Seguidors

20250908

[2703] Lleida i altres ciutats catalanes i frontereres al mapa de Darnius del segle XVIII

 

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius. Lleida.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La vella fesomia medieval de la ciutat lleidatana, que va perdurar fins al segle XIX. 

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius. Lleida.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Detalls de les horstes i jardins al peu del castell de Gardeny (H), ennlà de la Porta de Sant Antoni (G). Lo torrent de la Mariola baixava fins a desguassar al Segre.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius. Lleida.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La muralla al baluard de la Magdalena (F). S'hi aprecia lo pontet amb què se travessava lo Noguerola. Al pont, lo baluard (E) que en fortificava l'entrada al cappont.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius. Lleida.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La muralla de Boters i lo vell convent dels caputxins a prop del camí de Montsó. 

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius. Mequinensa, lo Baix Cinca.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La poble vell mequinensà, que al segle XX va ser inundat per l'embassament, i lo desguàs del Segre, pocs metres avall d'haver rebut lo Cinca. S'hi dibuixa lo caminoi que pujava del poble fins al castell.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius. Montsó
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La important vila de Montsó, l'antiga gran comanda templera que acollí la infantesa de Jaume I, i seu habitual de les corts catalanoaragoneses durant segles.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius. Tarragona.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La Tarragona closa entre muralles des de l'antic fòrum romà, després catedralici, fins als barris mariners.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius. Tarragona.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Entre el barri del Raval i el de Marina, s'hi emplaçaven hortes i jardins. S'hi distingeixen los diversos nivells de fortificació de què disposava la ciutat.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius. Tortosa.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Des de la Suda a l'Ebre, la ciutat era fortament protegida amb un gran baluard defensiu al cappont.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius. Aïnsa.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Lo gran castell del comtat aragonès del Sobrarb.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius. 
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Les llegües o unitats de mesura. En aquest mapa, s'hi indiquen per llegües horàries: d'hora, de dos hores, d'hora i quart i d'hora i mitja.


[2702] Ciutats catalanes al mapa de Darnius al segle XVIII


Quinalafem.blogspot.com  

Posted by
Labels: , , , ,

20250906

[2702] Ciutats catalanes al mapa de Darnius al segle XVIII

 

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Lo mapa de Catalunya de 1726, obra del comte de Darnius, Oleguer de Taverner i d'Ardena, és un document de gran valor que reflecteix no només una representació geogràfica, sinó també un testimoni polític i militar. Creat per encàrrec reial poc després de la Guerra de Successió per un dels nostres botiflers més destacats, la finalitat n'era principalment estratègica: detallava amb una precisió inèdita la xarxa de camins i les fortificacions de les ciutats importants per a la defensa del territori. Visualment, lo mapa destaca per la sumptuosa cartel·la dedicada al monarca Felip V, un clar gest d'adhesió al nou poder borbònic. A més del mapa general del Principat, inclou plànols detallats de places fortes com Lleida, Roses, Cardona o Castellciutat, tot evidenciant-ne l'orientació bèl·lica i de dominació de la nostra terra que buscava lo malnascut Borbó. Los plànols de viles i ciutats són col·locats als quatre cantons del mapa.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Areny de Noguera (la Ribagorça).
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Lo petit poble ribagorçà d'Areny, que guardava l'entrada pel sud al congost d'Escales, a Sopeira, pas cap a la Vall d'Aran. Lo plànol mostra la petita vila als peus del castell, actualment enrunat. En canvi, quan pugem per la N-230 cap a Vielha, sol ser lloc de paradeta cafè als bars i restaurants de vora la benzinera.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Barcelona.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La BCN emmurallada setcentista, amb la Ciutadella ja aixecada sobre el barri de Ribera i el fort Pienc (F) que protegia la platja oriental de la futura Barceloneta. La llengenda detalla totes les portes de la ciutat.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Benasc (la Ribagorça).
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Lo petit plànol de la vila de Benasc és encabit en vertical al mapa. L'orientació al nord ens deixa veure la vila setcentista sota el castell. 

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Berga.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Lo castell sobre la capital berguedana. S'hi observen també los camps de conreu i algun jardí.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Barcelona.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Descripció que fa l'autor del mapa, en lo castellà oficial imposat des del Decret borbònic de Nova Planta. 

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Cardona.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La ciutat de Cardona després de la Guerra de Successió, amb la ubicació de la muntanya de sal.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Castellciutat, la Seu d'Urgell.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Les fortificacions i torres defensives de Castellciutat per damunt de la Valira.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Girona.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La ciutat gironina, envoltada de muralles i migpartida per l'Onyar, que desguassa al Ter al nord de la ciutat.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Hostalric, la Selva.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La fortalesa d'Hostalric i la vila allargassada sobre la vall de la Tordera.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius. Roses, l'Empordà.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La ciutadella de Roses i lo petit poblet de pescadors.


[2661] La Catalunya Nord del segle XVIII

Quinalafem.blogspot.com  

Posted by
Labels: , , , , , , , ,

20250901

[2701] Lo vell castell-monestir alguairenc




1647. Lo castell d'Alguaire, lo Segrià, Catalunya.
«Plan du chasteau d'Alguire près l'Aide, en Catalogne, ainsy qu'il a esté fortiffié» (Gallica). Sébastien de Pontault de Beaulieu (ca. 1612 - 1674).
Plànol del desaparegut i magne castell alguairenc, dibuixat per aquest militar i enginyer francès, que s'havia recorregut tot lo país durant la Guerra dels Segadors per cartografiar-lo. Los murs s'aixecaven sobre lo mateix penya-segat, excepte per la part de l'altiplà, a on calgué erigir-hi un bon pany de baluards.

1647. Lo castell d'Alguaire, lo Segrià, Catalunya.
«Plan du chasteau d'Alguire près l'Aide, en Catalogne, ainsy qu'il a esté fortiffié» (Gallica). Sébastien de Pontault de Beaulieu (ca. 1612 - 1674).
Lo mapa no està orientat al nord, sinó a l'est. L'estreta punxa del penyal que en surt, de l'esplanada del castell, s'orienta de fet cap a l'est. Al segle XX, s'hi va instal·lar mirador i estàtua del Sagrat Cor. Era l'any 1967 i lo mossèn local «va pensar a canviar la creu que hi havia i que hi fiquessin un sagrat cor molt gran per protegir el poble de mals, plagues i tronades». O sia, superstició, en aquest cas, catòlica, que va imperar en la mentalitat occidental des de la caiguda de l'Imperi Romà. Ho he escrit en passat verbal, però encara hi ha molt de domini, massa, d'aquesta institució masclista i manipuladora en la societat actual. Desitgem que, més aviat que tard, sigui recanviat per un símbol laic i de llibertat.

1647. Lo castell d'Alguaire, lo Segrià, Catalunya.
«Plan du chasteau d'Alguire près l'Aide, en Catalogne, ainsy qu'il a esté fortiffié» (Gallica). Sébastien de Pontault de Beaulieu (ca. 1612 - 1674).
Del castell s'estenia un caminet estret fins a un petit fort quadrat per sobre mateix del poble, que s'hi veu esbossat amb quatre línies. És l'actual mirador, que tenia les cases als peus del lateral sud.

Joan Coromines, Onomasticon Cataloniae.
Les aparences d'una etimologia aràbiga són encertades, i vindria a significar lloc abrupte, escarpat, pedregós. En referència al castell, testimoniat cap al segle XI perquè lo poble nasqué posteriorment als peus del serrat.

1647. Lo castell d'Alguaire, lo Segrià, Catalunya.
«Plan du chasteau d'Alguire près l'Aide, en Catalogne, ainsy qu'il a esté fortiffié» (Gallica). Sébastien de Pontault de Beaulieu (ca. 1612 - 1674).
Detall del castell i la capella adjunta. Al segle XII, lo conjunt fou lo centre de la comanda hospitalera d'Alguaire, i a partir de 1250 «els hospitalers cediren la senyoria a les monges hospitaleres de la comanda de Cervera, que passaren a tenir el domini del terme fins al segle XIX. La fundació del convent fou aprovada per una butlla papal de l’any 1262, en la qual també li foren confirmades les possessions i s’establí que devien regir-se per la regla de sant Agustí. Fou a partir de llavors que realment el castell es convertí en un convent de monges santjoanistes governat per una priora. Segons J. Lladonosa, aquest castell convent devia integrar diversos àmbits, entre els quals hi havia una capella castral» (enciclopèdia.cat). Lo monestir femení més important del Bisbat lleidatà, juntament amb lo monestir reial de Sixena.

1647. Lo castell d'Alguaire, lo Segrià, Catalunya.
«Plan du chasteau d'Alguire près l'Aide, en Catalogne, ainsy qu'il a esté fortiffié» (Gallica). Sébastien de Pontault de Beaulieu (ca. 1612 - 1674).
Detall de la muralla del castell i del caminet que hi pujava des del poble.

1647. Lo castell d'Alguaire, lo Segrià, Catalunya.
«Plan du chasteau d'Alguire près l'Aide, en Catalogne, ainsy qu'il a esté fortiffié» (Gallica). Sébastien de Pontault de Beaulieu (ca. 1612 - 1674).
Detall de bastió de protecció alçat a la part occidental, a on finia l'altiplà. En aquesta part, a on l'esbalç no hi feia de protecció, calgueren defenses artificials. No foren suficients per aguantar los embats de la guerra siscentista, que forçà les monges a fugir-ne. Lo mal estat del recinte, des d'aleshores abandonat, en portà a un total enrunament durant los segles posteriors.






Posted by
Labels: , ,
Subscriure's a: Comentaris (Atom)