1781. Barcelona.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IV (BNE).
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IV (BNE).
La tradicional i bonica vista de la nostra capital des del mar, dibuixada per nombrosos artistes, també per Juan Fernando Palomino, el gravador de la majoria dels catorze volums de què consta la magna obra, en castellà, de l'autor de Santpedor. Els alçats de Palomino es caracteritzen per uns traços ferms i rectilinis, i una certa indolència en la perspectiva visual que provoca sovint una sensació de vista plana, amb resultats dispars segons les ciutats. Potser la vista barcelonina és de les més reeixides.
El front marítim de la ciutat del segle XVIII no havia variat gaire des de feia un parell de segles. Només a la part de llevant, allà a on hi havia hagut el barri de la Ribera, ara mig tombat per bastir-hi la Ciutadella d'ocupació borbònica (espanyola).
A la dreta, els baluards de la Ciutadella (15). Més al centre, la Duana i Casa de Munició (12) i la Porta de Mar, d'entrada a la ciutat des de la Barceloneta (16), al costat del baluard (13). Sembla fora de lloc l'esment a Montserrat (14), si es refereix a la muntanya sagrada. Potser en algun dels esquetxos hi apareixia, però no pas al definitiu i, com a conseqüència, hi restà el número desubicat.
1781. Barcelona.
El barri de la Barceloneta tan sols eren unes dotzenes de cases de pescadors i magatzems, al peu de l'antic moll curvilini que acabava al fanal o llanterna (17), llavors alimentada per foc natural, òbviament.
1781. Barcelona.
Al baluard de Ponent (2), s'hi emplaçaven les velles drassanes gòtiques. L'esvelta Torre de les Puces és ací una ferrenya torre quadrada. Modernament, l'estàtua de Colom ha pres el relleu d'aquella alta torre. La ciutat finia justament a l'actual Rambla, a on potser, com en el gravat, els dies de marea alta, l'aigua hi penetrava endins.
Més ençà, s'hi representa el baluard de Sant Francesc, al davant del convent (3), lloc de sepultura de membres de la casa reial catalana, i avui desaparegut. Se'n veuen, a la manera del gravador, els arcs que mostrava l'absis arrodonit original.
Dalt de Montjuïc, la vella torre del castell, amb els característics senyals de banderes per a la navegació marina.
1781. Barcelona.
Els grans galions de guerra, de gran calat, no podien entrar a port i calia desembarcar, tal com es veu en la imatge, en barca a rems. També s'hi aprecien, al port, els vaixellets de pescadors amb la tradicional vela llatina. Destaquen sobre l'horitzó de la ciutat, les torres de Santa Maria del Mar (10) i les de la Seu barcelonina o catedral (8), amb el cimbori estilitzat per l'autor.
També s'hi marca la Llotja de Mar (9), fonamental per a l'activitat comercial de la ciutat.
1781. Barcelona.
A banda dels galions, tampoc les enormes galeres podien reguardar-se dins el port. A la imatge, n'hi veiem una que llueix pavelló amb Creu de Borgonya, pròpia dels vaixells militars espanyols de l'Edat Moderna.