Seguidors

20250830

[2700] L'Onze de Setembre de 1714 explicat a la canalla

 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Portada de la revista infantil i juvenil, en el número dedicat a la resistència catalana a les tropes borbòniques. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Rafel Casanova cau ferit defensant la llibertat de Catalunya al baluard del portal Nou barceloní.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Los antecedents que portaren a la guerra.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
L'inici del setge al Cap i Casal de Catalunya.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Los consellers de la ciutat al Saló de Cent.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Lo setge de Barcelona. La defensa fou encarregada al general Villarroel. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
La caiguda del Conseller en Cap, en Rafel Casanova.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Lo discurs del Conseller en Cap: «devien sacrificar-se les vides ans que assentir a capitulació de cap mena amb l'enemic, i, per tant, continuar invariablement en sa defensa, no escoltant cap llei d'acomodament, capitulació o promeses de l'enemic, deliberant que cal mantindre's sia fins que no reste una gota de sant que vessar a sos habitants perquè mai puga la violència enemiga triomfar de cors tan generosos que estimen més lo sacrifici de llurs vides que la ignominiosa esclavitud de veure's subjectes a qui no pot dominar amb raó, justícia i equitat».

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Los exèrcits contenents. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Soldat de cavalleria catalana. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
L'assalt final a la ciutat.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
La Torre dels Ocells de l'església de Sant Pere de les Puel·les fou un punt de foc de fuselleria dels defensors de la ciutat. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
La defensa heroica de les muralles de la ciutat.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Lo general Villaroel ordena el toc de parlament. Al dia 13, les tropes dels Borbons invasors se fan amb lo domini de la capital, «els habitants de la qual, amb una admirable grandesa d'ànima, es posaren tot seguit a treballar en les feines quotidianes, esperant que un dia, en els temps a venir, Barcelona i Catalunya recobrarien les llibertats perdudes». Com després de l'1-O de 2017.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Repàs biogràfic a la figura del Conseller en Cap, Rafel Casanova i Comes.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Com lo Conseller en Cap fou amagat al Convent de la Mercè per recobrar-se de les ferides sota nom fals.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
La casa pairal de Rafel Casanova a Moià.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
L'autògraf de Rafel Casanova. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Retrar del general Antoni de Villaroel.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Biografia del general Villarroel.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Església parroquial de Sant Boi, a on serà enterrat lo Conseller en Cap, temps a vindre. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Biografia de Sebastià Dalmau i Huguet, un dels prohoms que finançà les tropes catalanes, que hagué d'exiliar-se a Viena, a on morí.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«La Ciutadella», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Lo fort militar que havia de doblegar la voluntat dels barcelonins.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«La Ciutadella», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
La ciutadella durant les obres d'enderrocament.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
«A baix la Ciutadella!» (1862), Víctor Balaguer.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
«Recordant la Ciutadella!», Àngel Guimerà.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«L'homenatge anual a Rafel Casanova»,
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Record de la multitudinària primera manifestació de 1901, i retrat de la trentena de detinguts de la primera ofrena a l'estàtua del Conseller en Cap, a partir de la qual nasqué l'homenatge anual a la seua figura, i posteriorment la nostra Diada Nacional.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
«A Felip Quint», Frances Mateu.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).



20250829

[2699] La Xina del segle XVII

 

1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
El mapa de John Speed presenta, a través d’una mirada europea del segle XVII, una Xina encara misteriosa, plena d’elements històrics del període Ming, i també llegendaris. És una font d’informació geogràfica, etnogràfica i cultural, i alhora una mostra del (des)coneixement europeu sobre l’Àsia oriental al principi de l’edat moderna. S’hi barregen detalls acurats (com l’enumeració de províncies o la presència de la Muralla) amb errors icònics (Corea com a illa) i imaginaris literaris.
Fou publicat per John Speed un parell d'anys abans de morir, a l'obra Prospect of the Most Famous Parts of the World (‘Perspectiva de les parts més famoses del món’), primer atles signat per mà d'un anglès, i que incorpora textos descriptius que ens mostren lo punt d'informació que en què la cartografia europea se trobava. Se'l considera lo cartògraf o cosmògraf més prestigiós del període dels Stuarts a Anglaterra. Gran part dels gravats es van realitzar a Amsterdam, al taller del gravador flamenc Jodocus Hondius.

1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
(Cliqueu sobre la imatge per engrandir-la).
Hi podem observar la regió xinesa separada de l'Índia per la gran serralada de l'Himàlaia. A l'est, Corea (com a illa) i Japó. La sanefa s'aprofita per mostrar individus i indumentària de la regió, i ciutats i costums propis, que els aporten una narrativa descriptiva que se suma als textos informatius que s'incorporen al mapa.
Los mapes del taller d'Hondius són d'una espectacular bellesa, amb los marges decorats i sovint amb imatges de ciutats i persones, i tots de tonalitats ben acolorides. Les línies de la costa, de diferents colors, marques los diversos països. Los cursos fluvials i llacs interiors i les serralades hi són també molt ben detallats, i en conjunt doten la representació d'una certa profunditat i textura visuals. 
S'hi dona el nom de les províncies prou aproximat: Cantam/Guangdong, Quancii/Guangxi, Chequiam/Zhejiang, Quicheu/Guizhou, Fuquam/Huguang, Honao/Henan, Xanton/Shandong, etc.

1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
Carros amb veles per a viatges terrestres, sense animals de tir. 

1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
Detalls de la ciutat de Macau, port de possessió portuguesa des de mitjan selge XVI.

1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
La ciutat costanera de Quinzay, actual Hangzou (capital de la província de Zhejiang), que l'explorador venecià Marco Polo va definir com la 'ciutat del cel'.

1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
Costum executori, a l'estil de la crucifixió del messies cristià. Tant si era cert com no, la sola imatge predisposava els europeus contra uns bàrbars xinesos, que executaven igual que els romans. A més, amb lo mateix detall de la llança clavada al costat del reu.

1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
Vaixell europeu i d'un junc, vaixell tradicional xinès. L'oceà és presentat com a espai perillós amb la presència d'un peixot monstruós.

1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
La regió de costanera de Guangdong, amb Canton i Macau. La punta de l'illa de Luçònia, actual Luzon, Filipines, també s'hi aprecia.

1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
Corea presentada com a illa i les illes nipones.
 
1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
Detall de la muralla xinesa: «a wall 0f 400 leagues», per separar la Xina dels tàrtars. Les terres desconegudes són poblades d'éssers fantàstics.


1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
Les terres desconegudes són poblades d'éssers fantàstics.

1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
L'Índia partida per l'enorme delta del Ganges, amb la ciutat de Calcuta a la costa del golf de Bengala.

1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
Nord enllà de la muralla xinesa, s'hi emplaça la terra de Catai, regne del Gran Kan, amb la gran capital Cambalu, de 28 milles de perímetre. Al retall de sota, hi apareix una Paquin. La duplicitat mostra com encara al segle XVI hi havia dubtes sobre la identitat de l'antiga Catai de Marco Polo, que no acabava d'assimilar-se a la Xina que s'anava descobrint.

1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
Homes i dona xinesos.

1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
Soldats japonesos amb una mena d'arcabús a l'espatlla, que poc recorden els samurais.

1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
Home i dona del regne de Pegu, al Myanmar.