Seguidors

20241108

[2616] L'anunciadora (1880) dels comerços lleidatans

 

1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
Abans dels moderns diaris de final del segle XX i del present XXI que, de franc, es reparteixen en estacions de bus, botigues i altres diversos llocs, sembla que tot ja era inventat: al 1880 Lleida ja en tingué un: de 4 pàgines, bàsicament totes plenes d'anuncis i només amb una breu nota de notícies locals. I en espanyol, és clar, fruit de la diglòssia d'aquells darrers segles: la Renaixença lleidatana encara havia de quallar. Lo títol n'era ben explícit de les intencions, i al subtítol s'hi parla de «reclamos». El propietari en fou l'impressor i llibreter Llorenç Coromines, de la nissaga que des d'inicis de segle s'havia establert a la ciutat. Sembla que a mitges amb un altre propietari i editor de la publicació, Carlos de Arroyo Herrera, a qui trobo citat com a president de la Creu Roja lleidatana primerenca. Atenció a la tirada, si és que és fiable la dada remarcada en portada: 8.000 exemplars!, per a una ciutat set vegades menor, cap als 20.000 habitants. Això sí, com s'hi escriu a dalt de tot: «Los anuncios se pagan por adelantado».
Només en tenim conservat un exemplar, el núm. 29. 

1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
Singer, les màquines de cosir que s'imposaven a tot lo món occidental. La compra, per 10 rals a a la setmana, no era a l'abast de tothom. 

1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
Una de les primeres fàbriques de xocolata a Lleida, al carrer Democràcia, 4, i botiga a la plaça Sant Joan.  Se'n digué, qui sap per què, «La Industrial Aragonesa», de Pont i Campabadal. S'hi treballava amb màquina de vapor, i havia de tindre bona i alta fumera. Potser llavors, caldria verificar-ho, aquest carrer era emplaçat més cap a tocar del riu. Tenia venda a botigues principals de la ciutat. 

1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
La sabateria de Manuel Herrera. Que ben bé podria ser el pare del fotògraf i periodista Manuel Herrera i Ges. Llavors s'hi feien també sabates a mida. A més, contractista de l'espanyola Guardia Civil, negoci assegurat!

1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
Una estamperia, de Joan Mesalles. Amb tenda al passatge d'Arajol. Això, avui, és darrere la Catedral Nova. 

1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
No hi poden faltar lo sastre (al carrer del Rellotger, de la Seu), una ferreteria i un magatzem de mobles. 

1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
Ah, i la barreteria! Amb barrets i capells per a totes edats i oficis. Fins i tot, d'avellutats... a 100 rals! Que per als dies de freda boira devien ser sensacionals. 

1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
Lo cirurgià dentista italià, titulat per cinc universitats (totes ben lluny), que exercia, tot i això, a la trista ciutat lleidatana, en Ferrari Severino, i havent de treballar matí i tarda. I amb dos consultoris!

1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
S'hi aprofitava tant l'espai, que s'hi encabien anuncis capgirats. Com lo de la fàbrica d'aiguardents i licors d'Enric Lamolla, ben conegut per l'anisette. A sota, l'anunci del propietari-impressor, Llorenç Coromines, establert al carrer Major 12 i 14.

1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
La serralleria de Magí Ferrerons, a Ferran 37. S'hi feien aparells industrials també, com premses portàtils de vi, i tota mena d'aparells i recanvis industrials.

1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
Un altre anunci embotit capgirat, de la botiga de Salvador Cercós, a on venien des de bijuteria fins xeringues. 

1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
La fàbrica de sabó de Ramon Cercós, al carrer Sant Antoni, i la rellotgeria de carrer Major 21, de Josep Wehrle, que fou també autor teatral d'almenys una obra.

1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
Una companyia d'assegurances parisenca i establerta a Barcelona, de qui Joan Campabadal en tingué la representació lleidatana: «seguros contra el incendio, el rayo, las explosiones de gas y los aparatos de vapor». A cada època, son perill: ara són virals les explosions de bateries de patinets.

1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
Oferiments i demandes. No me puc creure que no trobessin aprenent per a confiteria, si no és que havia de fer les deshores del pastisser...

1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
Un constructor de maquinària, des de màquines de cosir fins a premses. A la baixada de la Trinitat, davant per davant del Tranquil Taller, ben conegut a l'època.

1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
Miquel Pont, paqueteria i quincalla, mena de ferreteria. 
Josep Safonts, propietari del «antiguo y acreditado taller... situado en el Paseo de Fernando, se ha trasladado en el mismo tras la Administración de Correos, junto a la Fona de España».

1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
Algunes fondes: la de Sant Lluís, a l'estació d'autobusos actual de Blondel, que havia de menester «coche especial para la ida y vuelta de la estación de ferrocarril», a l'altra punta de la ciutat. En canvi, a prop de l'estació, al costat de Correus, la Fonda de España, amb preus no barats. Lo nom era freqüent en aquells temps a la nostra terra, per tal de plaure als viatgers del nostre estimat país veí i altres espanyols varis, de buròcrates a militars, que convivien amb nosaltres... per manar-nos. Si ha canviat la cosa o no, ho deixarem per un altre dia, oi?  

1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
A «La Estrella de oro», l'adrogueria d'aquells temps: «completo surtido en drogas y productos químicos...» Com lo temps fa canviar la percepció i significat dels mots! Això, al costat de «los inmejorables garbanzos del Sauco».

1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
Pólvores per a la conservació del vi, que prometien eficàcia. També per a acolorir-los i elaborar-ne de generosos. 


[1382] Lo Tranquil Taller, la primera societat catalanista a la Lleida de la Renaixença



20241105

[2615] Per la Catalunya del Vuit-cents: Tarragona ciutat

 


1895. Tarragona, la Torre de Pilat.
«Lo Teatro Regional», de 9 de febrer (ddd-uab). 
 Les restes romanes.

1895. Tarragona, la Torre de Pilat.
«Lo Teatro Regional», de 9 de febrer (ddd-uab). 
 La Torres dels Escipions.

1895. Tarragona, la Torre de Pilat.
«Lo Teatro Regional», de 16 de febrer (ddd-uab). 
 Lo Portal medieval de Sant Antoni de l'antiga muralla, encara existent.

1895. Tarragona, la Torre de Pilat.
«Lo Teatro Regional», de 9 de març (ddd-uab). 
 La creu gòtica al seu emplaçament original.
 
1895. Tarragona, la Torre de Pilat.
«Lo Teatro Regional», de 3 d'agost (ddd-uab).
La catedral tarragonina.

1880. Lo Portal de Sant Antoni, Tarragona.
«La Ilustració Catalana», d'octubre [sic], (BdC).

1880. La Creu de Sant Antoni, Tarragona.
«La Ilustració Catalana», d'octubre [sic], (BdC).

1880. La portella ciclòpia, Tarragona.
«La Ilustració Catalana», d'octubre [sic], (BdC).

1880. La Catedral, Tarragona.
«La Ilustració Catalana», d'octubre [sic], (BdC).

1880. La muralla romana, Tarragona.
«La Ilustració Catalana», d'octubre [sic], (BdC).

1880. L'Arc de Triomf, Berà (lo Tarragonès).
«La Ilustració Catalana», d'octubre [sic], (BdC).
L'Arc de Sura, I aC.

1880. La Torre dels Escipions, Tarragona.
«La Ilustració Catalana», d'octubre [sic], (BdC).

1880. L'Església de Sant Pere, Tarragona.
«La Ilustració Catalana», d'octubre [sic], (BdC).

1880. L'Església de Sant Pere, Tarragona.
«La Ilustració Catalana», d'octubre [sic], (BdC).





20241101

[2614] Per la Catalunya del Vuit-cents: BCN

 

1895. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 7 de desembre (ddd-uab).
Lo venedor de diaris.

1893. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 9 de setembre (ddd-uab). 
 Vista de la Plaça de Catalunya finisecular. Això de les fonts ve d'antic.

1893. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 9 de setembre (ddd-uab). 
Lo monument al primer colonitzador de les Amèriques. Foto: Thomas.

1893. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 28 d'octubre (ddd-uab). 
L'aleshores nova façana catedralícia neogòtica, que va trigar més segles que no pas la Sagrada Família per acabar-se.
 
1893. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 28 d'octubre (ddd-uab).
La part posterior del cor de la Catedral.

1893. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 4 de novembre (ddd-uab).
La nau central des de l'altar.

1893. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 18 de novembre (ddd-uab).
La torre reial de Bellesguard, residència estiuenca del nostre rei Martí I en temps medievals, abans de la intervenció modernista d'en Gaudí.


1893. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 18 de novembre (ddd-uab).
L'antiga torre reial de Bellesguard, detall.

1894. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 3 de novembre (ddd-uab).
Lo cementiri vell barceloní al Poblenou, datat de 1775.

1893. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 7 de desembre (ddd-uab).
La  font del rellotge de l'antic mercat del Born, amb quatre figures femenines que servaven los fanals de gas.

1894. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 22 de desembre (ddd-uab).
La nova seu universitària barcelonina, que substituí la cerverina borbònica.

1894. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 29 de desembre (ddd-uab).
Seu bancària a la Rambla. 
 
1895. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 5 de gener (ddd-uab).
L'antic claustre del monestir de Jonqueres traslladat al convent de la Concepció, al mig de l'Eixample barceloní.

1895. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 26 de gener (ddd-uab).
Lo Portal de l'Àngel, entrada al barri de la Bòria, seu dels menestrals tèxtils de la ciutat.
 
1895. BCN.
«Lo Teatro Regional», d'1 de febrer (ddd-uab).
Làpida commemorativa a la muralla.

 
1895. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 6 d'abril (ddd-uab).
La façana de l'església de Betlem a la Rambla.
1895. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 13 d'abril (ddd-uab).
Portalada de Santa Maria del Mar.

1895. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 25 de maig (ddd-uab).
 Vistes de Vallvidrera.

1895. BCN.
«Lo Teatro Regional», d'1 de juny (ddd-uab).
Les forques de la ciutat, a l'esplanada de la Ciutadella.

1895. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 8 de juny (ddd-uab).
Monument a l'Aribau, pare de la Renaixença literària.
 
1895. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 24 d'agost (ddd-uab).
Les velles muralles i la torre de Sant Joan, als voltants de la Ciutadella.

1895. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 14 de setembre (ddd-uab).
 L'antiga font de la Plaça del Rei.

1896. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 10 d'octubre (ddd-uab).
El far i els vaixells de vapor i velam del port barceloní.

1896. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 7 de novembre (ddd-uab).
Lo moll de descàrrega del carbó, l'antiga font d'energia imprescindible.

1896. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 5 de desembre (ddd-uab).
L'antic moll de Miramar.


1896. Sant Martí de Provençals.
«Lo Teatro Regional», de 31 d'octubre (ddd-uab).
Casa del poeta Joan Ribas i Puigvert, poeta menor de la Renaixença.