Segle XVI. Alguaire.
Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.
Diu la llegenda medieval que quan el comte Ermengol d'Urgell va voler apoderar-se del convent i ja travessava el pont d'Albesa per disposar-se a l'atac, la Verge el va cegar temporalment, fins que reconeixent l'error i posant-se sota l'advocació de la Mare de Déu, el comte Ermengol n'esdevingué el primer dels devots i gran protector.
Segle XVI. Alguaire.
Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.
La població, conquerida pel comte Ermengol VI d'Urgell, fou donada als Hospitalers pel rei Alfons I. El castell d'Alguaire fou un dels dominadors de la plana del Segrià durant segles. A partir del s.XIII hi hagué el convent de les monges hospitaleres, que perdurà fins a la destrucció del lloc durant la Guerra dels Segadors.
Segle XVI. Alguaire.
Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.
Detall de l'ermita i de la casa de l'ermità. Tot escrit en un perfecte lleidatà, amb a- inicial.
Segle XVI. Alguaire.
Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.
Vista actual de l'ermita, d'origen visigòtic, anterior a la conquesta musulmana. Segons Coromines, l'etimologia faria referència al tipus de terrenys calcaris saulosos. La remissió a «merlet» sembla una etimologia per semblança popular, que va acabar creant la llegenda que la Mare de Déu fou trobada sobre les runes d'un merlet per un pastor.
Segle XVI. Alguaire.
Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.
Detall del comte Ermengol acompanyat del seu exèrcit i dels seus llebrers: «que anant ab gran rigor contra las Sras. del Convent d'Alguaire i quan fou en lo pont d'Albesa, perdé la vista» (amb gran rigor: molt fortament armat).
Segle XVI. Alguaire.
Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.
Detall del castell d'Albesa i de la seua horta prop del pont sobre la Noguera Ribagorçana.
Segle XVI. Alguaire.
Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.
Detall de la vila d'Alguaire, amb la creu de terme, en primer lloc, i el campanar de l'església de Sant Sadurní. Al fons, el poble de Vilanova del Segrià.
Segle XVI. Alguaire.
Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.
Detall del penitent comte encegat pel miracle de la Mare de Déu a l'horta de la Portella, amb aquest poble i l'espadanya romànica al fons, ja que el poderós comte no pogué travessar el pont d'Albesa. Ni el comte d'Urgell ni els seus soldats són guarnits a l'estil medieval, sinó que són dibuixats com a soldats de l'edat moderna.
Segle XVI. Alguaire.
Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.
Vista d'Alguaire des d'una altra perspectiva. Darrere el poble, la bassa de l'om, de segur lloc secular de bany dels alguairencs per refer-se de la canícula de la plana segrianenca.
Segle XVI. Alguaire.
Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.
L'espadanya romànica del convent potser ja no existia en l'època que es pintaren els murals. Que la vila d'Alguaire aparegui amb el campanar de l'església barroca setcentista potser ens hauria de fer datar les pintures un segle més tard del que habitualment se solen situar.
Segle XIX-XX. Ermita de la Mare de Déu del Merli, Alguaire.
Fotografia de començament del segle XX.
Segons Coromines, el topònim s'ha de considerar un derivat de l'arrel cèltica de MARGTLA> 'marga, terra d'argila calcària', que va donar el fr. antic marle (avui alterat en marne), i marga en català per referir-se a terrenys altament saulosos.
