Seguidors

20250920

[2705] La Vall d'Aran de Juli Soler

  

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
La gran guia que descobrí era Val a tot Catalunya, de l'enginyer i gran pirineista barceloní, impulsor del refugi de la Renclusa. A més, recollí en imatges fotogràfiques bona part dels racons per on tombà. La primera edició publicada a la Tipografia de l'Avenç data de 1906, any que marca aquesta descoberta de la Val per la resta de catalans. 
Lo llibre fou reeditat al 1933 pel CEC, edició que inclou noves imatges d'Albert Oliveres i Folc, i a on també hi col·laborà Lluís Estasen i Pla.
Mort prematurament al 1914, Juli Soler, a les comarques ponentines, fou lo descobridor i divulgador de les pintures rupestres del Cogul, a les Garrigues.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Imatges etnogràfiques del tombant del segle XIX al XX de les tasques agrícoles al prat, tot recollint l'herba per al bestiar. 

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Processó davant la portalada de l'església de Mig Aran, encara tota sencera. Seria volada al 1938, quan fou convertida a funcions de polvorí. A sota, un gran menhir enmig d'un prat. 

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Esteles d'època romana a la Val. L'una a la rectoria de Gausac, i l'altra encastada en un dels murs de l'església de Vilamòs.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Pastors al pla de Beret, un dels quals amb una típica capa i caputxa de llana basta de corder, o burell, de color gris foscot. L'altra imatge mostra la popular i reputada processó a Montgarri. La religió sempre aconduint la gent com a ramats. 

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Les antigues bordes amb sostre de palla als Bordius de Canejan.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Lo port de la Bonaigua, sense lo xalet-refugi que la Canadenca hi faria posteriorment. A dalt, la vista del Pui de la Bonaigua des de l'ermita de les Ares, en plena ascensió del port per la banda pallaresa. 

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Les Maleïdes des dels plans del port de Benasc, avui dits de l'Hospital. A sota, lo primer magne refugi a la Renclusa, impulsat pel mateix Juli Soler.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Vistes idíl·liques de Salardú i Unha. Qui les pogués haver, avui!

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Lo circ amb l'estany glaçat i lo tuc de Saboredo, des del port de la Ratera.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Vista de Salardú. 
Los tucs de Locampo i la Vall de Ruda des del Ticolet.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Salt d'Aigües Tortes i los arcs del riu Malo, entre lo circ de Baciver descendent cap al riu Ruda.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Santuari de Montgarri.
L'orri dels gavatxos al pla de Beret, potser perquè les ovelles eren de propietat d'algun francès, i també los treballadors que les munyien i en feien los formatges, que això és un orri, una borda o barraca per a fer-hi aquestes funcions. Per extensió, se'n diu també d'algun indret sense la caseta, però a on s'hi munyia i s'hi recollia la llet. Veiem com un dels homes sosté un cassó de llet sobre un recipient cilíndric, una gran ferrada que fa de lletera. 

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Los estanys de Marimanha.
Pelegrins francesos a Montgarri.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Lo Tuc de Maubèrme.
La Vall de Varradòs.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Los Rasos i estany gran de Liat. 

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Los Banys de Tredòs.
Imatge preciosa del Tuc de Ratera i del Portell de Colomers, des del mig del circ innivat.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Lo magne circ de Colomers i l'estany Clòto.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
L'estany de Mar amb lo Montarto presidint al fons.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
L'estany de Rius.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
L'Hospital de Vielha, a la banda més meridional dels dominis aranesos, i l'estany Redon, a on s'hi accedeix en ruta que ascendeix des de l'Hospital.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Lo tresmil Molières.
Lo riu Nere migpartint la capital aranesa.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Portalada gòtica de l'església de Betrén.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Lo temible Forcanada.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Baricauba i l'Artiga de Lin.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Lo tuc de Montlude.
Es Bòrdes. L'antic Castelh-Leon ja hi era enrunat des del segle XVIII.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Preciosa vista de la Maladeta des de Molières.
Colh deht Horo des de Pomero. 

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Los tres Corets de Saplan tots nevats.
Lo port de Montjòia cap al pas de les Escaletes per arribar a l'Hospici de França, a l'altra banda del port de Benasc.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Lo Baish Aran: Bossosti Les, abans de la pesta (turística).

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Portalada romànica de l'església de Bossòst.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Baricauba i l'Artiga de Lin.
La vall del riu Nere, amb Vielha al fons.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Caneja, a mitja altura sobre lo llom. 

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Bausèn, al cap septentrional de la vall.



 


Posted by
Labels: , ,

20250911

[2704] Vistes de la Lleida dinovesca


1927. Lleida. Antic palau episcopal.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost, dibuix: J. Tapiol. 
(Fons Romà Sol-UdL).
 La porta d'entrada del palau episcopal del carrer Tallada, que per darrere donava a Boters. Un dels centres de poder més opressors de la ciutat durant segles, sovint allotjament dels monarques que visitaven la ciutat, acollits pel poderós bisbe lleidatà.

1927. Lleida. Església de Sant Martí.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost, dibuix: J. Silva.
(Fons Romà Sol-UdL).
 L'església de Sant Martí fins a les acaballes del segle XIX, amb l'antiga portalada i espadanya. Segons la viqui, al 1893, el bisbe Josep Messeguer i Costa en va recuperar la jurisdicció i va ordenar la restauració del temple. Per a això es va recuperar la portalada de la parròquia abandonada de El Tormillo (nucli pertanyent a Peralta de Alcofea, Osca) que formava part de la diòcesi de Lleida des de feia gairebé mil anys i fins a la fi del segle XX. Lo bisbe va adquirir l'obra a canvi de 375 pessetes, i en l'actualitat és reclamada per l'ajuntament de la localitat aragonesa, i que servidor los hi retornaria embolicada amb un llacet (si se'n paguen les obres i trasllat amb los impostos seus). En la mateixa reforma s'hi van afegir a la façana un finestral i una gran espadanya neoromànica.

1927. Lleida. Porta de corral.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost, dibuix: J. Sanàbria.
(Fons Romà Sol-UdL).
 Per fi una imatge d'arquitectura popular, més enllà del retrat d'esglésies i elements monumentals, cosa que diu molt de la sensibilitat de l'autor. Les antigues portalades dels horts tapiats, simplement fetes de fustes llistades i una botera (o forat rodó als peus) per als gatons. 

1927. Lleida. L'Arc del Pont.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost, dibuix: J. Sanàbria.
(Fons Romà Sol-UdL).
 La vella entrada del camí ral per la ciutat, llavors ja desviat per la banqueta de Blondel, des de finals del XVIII. A l'esquerra, la casa familiar a on nasqué lo nostre enyorat poeta Màrius Torres.

1927. Lleida. La plaça i església antiga de Sant Joan.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost,
(Fons Romà Sol-UdL).
 L'antiga església medieval de Sant Joan, abans del seu enderroc cap al darrer quart de segle XIX. En la reordenació urbanística de l'antiga plaça lleidatana, cor de la ciutat, emplaçament de tornejos i del mercat, també se'n perdé l'edifici del vell almodí (a l'esquerra), edifici que guardava el gra de la Paeria. És una pena que en les reordenacions modernes no se'n recuperessen los porxos, que haurien donat a l'espai un encant antic.

1927. Lleida. La font de la Costa del Jan.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost, dibuix: J. Silva.
(Fons Romà Sol-UdL).
 La deessa Ceres presidint la font de la Costa del Jan, que donava accés a la Cuirassa des del carrer Major. Després fou substituïda per la font del Governador (espanyol) Aparicio.

1927. Lleida. L'antiga font del Govenador o de Gardeny.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost, dibuix: J. Sanàbria.
(Fons Romà Sol-UdL).
 La font del governador (espnayol) Blondel, als peus de Gardeny, dalt de la partida de la Mariola, aprox. allà a on hi ha l'Institut dels Templers. Fou lloc d'esbarjo de les classes dirigents de la ciutat durant lo segle XIX, per anar-hi a passeig i festejar. Des dels anys 70 del segle passat, reubicada a la Baixada de la Trinitat.




Quinalafem.blogspot.com  


Posted by
Labels: , , , ,

20250908

[2703] Lleida i altres ciutats catalanes i frontereres al mapa de Darnius del segle XVIII

 

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius. Lleida.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La vella fesomia medieval de la ciutat lleidatana, que va perdurar fins al segle XIX. 

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius. Lleida.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Detalls de les horstes i jardins al peu del castell de Gardeny (H), ennlà de la Porta de Sant Antoni (G). Lo torrent de la Mariola baixava fins a desguassar al Segre.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius. Lleida.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La muralla al baluard de la Magdalena (F). S'hi aprecia lo pontet amb què se travessava lo Noguerola. Al pont, lo baluard (E) que en fortificava l'entrada al cappont.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius. Lleida.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La muralla de Boters i lo vell convent dels caputxins a prop del camí de Montsó. 

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius. Mequinensa, lo Baix Cinca.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La poble vell mequinensà, que al segle XX va ser inundat per l'embassament, i lo desguàs del Segre, pocs metres avall d'haver rebut lo Cinca. S'hi dibuixa lo caminoi que pujava del poble fins al castell.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius. Montsó
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La important vila de Montsó, l'antiga gran comanda templera que acollí la infantesa de Jaume I, i seu habitual de les corts catalanoaragoneses durant segles.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius. Tarragona.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La Tarragona closa entre muralles des de l'antic fòrum romà, després catedralici, fins als barris mariners.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius. Tarragona.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Entre el barri del Raval i el de Marina, s'hi emplaçaven hortes i jardins. S'hi distingeixen los diversos nivells de fortificació de què disposava la ciutat.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius. Tortosa.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Des de la Suda a l'Ebre, la ciutat era fortament protegida amb un gran baluard defensiu al cappont.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius. Aïnsa.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Lo gran castell del comtat aragonès del Sobrarb.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius. 
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Les llegües o unitats de mesura. En aquest mapa, s'hi indiquen per llegües horàries: d'hora, de dos hores, d'hora i quart i d'hora i mitja.


[2702] Ciutats catalanes al mapa de Darnius al segle XVIII


Quinalafem.blogspot.com  

Posted by
Labels: , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)