Seguidors

20250321

[2649] La Plaça de Catalunya, 1888

 

1888. La Plaça de Catalunya, BCN.
«Ibèrica», Tortosa, de 25 de setembre, 1915 (BdC).
Lo cor de Catalunya, o sia, la barcelonina plaça de, en unes esplèndides imatges de fa més de cent cinquanta anys, i que en retrataven la urbanització sorgida per a l'exposició universal. A la cantonada amb Passeig de Gràcia, s'hi ubicà La Pajarera, com en deien popularment d'aquell «cafè voltat de cristalls». Per la dreta, la desembocadura de la Rambla, a on hi hagué l'entrada del Circ Eqüestre de N'Alegria, del qual en veiem l'embalum rere el monumental arc d'entrada.

1888. La Plaça de Catalunya, BCN.
«Ibèrica», Tortosa, de 25 de setembre, 1915 (BdC).
Les cases Estruc i Gibert. Amagades entre els arbres, les paradetes diverses, o barraques de fira.


1915. La Plaça de Catalunya, BCN.
«Ibèrica», Tortosa, de 25 de setembre, 1915 (BdC).
Detall de la font i de l'entrada al circ barcelonès, que ocupava ben bé lo bell mig de la plaça. Al fons, a l'inici del Passeig de Gràcia, la casa Pasqual Pons, aixecada al 1890 per l'arquitecte Enric Sagnier.
 

1888. La Plaça de Catalunya, BCN.
«Ibèrica», Tortosa, de 25 de setembre, 1915 (BdC).
Lo carrer de Fontanella fins al 1902.

1888. La Plaça de Catalunya, BCN.
«Ibèrica», Tortosa, de 25 de setembre, 1915 (BdC).
Lo circ fou enderrocat al 1895. Des de llavors, l'espai començarà a agafar la fesomia que avui coneixem. En primer terme, la parada dels tramvies de cavalls de la primera línia que entrà en servei a la ciutat, al 1872, entre Drassanes i Gràcia.  


1888. La Plaça de Catalunya, BCN.
«Ibèrica», Tortosa, de 25 de setembre, 1915 (BdC).
Detall del carrer Fontanella, amb los tendals de les botigues. A la dreta, lo «xamflà» cap a Rivadeneira. Més amut, lo del Portal de l'Àngel. 

1888. La Plaça de Catalunya, BCN.
«Ibèrica», Tortosa, de 25 de setembre, 1915 (BdC).
Casa i armeria museu de Josep Estruc, a l'angle entre la Ronda i la Rambla Catalunya. L'edifici fou enderrocat al 1901.

1888. La Plaça de Catalunya, BCN.
«Ibèrica», Tortosa, de 25 de setembre, 1915 (BdC).
Un dels monumentals projectes que es presentà al concurs municipal i que... per sort... se'n descartà la construcció. 

1888. La Plaça de Catalunya, BCN.
«Ibèrica», Tortosa, de 25 de setembre, 1915 (BdC).
Proposta urbanística de l'arquitecte Pere Falqués.

1888. La Plaça de Catalunya, BCN.
«Ibèrica», Tortosa, de 25 de setembre, 1915 (BdC).
Portada de la magnífica revista ebrenca, malgrat que sempre fou en castellà.


[355] BCN 1913



Posted by
Labels: ,

20250315

[2648] Lleida, 1967

 

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Lo Pont Vell (i únic, a banda del ferroviari), a on llavors  s'hi podia girar cap a la carretera de BCN, la (futura) Av. Tarradelles. Amb la reforma dels Camps Elisis, diria que cap a finals dels 90 o així, lo gir desaparegué. La Seu Vella il·luminada president secularment la ciutat. 

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
L'ofrena floral de Sant Anastasi a la plaça Sant Joan. Eren temps de rojigualda.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La portalada romànica de Sant Martí. 
«A fi de dotar l’església d’una porta monumental a la façana de ponent —ja que l’original s’havia perdut durant els fets bèl·lics del segle XVII—, el bisbe Messeguer feu portar un portal d’una antiga ermita abandonada i mig enderrocada del poble del Tormillo (Osca)» (enciclopèdia). Feixistes: ja feu tard a reclamar-la!

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Lo castell gardenyenc il·luminat. En aquell temps va arribar la moda inútil, i que encara perdura, de fer lluir la nit com si fos lo dia. Quantes altres coses més essencials per a la gent no hauríem pogut fer!

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Recreació de la ciutat medieval, amb lo portal de Sant Antoni.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La Lleida dels 60 del segle XX, en plena bullida de desarrollismo i pelotassos urbanístics. Si avui, amb tots los controls que hi ha, no tenim manera d'aturar les comissions, imagineu-vos-ho en aquella època de franquistes i acòlits. Només que llavors tot era prefixat, se cobrava per galons i ningú no se n'anava de la llengua. Que ara tot són xivatos per aquí i per allà, a veure qui la destapa més grossa, ahahaha!

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Magnífica fotografia aèria, amb lo turó de la Seu sense los jutjats. Me sap greu no haver-ne sabut trobar l'autor.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La il·luminació nocturna de la Paeria.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
L'Av. de Balmes, que va mantindre el nom a la mort del dictador (espanyol). Ja fora hora de començar a traure teòlegs, mossens i bisbes diversos del nomenclàtor. Que una societat privada i masclista hagi de ser honorada per la ciutadania és un signe de retard cultural i social.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
L'Av. Prat de la Riba d'aquells temps, amb nom de general franquistot, que a l'infern se cremin, que deia lo padrí. La foto és presa des del terrat de l'actual CUAP.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La vella plaça Ricard Vinyes, sense lo monument que se li dedicaria més endavant. De jove, encara hi havia aparcat als laterals, en diagonal, tal com veiem a la imatge. No sé quan s'hi devia inaugurar lo mític bar Nelson, un dels llocs de trobada de quan no teníem mòbils.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La Rambla d'Aragó llavors reformada. La febre constructora fou tan gran que «la fisonomia de la ciudad cambia constantemente a causa de las obras de reforma y embellecimiento». Los carrers eren plens de 600, 127, 2CV i R4, entre altres. Potser los més jóvens, ja no sabeu què eren. Per altra banda, no he entès mai per què no l'anomenaren rambla de Boters. 

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La pavimentació de l'Av. de Blondel, i totes les llambordes a fora. A totes les ciutats d'Europa encara mantenen els vells carrers empedrats, però ací no podem sofrir la vellor ni al carrer, ni a les botigues i establiments, ni a les cases. Imagineu-vos que a Anglaterra haguessin de tancar los pubs per vells...

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
A la Llengua de Serp, retrat de la policia municipal de trànsit, que esdevenia ja una necessitat urgent. 

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
  Lo grup escolar de Balàfia, ja passat a millor vida: los alumnes són tots a Pinyana. Ara a veure què en farem, de l'edifici. Si ara poséssim la bandera a les escoles... ui, la que ens cauria a sobre! En això també hem claudicat.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Los antics tallers franquistes de Regiones Devastadas i les obres de renovació al peu del turó.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
L'obertura del carrer Camp de Mart per damunt del carrer que pujava fins a Prat de la Riba i que portà nom de generalot (espanyol), després batejat com a carrer Salmerón: un altre que no s'hi mereix un nom al nostre nomenclàtor, encara que fos president republicà. Perquè qui perd les arrels...

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
L'antic parc de la Magdalena, abans de les obres de l'Auditori, les restes arqueològiques i el ridícul pàrquing que s'hi deixà. Ara no hi ha parc, i veig a la plaça de l'Auditori cartells que hi prohibeixen jugar a pilota: és lo món al revés...

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Los bombers municipals, «y la modernidad del material con el que están dotados».

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Més concessions, ara del servei de neteja i recollida de brossa. 
Més concessions, més comissions.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Tanta activitat urbanística hi hagué, que calgué ampliar lo departament d'arquitectura municipal. En aquells temps, les oficines públiques eren espais d'homes... i un parell de secretàries. Si més no en això, sí que hem avançat. 

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Lo nou accés al Museu Municial, als soterranis de la Paeria. Sempre val la pena fer-hi una visiteta.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Lo monument dels (seus) caídos, ja tombat, llavors encara sense l'edifici nou d'Hisenda al darrere. 

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La Seu Vella recuperada que, amb gran encert, no retornà al culte religiós. Segurament, només perquè fer-hi pujar la gent a missa...

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La banqueta il·luminada i sense cap arbre. Cotxes, tants com vulgueu.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).



Posted by
Labels: , , ,

[2647] La Font del Paradell: de junedenca a torregrossina

 

1962. La Font del Paradell, les Garrigues.
«Centro comarcal leridano, boletín interior informativo», 
d'octubre (FPIEI).

2020. La Font del Paradell, les Garrigues.
«Som Garrigues», de 30 de juny.
Emplaçada al terme de Torregrossa, no hi ha dubtes sobre la seua possessió territorial. Si bé, dècades enrere era vista pels junedencs com a pròpia. 

1975. La Font del Paradell, les Garrigues.
«La Mañana», de 7  de març (XAC).
Tan junedenca com per ser esmentada en la sardana 
dedicada a la vila de Juneda. Probablement, era més de pas per als de Juneda en la ruta cap a Lleida, ja que es troba una mica més amunt del Mas de Margalef. Per tant, als torregrossins los venia més esquerrera, que deia ma mare, volent dir que no els venia de pas.

1962. La Font del Paradell, les Garrigues.
«Apunts històrics de Juneda. Evocació entorn de la Font del Paradell»,
Marc Vilà, Joan Valls.
«Centro comarcal leridano, boletín interior informativo», d'octubre (FPIEI).
Abans de l'abundor hídrica derivada de l'arribada del Canal i totes les secles seues, les fonts naturals eren indrets preuats al Clot del Dimoni, o sia, la plana urgellenca, «tresor de vida i de color en l'estepa ocre i polsosa de l'antic Urgell». L'autor de l'article recorda com, a les tardes dels dijous (que eren festius a l'escola), «a Juneda, de petits, les havíem visitat totes». Sens dubte, la més imponent era la del Paradell. «Fascinant», en diu, «perquè deien que l'havien feta els moros». I sí, certament, l'atribució als sarraïns de coses antigues de les quals popularment se n'ha desconegut l'origen, marca el gran trencament històric que suposà lo segle XII. Com quan d'aquí a un temps, esperem que no gaire, direm «de l'època espanyola», referint-nos al període colonial encetat al 1707 a Lleida...
Però tornem al cas, oi?

1962. La Font del Paradell, les Garrigues.
«Apunts històrics de Juneda. Evocació entorn de la Font del Paradell»,
Marc Vilà, Joan Valls.
«Centro comarcal leridano, boletín interior informativo», d'octubre (FPIEI).
Enllà de l'arc d'entrada, un túnel d'uns quatre metres li feia d'accés. Al cap, hi ha los graons que permetien de baixar-hi. A peu sec, se n'hi comptaven quatre. La resta eren inundats. Des de la construcció de la secla del Canal d'Urgell, l'arribada de l'aigua va reomplir la capa freàtica. Segons que deien los padrins, hi havia cap a una dotzena d'escales. Al fons, un nou túnel, «que deu tenir uns tres o quatre metres de llargada, al final del qual brollava l'aigua que tal vegada s'esmunyia novament per una veta subterrània». Fixem-nos com era de desitjada l'aigua, que calgué tota aquesta feinada per trobar-la! Qui la va construir, doncs, tenia possibles.
Creu l'autor que l'obra ha de ser de l'època del repoblament, de mitjan segle XII en endavant, quan s'hi establí el poble de Margalef, amb la seua espadanya impertèrrita, que encara avui ens en senyala el punt exacte. També hi hagué un petit llogaret al turonet contigu a la font (si les màquines de replanar per fer els trossos més grans no l'han esgarrapat). Segons l'autor, però, lo doll d'aigua devia ser anterior a la font, qui sap des de quins temps immemorials. O potser no: potser un saurí en trobà lo rastre...

1962. La Font del Paradell, les Garrigues.
«Centro comarcal leridano, boletín interior informativo», 
«Apunts històrics de Juneda. Evocació entorn de la Font del Paradell»,
Marc Vilà, Joan Valls, d'octubre (FPIEI).
Los carreus de la base de la font semblen fets «amb pedra més sòlia i amb més gràcia, i té indicis que ens fan suposar una ascendència imperial», i hauria servit per «refrescar els qui viatjaven per la via Tàrraco-Ilerda, que passava pels alts de Margalef». Però no és probable que l'obra fos feta per als passavolants ni per a les legions romanes que anaven amunt i avall. Si no hi hagué alguna vil·la d'aquelles que eren centre d'explotacions agràries, ningú no s'hi va gastar un sou. Si la mina era feta en aquells temps, vol dir que l'aigua habitualment no havia sigut pas accessible a peu pla. 

1962. La Font del Paradell, les Garrigues.
«Apunts històrics de Juneda. Evocació entorn de la Font del Paradell»,
Marc Vilà, Joan Valls.
«Centro comarcal leridano, boletín interior informativo», d'octubre (FPIEI).
L'origen sarraí, en canvi, és del tot descartat per l'autor. A l'estepa assedegada de la plana no s'hi establiren, i la deixaren per als antics pobladors mossàrabs que hi subsistien en condicions miserables. Mentre que amb l'arribada del nou Estat Català se feu possible «l'erecció o reconstrucció de la nostra font», gràcies als repobladors pirinencs. L'article és una bonica i resumida lliçó d'història, però l'origen de la font continua sent una mera càbala. 

1962. La Font del Paradell, les Garrigues.
«Centro comarcal leridano, boletín interior informativo», d'octubre (FPIEI).
Un altre article d'especulació sobre els orígens de la font, que els relaciona amb l'existència d'un camí celta, preromà. El topònim Margalef també ho fora. Sobre Paradell, el nostre etimòleg de capçalera (Joan Coromines) no en diu res, però hi trobem una nota sobre la Paradella, que no és altra cosa que la Panadella.

Joan Coromines, Onomasticon.
Etimologia de la Panadella.
Segons el savi, aquest topònim feia referència a un lloc pelat, sense vegetació i sec. Com l'antic Paradell d'abans del Canal urgellenc. Per tant, de pelat>parat>paratell, tot segons genuïna fonètica lleidatana.

La Font del Paradell, les Garrigues.
Des del polígon dels Frares a Lleida cap a Torre-ribera i Secla Quarta amunt, per Grealó i la banqueta a tocar de la Granja San Francisco, arribarem a Margalef i la Font del Paradell. Una ruta senderista amb racons preciosos, que val molt la pena, ara que ve la primavera o bé a la tardor. 


[408] De Grealó a les envistes de Juneda, 4a sèquia




Posted by
Labels: , , ,
Subscriure's a: Comentaris (Atom)