 |
| 1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ). Gràcies a l'excel·lent tasca dels nostres arxius comarcals, cada cop podrem conèixer molt més en detall la nostra petita (gran) història. En aquesta ocasió, de l'hospital de campanya que la companyia constructora del pantà de Sant Antoni, «Riegos y Fuerzas del Ebro SA», de propietat canadenca i amb multitud de tècnics i enginyers forans i per això coneguda com «la Canadiense» en aquells temps de diglòssia. Ací tenim el retrat del metge Albert Anguera, el qual acabat de llicenciar-se en medicina agafà el seu primer lloc de treball en aquest hospital. A fe de déu, que de feina no n'hi devia faltar, atès el gran nombre d'obrers i per causa de l'elevat índex d'accidentalitat en les obres d'aquells temps. A pesar de la maquinària, la força física i el treball manual continuaven essent imprescindibles. |
 |
| 1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ). Vista del campament en primer terme, amb els barracons d'allotjament dels treballadors, una bona part procedents de latituds meridionals peninsulars. A dalt, damunt mateix de l'espadat del congost de Susterris, la gran fàbrica de ciment que produïa el material necessari per a la gegantina presa. A l'esquerra, la fumera del tren Renard que abastia la fàbrica. |
 |
| 1913. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ). Diversos detalls dels barracons del campament. Aquest darrer potser la pròpia casa del metge. Les condicions de treball i de vida hivernals degueren ésser prou extremes. |
 |
| 1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ). La vista exterior de l'Hospital del Dr. Anguera. Doctor ho seria a partir de 1919 per la UB. |
 |
| 1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ). El despatx del metge, amb l'escriptori personal. Amb llum elèctrica, car el campament la rebia del canal de Gerri, el primer que fou construït per abastir la força necessària a la fàbrica de ciment. |
 |
| 1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ). Imatge del doctor Anguera al laboratori de l'hospital. |
 |
| 1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ). Una altra vista del laboratori, ben enrajolat i ben net. |
La trajectòria professional d'Albert Anguera, la tenim resumida en la presentació que l'Arxiu Comarcal del Pallars Jussà en fa d'aquesta col·lecció fotogràfica tan valuosa. No l'he trobada pas, però potser no ho he vist bé, a la Galeria de Metges Catalans del Col·legi de Metges, ni tampoc encara a la Viquipèdia. El diari «Segre» li dedicà no fa gaire (diumenge 26 d'abril de 2020) un parell de pàgines.
«Alberto Anguera Anglés va nàixer a Tortosa el 24 de maig de 1885. Era fill de Pere Angera Farnós i de Josefa Anglés Roca, ambdós també de la dita ciutat de Tortosa. Va estudiar la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicenciaria l’any 1912.
«Poc després, i gràcies a la documentació aportada pel seu net, sabem que ja exercia com a metge director a l’Hospital de la presa de Sant Antoni (Tremp-Talarn) a l’any 1913, treballant per la companyia de Riegos y Fuerzas del Ebro, uns moments excepcionals doncs s’iniciava la revolució i la creació de les noves preses i centrals hidroelèctriques a la nostra comarca, iniciades per F.S. Pearson. Una època prometedora pel naixement d’una autèntica revolució industrial, social i econòmica particularment benefactora pels pobles del Jussà i per a tota Catalunya, que marcarien el futur de la nova Catalunya, gràcies a l’aprofitament de l’aigua per la generació de llum elèctrica, un veritable miracle.
«Gràcies a les fotografies podem conèixer com era la vida d’un metge dedicat a la salut del campament de treballadors de Riegos y Fuerzas del Ebro, una vida molt responsable i dura, però una vida on el contacte amb enginyers i treballadors vinguts de tot el món li obrien noves mirades, nous coneixements. Destaquen les fotografies d’ell exercint la seva professió de metge, amb la seva bata blanca, els seus aparells mèdics i el seu hospital del qual era responsable. També són molt interessants les imatges d’oci, on es veu jugant a tennis i a futbol, esports importats especialment dels enginyers britànics que servien per passar el temps d’oci on l’esport i l’exercici físic era molt important per a mantenir la salut.
«En una de les postals enviades a la seva estimada, i curiosament com altres que s’escrivien, encriptades amb una clau que només ells dos coneixien i que fa uns dies amb la col·laboració de Miquel Bailac, vam poder desxifrar, el Dr. Anguera comentava: “ha pujat el director, he tingut una llarga conferència amb ell, al respecte les mesures que hem d’adoptar aquest estiu (1913 o 1914) per a que no es declari una epidèmia al campament. M’ha donat vara alta per a tot, dient que a la meva cura resta vetllar per la salut del campament”.
«Aquestes paraules marcarien l’especialitat del Dr. Anguera al seu futur professional, perquè l’any 1919 es doctorava a la mateixa Universitat de Barcelona, presentant la seva tesi d’un estudi clínic bacteriològic sobre una epidèmia de tifus.
«A l’any 1918 el trobem a Irún, com a Delegat de Sanitat [espanyol], durant una epidèmia de grip, essent nomenat Director de l’Estació Sanitària de la frontera d'Irún l’any 1920. Durant els anys 1924 al 1926 va ser regidor de l’Ajuntament d'Irún i membre directiu de la Unión Patriòtica. A l’octubre de 1931 va marxar a la Xina, comissionat pel Govern Espanyol a petició de la Societat de Nacions, junt amb altres tècnics sanitaris europeus, per a instruir als sanitaris locals i visitar campaments i localitats afectades per malalties infeccioses sorgides per les inundacions del riu Yangzi.
«Va ocupar càrrecs de rellevància com el de Director del laboratori de Química Biològica i Bacteriològica d'Irún i de l’Institut Radioquirúrgic de Sant Sebastià; director de la revista “Sanitat de Ports i Fronteres” i col·laborador assidu d'“El Bidasoa”. Va publicar els seus treballs de caràcter científic en revistes com: “Sanitat de Ports i Fronteres”, “Guipúzcoa Médica”, “Anales del Instituto Radioquirúrgico”, “Actes de l'Acadèmia Mèdica de París”, etc.
«Així mateix, va descobrir la primera infecció per espiroqueta a Espanya, bacil causant de la febre Soduku. Va morir a Irun el 18 de setembre de 1975 a l’edat de 90 anys. Al barri de Sant Miquel d'Irún, hi ha una plaça dedicada a tan il·lustre metge, la Plaza Alberto Anguera Anglés» (ACPJ).
 |
| 1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ). Imatges de companys, algun amb pistola al cinturó. |
