Seguidors

20110702

[25] Museus en litigi, pobles sense art?

Les qüestions referides a la Franja de Ponent i, en particular, a la Ribagorça han estat, són i seran sempre vistes des de dos angles oposats, antagònics, dues visions de la realitat, dos nacionalismes. Segurament és inevitable i hem de saber conviure-hi. Per als locals, en canvi, aquesta dualitat intrínseca en la història, la cultura, la religió, la llengua, no ha comportat cap problema durant almenys 1000 anys. Darrerament (vull dir, en aquests darrers cent anys), aquesta dualitat catalanoaragonesa de mala salut de ferro, com correspon a dos veïns que ho han compartit tot, està desembocant en trencament emocional, gràcies i per culpa d'un publicitat conflicte sobre l'art en què el terme aragonès és usat sovint i també -i això dol- pels mateixos ribagorçans com a sinònim d'espanyol. I quan aquest nacionalisme espanyolista s'hi barreja, tots en sortim escaldats, que quan el mal ve d'Almansa a tots alcansa...


1660. Detall dels límits entre el bisbat de Lleida i el de Barbastre.
De qui és aquest art? Dels museus? Dels estats (o succedanis) que els paguen i que els fan servir de bandera? No, benvolgut lector-a, l'art és del poble, de la gent que hi vol anar a resar-hi si són creients, i dels que podem anar-hi a gaudir-ne si no ho som. Quan les condicions de seguretat i recursos de conservació siguin les adequades, cal que demanem, que exigim, que l'art torni a les esglésies dels pobles, dels nostres pobles germans. Gràcies i honors als qui el salvaren de la destrucció i l'oblit, mal d'ull als qui l'han convertit en camp de la seua batalleta.


Mapes del Bisbat de Lleida (s.XII-XX)
Desgraciadament, ja ho he escrit, l'espanyolització del conflicte el fa irresoluble. Però com a lleidatà de la diòcesi de Lleida, tampoc no podem creure que la culpa sempre és només de l'altre. Hem convertit en casus belli la menor: la no disgregació de l'art, i hem cedit i capitulat en la major: la no segregació del bisbat, la defensa de la seua unitat històrica. Així és de feble el país que tenim, el país que entre tots fem. Fins quan aguantarem, fins que segreguin el de Tortosa?

[99] Lleida, segle XVII