreixen lo campanar gòtic de la Seu.

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London (Archive.org).
Per llegir millor lo text, cliqueu-hi sobre la imatge.
Després de visitar Montserrat, l'autor continua fins a Manresa. De fet, lo pas del tren la convertia en ciutat ben comunicada, com ara Tàrrega. Hi arriba en un dia de pluja. Van acceptar los serveis d'un jove guia, que los demanà que intercedís davant l'amo de l'hotel perquè el promogués de categoria laboral. L'aigua que queia rutllava carrers avall i també de dins les cases!, i lo lloc los semblà «very hope-forsaken», desesperançat i molt.

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Los estadants de la fonda eren sorollosos i pagesots, però ja se sap que quan se va pel món, hom s'hi troba de tot. Lo títol del capítol, A study in grey, li dona perquè hagueren de veure la ciutat sota la llum de la nuvolada.

1901. Manresa, lo Bages.
1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Detalls de la vista anterior, la primera que l'autor ens dona de la ciutat bagenca.

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Lo mosso de la fonda, lo Sebastià, de vint-i-pocs, los acompanyà durant la ronda per la ciutat, i l'autor s'entreté a desgranar-nos-en la vida que portava, segons los recontà. Potser només és un truc narratiu per donar vivesa i realisme a la descripció. 
Lo carrer amb lo pontet i lo canal «reminding one of Gerona or a Venetian street», devia ser lo carrer de la Canal, amb bons edificis a banda i banda: «a multitude of balconies, many of reach wrought ironwork», ferro forjat. 

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Lo Cardenar al dematí. Lo pont medieval sobre l'ampla llera, amb la Seu enturonada entre la boirina. Per això, l'autor aclareix: morning. Un panorama tradicional, que aquest no és pas fake de cap manera, oi?

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Finalment, la vista meravellosa de la catedral los deixà bocabadats, amb lo pont medieval i les muntanyes de Montserrat al fons: «The church with its striking outlines looked massive enough to defy the ages».

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Lo pont medieval mostrava un gran crucifix a l'entrada.  
No podia faltar la ressenya de sant Ignasi loiolà.

1901. Manresa, lo Bages.
1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Detalls del pont vell i la Seu manresana.

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
L'estada a la cova del sant catòlic, la conformació dels exercicis espirituals, i la vida de pregària tan austera fins a l'esvaïment, ple de visions i veus torbadores: «we have said that his pennances ammounted to fanatism». Que és ço que tots diríem si ho veiéssim fer a algú d'una religió altra que la pròpia. Costarà que la ciutat se tragui de sobre aquesta hagiografia. 

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
De retorn al poble, lo guia seu, en Sebastianet, que demana a la xicota seua per un casament vinent davant la presència atònita dels viatgers forasters.
  
1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London (Archive.org).
Ara l'autor ens en dona una vista capvespral, amb la boirina que s'hi torna a ajaure.

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
A la capella del convent, potser de Santa Clara, los sobta la visió en blanc immaculat de les postulants o novícies. Com sempre s'esdevé en aquests casos, totes eren de gran bellesa, una d'ulls blaus i tot sobre pàl·lida faç, cosa que fa sempre més penosa la clausura seua a la vista dels de fora, i més dedicat la sacrifici seu. 

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Partença de la ciutat. Per acabar amb la història del Tianet, l'autor afegeix en nota a peu de pàgina que varen enviar lletra de recomanació i lo noi fou promogut a segon cambrer, i que l'1 de maig se va casar finalment amb l'Anita. 

1901. Manresa, lo Bages.
1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
La boirina sobre lo pont i als peus de la Seu. 

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London (Archive.org).
Edició londinenca de l'obra. Era inevitable, com encara avui, que sota domini colonial espanyol, los autors poc avesats a la història de la terra ens hi confonguin i ens posin al sac, del país veí estimat. 


[2604] Per la Catalunya del Vuit-cents: Bages, Berguedà i Osona


Posted by
Labels: ,

20251122

[2719] La Suda i la Seu lleidatanes, 1707

 

1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.
«Vue d'elevation du Chateau de Lérida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemis. Lérida, 29 octobre 1707» (AMB).
La Seu vella amb dos campanars. Probablement, com que se prenien apunts del natural i després se dibuixaven al taller, s'hi confongué lo campanar de la capella de la Suda, que fou afegit al costat del de la Seu. L'autor, que devia tindre altra feina, no li donà més importància. A més, diríem que li calia una mica de pràctica de perspectives i volums. Gairebé mos fa una representació cubista abans de temps, oi? Faria riure si no fos la gravetat dels fets d'aquell setge i la matança de lleidatans que los assaltants hi perpetraren al convent del Roser, a on s'havien refugiat.

1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.
«Vue d'elevation du Chateau de Lérida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemis. Lérida, 29 octobre 1707» (AMB).
Curiosa i original perspectiva del turó lleidatà, amb la Suda, la Seu i les fortificacions. La signa Mirecourt, enginyer borbònic gavatxo. Potser és que, com que davant la Seu hi havia lo palau episcopal amb una petita capella i probablement un campanaret, va confondre's, va fer-lo més voluminós del que calia, i va deixar-nos aquesta composició singular. 
 

1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.
«Vue d'elevation du Chateau de Lérida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemis. Lérida, 29 octobre 1707» (AMB).
La vista de dron, que diríem avui, és feta des del Camp de Mart, i al peu de la muralla de la ciutat hi trobem l'església de Sant Martí, també poc agraciada en la representació.

1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.
1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.
«Vue d'elevation du Chateau de Lérida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemis. Lérida, 29 octobre 1707» (AMB).
Als afores, com era habitual, lo convent de Sant Francesc.

1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.
1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.
«Vue d'elevation du Chateau de Lérida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemis. Lérida, 29 octobre 1707» (AMB).
Les fortificacions defensives al peu de la Suda. 



 

Posted by
Labels: , , , , ,

20251114

[2718] La Lleida de 1880, més


1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Lo Camp de Mart, lloc d'entrenament dels militars aquarterats a la ciutat. També després de les primeres brigades de bombers de la ciutat, i també dels primers pilotaires de futbol. Diria que lo passeig actual és més amunt del que hi veiem traçat, que identificaria més amb lo de Prat de la Riba actual i la baixada (o costa, segons lo sentit) del carrer Salmeron (que com a president de la I República de l'estimat Estat veí nostre no sé si se mereix un carrer a la nostra ciutat, a la qual no va aportar res). 
Al projecte lo veiem alineat amb lo carrer d'Anselm Clavé actual, cosa que no va acabar de fer-se així. Tampoc no s'alineà l'antic camí de Sant Ruf, que avui encara manté les torteres dels temps passats.
 
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Lo Canyeret nascut al segle XVIII a la falda del turó de la Seu, fet de cases de tova i canyís, probable origen del nom del barri. S'hi instal·laren los pagesos més humils de la ciutat, un cop lo primer Borbó tombà per seguretat de la caserna de la Seu, del castell d'aleshores endavant, lo barri de cases nobles al voltant de l'Estudi General. 
La cruïlla entre los carrers Magdalena i Carme fou un dels nuclis més populars de la ciutat de l'expansió dels ravals medievals amb la instal·lació dels gremis i artesans. Just allà, a on hi ha la tradicional pastisseria Monrabè, hi hagué los Porxos del Massot, tombats en la postguerra del segle XX.
Al carrer del Carme, hi hagué lo Convent, del qual només en resta l'església. Més antigament, s'havia emplaçat fora muralla, als afores del baluard que tancava la ciutat. Los setges patits l'enrunaren i en motivaren lo trasllat. 
L'Hospici antic, actual Palau de la Diputació, té l'origen als tombants del segle XVIII al XIX, quan la ciutat l'hi emplaçà tot aprofitant los calers de l'herència de Gaspar de Portolà, entre altres donants, amb una complexa història de construcció.

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
La projectada Rambla de Ferran acabava amb una plaça davant les vies, cosa que no se materialitzà fins a la construcció i desplaçament de la nova estació al 1927. Se preveia construir a la banda de riu, però no més enllà: lo desguàs del Noguerola se preveia com una mena de parc o espai natural amb passeig arbrat i pontets sobre los braços del riuet. Res de tot això no es va poder fer: l'avarícia humana no té límits i los pelotassos urbanístics han existit a cada generació des que lo món és món. 

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
De la Plaça de la Sal a la de la Paeria, la gran plaça lleidatana, indret de justes en temps medievals, centre de la ciutat, emplaçament secular del mercat dels pagesos. Dita sempre de Sant Joan, per l'església gòtica, llavors encara no tombada per facilitar l'alineació rectangular de l'indret. Un altre dels històrics pelotassos de la ciutat, potser lo més destacat des d'aquell final de segle dinovesc. Fins i tot, se'n tombà la vella església i se n'hi edificà una de nova! S'aprofità lo buit de poder de la revolució de 1868 per executar lo crim urbanístic. 

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Lo Cappont lleidatà, llavors popularment dit "a foralpont", a fora del pont. Ja s'hi havien plantat les quatre fileres de plataners que definien lo passeig central i los laterals dels Camps Elisis, lo nou indret de moda per a l'esbarjo dels lleidatans, al llarg de la vella carretera de Barcelona, que desapareixerà a finals del segle XX per integrar-se al parc en espais enjardinats. Lo camí de la Bordeta no era pas una avinguda, sinó un camí de carro més aviat estret i del tot polsegós. Riu amunt, lo camí de Granyena i fins a Alcoletge per la secla de Fontanet. Riu avall, lo camí del Batarri, o sia, d'Albatàrrec. 
I molt poques construccions, com l'Hostal del Roig, a l'actual Jaume II, i del molí serrador de Mostany, una de les famílies de tradicionalistes carlins més destacades del moment, que instal·là una de les primeres màquies de vapor a la ciutat, amb una prominent i alta fumera. Algunes de les fotos més primerenques de la ciutat, fetes per Lluís M. Vidal, ens permeten de contemplar la fesomia d'aquest indret. 
Al plànol, com és obvi, no s'hi pot apreciar una de les tasques més destacades que tenien lloc a la voreta del riu en aquells temps: les fileres de minyones amb panistres de roba, que allà ajupides picaven i esbandien llançols. 


[2717] La Lleida de 1880



Posted by
Labels: , , , , , ,
Subscriure's a: Comentaris (Atom)