.jpg)
1962. La Font del Paradell, les Garrigues.
«Centro comarcal leridano, boletín interior informativo»,
d'octubre (FPIEI).
2020. La Font del Paradell, les Garrigues.
«Som Garrigues», de 30 de juny.
Emplaçada al terme de Torregrossa, no hi ha dubtes sobre la seua possessió territorial. Si bé, dècades enrere era vista pels junedencs com a pròpia.
.jpg)
1975. La Font del Paradell, les Garrigues.
«La Mañana», de 7 de març (XAC).
Tan junedenca com per ser esmentada en la sardana
dedicada a la vila de Juneda. Probablement, era més de pas per als de Juneda en la ruta cap a Lleida, ja que es troba una mica més amunt del Mas de Margalef. Per tant, als torregrossins los venia més esquerrera, que deia ma mare, volent dir que no els venia de pas.
1962. La Font del Paradell, les Garrigues.
«Apunts històrics de Juneda. Evocació entorn de la Font del Paradell»,
Marc Vilà, Joan Valls.
Abans de l'abundor hídrica derivada de l'arribada del Canal i totes les secles seues, les fonts naturals eren indrets preuats al Clot del Dimoni, o sia, la plana urgellenca, «tresor de vida i de color en l'estepa ocre i polsosa de l'antic Urgell». L'autor de l'article recorda com, a les tardes dels dijous (que eren festius a l'escola), «a Juneda, de petits, les havíem visitat totes». Sens dubte, la més imponent era la del Paradell. «Fascinant», en diu, «perquè deien que l'havien feta els moros». I sí, certament, l'atribució als sarraïns de coses antigues de les quals popularment se n'ha desconegut l'origen, marca el gran trencament històric que suposà lo segle XII. Com quan d'aquí a un temps, esperem que no gaire, direm «de l'època espanyola», referint-nos al període colonial encetat al 1707 a Lleida...
Però tornem al cas, oi?
1962. La Font del Paradell, les Garrigues.
«Apunts històrics de Juneda. Evocació entorn de la Font del Paradell»,
Marc Vilà, Joan Valls.
Enllà de l'arc d'entrada, un túnel d'uns quatre metres li feia d'accés. Al cap, hi ha los graons que permetien de baixar-hi. A peu sec, se n'hi comptaven quatre. La resta eren inundats. Des de la construcció de la secla del Canal d'Urgell, l'arribada de l'aigua va reomplir la capa freàtica. Segons que deien los padrins, hi havia cap a una dotzena d'escales. Al fons, un nou túnel, «que deu tenir uns tres o quatre metres de llargada, al final del qual brollava l'aigua que tal vegada s'esmunyia novament per una veta subterrània». Fixem-nos com era de desitjada l'aigua, que calgué tota aquesta feinada per trobar-la! Qui la va construir, doncs, tenia possibles.
Creu l'autor que l'obra ha de ser de l'època del repoblament, de mitjan segle XII en endavant, quan s'hi establí el poble de Margalef, amb la seua espadanya impertèrrita, que encara avui ens en senyala el punt exacte. També hi hagué un petit llogaret al turonet contigu a la font (si les màquines de replanar per fer els trossos més grans no l'han esgarrapat). Segons l'autor, però, lo doll d'aigua devia ser anterior a la font, qui sap des de quins temps immemorials. O potser no: potser un saurí en trobà lo rastre...
1962. La Font del Paradell, les Garrigues.
«Centro comarcal leridano, boletín interior informativo»,
«Apunts històrics de Juneda. Evocació entorn de la Font del Paradell»,
Marc Vilà, Joan Valls, d'octubre (FPIEI).
Los carreus de la base de la font semblen fets «amb pedra més sòlia i amb més gràcia, i té indicis que ens fan suposar una ascendència imperial», i hauria servit per «refrescar els qui viatjaven per la via Tàrraco-Ilerda, que passava pels alts de Margalef». Però no és probable que l'obra fos feta per als passavolants ni per a les legions romanes que anaven amunt i avall. Si no hi hagué alguna vil·la d'aquelles que eren centre d'explotacions agràries, ningú no s'hi va gastar un sou. Si la mina era feta en aquells temps, vol dir que l'aigua habitualment no havia sigut pas accessible a peu pla.
1962. La Font del Paradell, les Garrigues.
«Apunts històrics de Juneda. Evocació entorn de la Font del Paradell»,
Marc Vilà, Joan Valls.
L'origen sarraí, en canvi, és del tot descartat per l'autor. A l'estepa assedegada de la plana no s'hi establiren, i la deixaren per als antics pobladors mossàrabs que hi subsistien en condicions miserables. Mentre que amb l'arribada del nou Estat Català se feu possible «l'erecció o reconstrucció de la nostra font», gràcies als repobladors pirinencs. L'article és una bonica i resumida lliçó d'història, però l'origen de la font continua sent una mera càbala.
1962. La Font del Paradell, les Garrigues.
Un altre article d'especulació sobre els orígens de la font, que els relaciona amb l'existència d'un camí celta, preromà. El topònim Margalef també ho fora. Sobre Paradell, el nostre etimòleg de capçalera (Joan Coromines) no en diu res, però hi trobem una nota sobre la Paradella, que no és altra cosa que la Panadella.
.jpg)
Joan Coromines, Onomasticon.
Etimologia de la Panadella.
Segons el savi, aquest topònim feia referència a un lloc pelat, sense vegetació i sec. Com l'antic Paradell d'abans del Canal urgellenc. Per tant, de pelat>parat>paratell, tot segons genuïna fonètica lleidatana.
Des del polígon dels Frares a Lleida cap a Torre-ribera i Sèquia Quarta amunt, per Grealó i la banqueta a tocar de la Granja San Francisco, arribarem a Margalef i la Font del Paradell. Una ruta senderista amb racons preciosos, que val molt la pena, ara que ve la primavera o bé a la tardor.
