Seguidors

20191210

[2060] Lo Setge de Lleida de l'11 de desembre

 L'11 de desembre de 2017.
Setge i espoli del Museu de Lleida.

Aquella freda matinada de tardor ja avançada, les tropes assetjants (espanyoles) amb l'ajut de mossos locals aconseguiren d'encerclar l'edifici cultural lleidatà, objectiu de les forces atacants del 155. Atès que els efectius assaltants eren molt nombrosos i arribaren acompanyats de suport aeri, no quedà altre remei que rendir la plaça, tot i l'esforçada resistència legal i judicial en aquell començament de segle XXI de les institucions democràtiques de la nostra lleidatana ciutat.
 L'11 de desembre de 2017.
Setge i espoli del Museu de Lleida.

Les imatges que ací mostrem són totes de públic domini i trobades en una senzilla cerca online. S'hi pot observar, un cop l'alba va posar llum sobre aquella acció de força amb nocturnitat i traïdoria, com les forces d'assalt encerclaren amb sa cavalleria tots els encontorns de l'edifici museístic, i com aquestes hosts anaven armades fins a les dents, atesa la perillositat de la missió que portaven encomanada. Perquè ja se sap: la cultura és una arma carregada de futur.
 L'11 de desembre de 2017.
Setge i espoli del Museu de Lleida.

La presa de control sobre l'objectiu assaltat, a causa dels alts i blancs murs amb què s'havia protegit, requerí tot un magne desplegament d'efectius i, aparentment també, gran elaboració tàctica i preparació logística, que inclogué vehicles reforçats, no pas blindats com diu alguna crònica, per al trasllat del botí conquerit.  
L'11 de desembre de 2017. 
Setge i espoli del Museu de Lleida.

Els agents civils que acompanyaven les forces ocupants portaren a terme el blindatge i protecció del botí, sota l'atònita mirada dels tècnics del museu resistent. Sembla que hi havia hagut una efectiva i secreta organització de l'escomesa, mentre que tot indica que el Museu i la ciutat feia anys que confiaven encara en certa resolució favorable de la justícia (espanyola), que l'acció sorpresa de l'escamot del 155 deixava en paper mullat.

 L'11 de desembre de 2017.
Setge i espoli del Museu de Lleida.

La impactant imatge de part del botí de 45 caixes que s'espolià en aquell setge de començament de segle XXI a la nostra ciutat. 

 L'11 de desembre de 2017.
Setge i espoli del Museu de Lleida.

Darreres hores de la ràtzia, dedicades amb gran afany i miraments a la càrrega dels materials rampinyats i posterior fugida.
 L'11 de desembre de 2017.
Setge i espoli del Museu de Lleida.

Uns quants lleidatans durant la nit i una més gran gernació en arribar les llums del dia, trist i decaigut, s'atansaren al teatre d'operacions, però no pogueren pas deturar aquella perversa acció, en forceig continuat amb els anomenats mossos locals, que deixaren anar cops de bastó algunes estones per dispersar aquells esforçats resistents concentrats a l'exterior.

Algunes informacions periodístiques expliquen que els mossos locals no pogueren fer altra cosa que seguir els mandats judicials i mantindre's neutrals. Ara, però, sabem del cert que sempre a la vida poden pendre's altres decisions i que la neutralitat davant la injustícia no és virginal, sinó presa de posició al costat de la infàmia.

 L'11 de desembre de 2017.
Setge i espoli del Museu de Lleida.

Una imatge de Paer en Cap de la ciutat que, segons els indicis, no s'assabentà de res fins que la bel·licosa acció hagué estat engegada, malgrat ésser persona dirigent -i influent, deien- d'una de les faccions del 155 -la més progressista i esquerranosa i tot, deien també.

La màxima autoritat local fou esbroncada pels nostres defensors allà concentrats. Ja hi havia hagut algun altre antecedent d'aquest art de mirar cap a una altra banda del nostre Paer en Cap a l'1 d'Octubre d'aquell mateix any, quan mentre les forces de l'ordre (espanyoles) estomacaven els seus conciutadans a les portes dels col·legis electorals, ell va fer i va dir com si res no passés.


 D'aquestes fetes, el catalanista d'antany havia passat a botifler per obra i gràcia de ses pròpies accions i decisions. S'explica i pot llegir-se a la premsa de passats uns mesos, que suplicà cert càrrec a un altre lleidatà -de Sort, col·lega seu i ministre- per poder-se allunyar de la ciutat i viure un exili daurat, tot deixant un gendre seu al capdavant de la governadoria (espanyola) a Lleida. No confongueu, però, aquest exili amb el dels exiliats de Waterloo. 
 L'11 de desembre de 2017.
Setge i espoli del Museu de Lleida.

Els defensors lleidatans agraeixen als concentrats el suport i caliu que aquella amarga matinada reberen des de l'exterior.

 L'11 de desembre de 2017.
Setge i espoli del Museu de Lleida.

El setge i espoli del Museu passarà als annals històrics de la nostra ciutat com un dels fets més vergonyosos, infamants i ignominiosos de l'Estat (espanyol), en abús del seu poder. Dit això, també vull fer constar que servidor considerà en aquells temps un error la gestió essencialista que es feu d'aquelles peces des de les nostres institucions. No ho dic ni amb rencor ni com a acusació ni, encara menys, com a justificació de la ràtzia bel·licosa (espanyola) d'aquella matinada de l'11 de desembre.

Ho dic perquè em sembla -ei, és una opinió personal i pròpia- que s'actuà amb paternalisme respecte dels antics pobles i habitants de les parròquies perdudes del nostre mil·lenari bisbat, i que -ei, a mi m'ho sembla, però potser m'erro- que comportà tractar-los com a persones i poblacions alienes i foranes, quan eren i esperem que tornin a ser part integrant del nostre Ponent, encara que estiguin sota altra administració territorial. Aquest meu judici particular, el podeu llegir més per extens a l'enllaç que clou aquesta empostada.

Per acabar, vull fer esment del dolor emocional que aquest espoli causà en els lleidatans, de ben segur que no a tots, és clar, i l'agraïment a tots els resistents. Dit això, fem constar que, ara que s'acaba l'any, podrem tornar a pendre consciència de l'espoli major de 16.000.000.000 € que cada any s'emporten les ràtzies fiscals (espanyoles) de les nostres butxaques, de totes, fins i tot dels qui no se n'adonen o no se'n volen adonar.