1929. Reial Monestir de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Revista «Lleida», núm. 96.
«A la ratlla de les terres d'Aragó on va fonent-se i diluint-se la parla catalana per a convertir-se en castellanna, entre Sarinyena i Ontinyena, a les vores del riu Alcanadre, més enllà del Cinca, en plena soledat del camp, lluny de tot contacte mundà...» Un poètic començament de la ressenya d'aquesta visita al monestir romànic, fundat al dia de Sant Jordi de 1188 (no pas abans com diu el text) «per una darma reial malaurada que escollí aquest solitari lloc per a refugi i consol de cors desanganyats i adolorits per les trifulgues de la vida».
S'esmenta el particular tractament de les monges santjoanistes, que eren tractades de 'donya' i no pas de sor, germana ni mare, pel fet que solien ésser totes de bona nissaga en aquells medievals temps. Restaven en aquell any una vintena de professes, tres de lleidatanes, en un recinte monacal que n'havia arribat a acollir ben bé cent.
L'arribada té lloc «en el moment d'una festa solemne demanant que plogués», i les donyes eren «al cor totes als seus seients presidides per l'abadessa i tocades amb els seus hàbits arcaics i peculiars d de l'orde». Salms i pregàries a so solemne d'harmònium perquè «l'aigua caigués sobre les terres». El capellà del monestir, mossèn Montull, feu de cicerone dels excursionistes durant la visita. |