1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
Abans dels moderns diaris de final del segle XX i del present XXI que, de franc, es reparteixen en estacions de bus, botigues i altres diversos llocs, sembla que tot ja era inventat: al 1880 Lleida ja en tingué un: de 4 pàgines, bàsicament totes plenes d'anuncis i només amb una breu nota de notícies locals. I en espanyol, és clar, fruit de la diglòssia d'aquells darrers segles: la Renaixença lleidatana encara havia de quallar. Lo títol n'era ben explícit de les intencions, i al subtítol s'hi parla de «reclamos». El propietari en fou l'impressor i llibreter Llorenç Coromines, de la nissaga que des d'inicis de segle s'havia establert a la ciutat. Sembla que a mitges amb un altre propietari i editor de la publicació, Carlos de Arroyo Herrera, a qui trobo citat com a president de la Creu Roja lleidatana primerenca. Atenció a la tirada, si és que és fiable la dada remarcada en portada: 8.000 exemplars!, per a una ciutat set vegades menor, cap als 20.000 habitants. Això sí, com s'hi escriu a dalt de tot: «Los anuncios se pagan por adelantado».
Només en tenim conservat un exemplar, el núm. 29.
1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
Singer, les màquines de cosir que s'imposaven a tot lo món occidental. La compra, per 10 rals a a la setmana, no era a l'abast de tothom.
1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
Una de les primeres fàbriques de xocolata a Lleida, al carrer Democràcia, 4, i botiga a la plaça Sant Joan. Se'n digué, qui sap per què, «La Industrial Aragonesa», de Pont i Campabadal. S'hi treballava amb màquina de vapor, i havia de tindre bona i alta fumera. Potser llavors, caldria verificar-ho, aquest carrer era emplaçat més cap a tocar del riu. Tenia venda a botigues principals de la ciutat.
1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
La sabateria de Manuel Herrera. Que ben bé podria ser el pare del fotògraf i periodista Manuel Herrera i Ges. Llavors s'hi feien també sabates a mida. A més, contractista de l'espanyola Guardia Civil, negoci assegurat!
1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
Una estamperia, de Joan Mesalles. Amb tenda al passatge d'Arajol. Això, avui, és darrere la Catedral Nova.
1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
No hi poden faltar lo sastre (al carrer del Rellotger, de la Seu), una ferreteria i un magatzem de mobles.
1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
Ah, i la barreteria! Amb barrets i capells per a totes edats i oficis. Fins i tot, d'avellutats... a 100 rals! Que per als dies de freda boira devien ser sensacionals.
1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
Lo cirurgià dentista italià, titulat per cinc universitats (totes ben lluny), que exercia, tot i això, a la trista ciutat lleidatana, en Ferrari Severino, i havent de treballar matí i tarda. I amb dos consultoris!
1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
S'hi aprofitava tant l'espai, que s'hi encabien anuncis capgirats. Com lo de la fàbrica d'aiguardents i licors d'Enric Lamolla, ben conegut per l'anisette. A sota, l'anunci del propietari-impressor, Llorenç Coromines, establert al carrer Major 12 i 14.
1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
La serralleria de Magí Ferrerons, a Ferran 37. S'hi feien aparells industrials també, com premses portàtils de vi, i tota mena d'aparells i recanvis industrials.
1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
Un altre anunci embotit capgirat, de la botiga de Salvador Cercós, a on venien des de bijuteria fins xeringues.
1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
La fàbrica de sabó de Ramon Cercós, al carrer Sant Antoni, i la rellotgeria de carrer Major 21, de Josep Wehrle, que fou també autor teatral d'almenys una obra.
1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
Una companyia d'assegurances parisenca i establerta a Barcelona, de qui Joan Campabadal en tingué la representació lleidatana: «seguros contra el incendio, el rayo, las explosiones de gas y los aparatos de vapor». A cada època, son perill: ara són virals les explosions de bateries de patinets.
1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
Oferiments i demandes. No me puc creure que no trobessin aprenent per a confiteria, si no és que havia de fer les deshores del pastisser...
1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
Un constructor de maquinària, des de màquines de cosir fins a premses. A la baixada de la Trinitat, davant per davant del Tranquil Taller, ben conegut a l'època.
1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
Miquel Pont, paqueteria i quincalla, mena de ferreteria.
Josep Safonts, propietari del «antiguo y acreditado taller... situado en el Paseo de Fernando, se ha trasladado en el mismo tras la Administración de Correos, junto a la Fona de España».
1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
Algunes fondes: la de Sant Lluís, a l'estació d'autobusos actual de Blondel, que havia de menester «coche especial para la ida y vuelta de la estación de ferrocarril», a l'altra punta de la ciutat. En canvi, a prop de l'estació, al costat de Correus, la Fonda de España, amb preus no barats. Lo nom era freqüent en aquells temps a la nostra terra, per tal de plaure als viatgers del nostre estimat país veí i altres espanyols varis, de buròcrates a militars, que convivien amb nosaltres... per manar-nos. Si ha canviat la cosa o no, ho deixarem per un altre dia, oi?
1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
A «La Estrella de oro», l'adrogueria d'aquells temps: «completo surtido en drogas y productos químicos...» Com lo temps fa canviar la percepció i significat dels mots! Això, al costat de «los inmejorables garbanzos del Sauco».
1880. Setmanari «La Anunciadora», Lleida (FPIEI).
Pólvores per a la conservació del vi, que prometien eficàcia. També per a acolorir-los i elaborar-ne de generosos.
[1382] Lo Tranquil Taller, la primera societat catalanista a la Lleida de la Renaixença
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
